Desmuntam una mentida de Vox: ningú queda sense cita mèdica pels migrants

Palma“Han arribat 7.300 immigrants en pastera el 2025 i l’impacte d’això és que només en sanitat cada dia 300 pacients mallorquins, menorquins, formenterers i eivissencs deixen de ser atesos perquè els metges deixen d’atendre aquestes persones que no aporten res al sistema sanitari”. La portaveu de Vox en el Parlament, Manuela Cañadas, va fer aquestes afirmacions el 29 de gener.La qüestió aquí és que la representant de l’extrema dreta va mentir, perquè ningú no deixa de ser atès pel sistema sanitari de les Balears: ni els residents, ni els turistes, ni els migrants. En aquest reportatge desmuntam una mentida de Vox, encara que el partit en fa servir moltes altres.

D’on treuen els d’extrema dreta la principal xifra del seu argument, que Atenció Primària deixa d’atendre 300 balears cada dia? Vox va reclamar a la Conselleria de Salut les xifres d’immigrants en situació irregular que havia atès la sanitat pública. Segons les dades oficials, de l’1 de gener del 2024 al 20 de setembre del 2025 s’hi varen fer 194.608 consultes. A partir d’aquí, Vox divideix per obtenir 9.730 consultes a immigrants en situació irregular al mes, 308,92 al dia –l’ARA Balears ha tingut accés a aquests càlculs. Vox dedueix d’aquesta xifra que hi ha una mena de numerus clausus al sistema sanitari, però no és així. Es tracta d’una fal·làcia de suma zero: es pressuposa que el sistema té una capacitat fixa i que, si uns hi entren, altres en queden fora. En canvi, el sistema sanitari no té un nombre tancat de consultes, sinó que adapta els recursos assistencials a la demanda, com passa amb l’arribada de milions de turistes a l’estiu.

L’ARA Balears ha contactat amb la gerència d’Atenció Primària i la resposta d’aquest organisme és ben clara: “Els pacients que no han solucionat la seva situació administrativa no lleven la cita a cap pacient”. A més, la gerència recorda que “totes les persones tenen dret a l’assistència sanitària pública a Espanya, independentment de la seva situació administrativa, de manera que qualsevol ciutadà pot acudir a un centre de salut per rebre atenció mèdica” –el Reial decret llei 7/2018 estableix l’accés universal al sistema de salut. A més, Atenció Primària aclareix que les persones la situació de les quals és irregular a les Balears no fan servir la sanitat pública mitjançant el sistema de cites.

Sí que hi aporten

Tampoc no és veritat que els immigrants en situació irregular “no aporten res al sistema sanitari”. Els impostos, entre els quals l’IVA, serveixen per sufragar la despesa en salut. D’aquesta manera, qualsevol persona que compri algun producte aporta al sistema. “Més del 95% de la sanitat pública es finança amb impostos, i les persones migrants compren, paguen IVA i contribueixen al sosteniment de la sanitat pública”, remarca l’exconsellera de Salut Patricia Gómez (PSIB). Gómez també apunta que, habitualment, arriben persones joves i sanes a les Illes, en edat de construir un projecte de vida i treballar.

L’exconsellera qualifica d’“absurda” la inferència que fa l’extrema dreta per acusar els migrants de restar atenció mèdica als residents i subratlla que el creixement econòmic de les Illes s’acompanya d’un augment de la recaptació d’impostos. “En aquesta comunitat l’economia va bé i la sanitat pública es pot permetre créixer a un ritme superior del que aplica el Govern”, afegeix. I no es pot deixar de banda la qüestió de la salut pública: “Una població sana interessa”, assegura Gómez, a qui preocupa que la pressió de l’extrema dreta pugui influir en el Govern. “Quan vàrem començar a governar l’any 2015, ens vàrem trobar que l’anterior Executiu del PP havia llevat 26.000 targetes sanitàries [a immigrants]”, explica l’exconsellera, amb referència a la legislatura de José Ramón Bauzá. “És una qüestió de drets humans, de justícia social i de dret a la salut”, conclou.

Per part seva, el president del Col·legi de Metges de les Illes Balears, Carles Recasens, apel·la a la responsabilitat. “Si es practiquen la confrontació i les manques de respecte, la població ho pot normalitzar i això és el pitjor que pot passar”, diu. “Qualsevol ciutadà ha de tenir el millor estat de salut, sigui d’on sigui, xerri com xerri i cregui el que cregui. Hi guanyam tots”, continua. “Com a institució, hem instat en diferents moments els responsables polítics perquè en siguin coneixedors, prudents i conseqüents amb la seva responsabilitat, no només amb els seus votants, sinó amb tota la població”, diu.

Recasens també aclareix la qüestió: “Aquí ningú roba res a ningú”. El president destaca que el sistema sanitari és “universal, gratuït, accessible, proper i dissenyat per atendre les persones de manera ràpida”.

El que sí que reclama el president del Col·legi de Metges és que el sistema sanitari estigui preparat per assumir tant l’augment com l’envelliment de la població de les Balears. “La població d’abans no és la mateixa que l’actual: creix i canvia. Cal pensar quin sistema, quins recursos i dotacions són necessaris.Aquesta és la tasca que ha de fer i que fa la Conselleria de Salut”, explica, i recorda la idea recurrent d’aquest reportatge: “Aquí no hi ha cap competició [entre pacients]”. “Uns no lleven recursos a uns altres, sinó que el sistema públic universal té el deure de donar resposta a tothom”, assegura, i recorda que aquest és un dels pilars del codi deontològic dels metges. Es tracta d’atendre qui ho necessita.