Demana el que vulguis, que jo et contestaré el que em doni la gana
Lluny d’acollir un diàleg productiu, el Parlament és l’escenari dels monòlegs dels partits de l’oposició i dels membres del Govern
Palma‘Parlament’ ve del verb ‘parlar’, no d’‘escoltar’, ‘negociar’, ‘dialogar’, ‘reflexionar’. Basta passar una estona a la nostra Cambra per comprovar-ho. Del que es tracta cada dimarts és de col·locar el propi monòleg i de quedar per damunt de l’altre. Debatre? Què és això? Els diputats i els consellers són allà per dir la seva, rebre els aplaudiments dels companys i partir a casa satisfets si han aconseguit col·locar algun vídeo a les xarxes socials.
No en falten exemples. La diputada del PSIB Amanda Fernández va demanar explicacions al conseller d’Educació, Antoni Vera, per la temperatura alta que suporten els alumnes de les Balears aquest inici de curs. Fernández va fer una repassada cronològica, que començava l’agost del 2023 amb l’anunci d’un pla pilot de climatització i acabava enguany. El resultat d’aquests tres anys és “la licitació de la relació [sí, la licitació de la relació, ho heu llegit bé] de projectes per millorar la climatització de 12 centres educatius” (a les Balears n’hi ha uns 300).
“El govern [espanyol] retalla 309 milions a Educació per pagar les despeses de la Presidència del govern de Sánchez”, va ser la resposta de Vera –va llegir un titular de premsa–, a més d’assegurar que el PP no va trobar “ni un sol projecte fet de climatització el 2023” en arribar a l’Executiu. “Mirin, senyors socialistes, posin-se les piles aquest curs, comencin a tenir projecte i elevar el debat. Si hi hagués unes proves PISA a escala parlamentària, vostès estarien molt per davall de la mitjana espanyola”. El conseller va liquidar d’aquesta manera les explicacions sobre el pla pilot. La qüestió va passar de les aules a 35 graus a Sánchez i, de Sánchez, a les proves PISA parlamentàries.
“Sra. Cabrer, vostè comparteix l’opinió de les patronals [favorable] sobre la regularització d’immigrants?”, va demanar el també socialista Carles Bona a la consellera de Treball, Catalina Cabrer. “Aquest govern respecta l’opinió absolutament de tothom”, va ser la no resposta de la consellera. És curiós com els representants polítics es veuen en la necessitat de recordar que respecten allò que és evident que s’ha de respectar. És un mínim per conviure tots plegats. Més enllà d’això, Cabrer va repetir per enèsima vegada que es regularitzen massa persones a les Balears i va lamentar que 1.033 d’aquests migrants hagin tingut la gosadia d’inscriure’s al SOIB i hagin espatllat les estadístiques. “El 90% està en atur i només han assolit estudis primaris”, va dir. “Vostè comparteix o no el seu diagnòstic?”, Bona no va perdre l’esperança en la rèplica. “Miri, senyor Bona, jo el convid que es faci una pregunta: quin tipus de mà d’obra volem a les Illes Balears i quin model econòmic volem a les Illes Balears?”, va demanar Cabrer com a resposta. Després es va fer la màgia i la consellera va parlar del Pacte per la sostenibilitat. “Nosaltres treballam pel valor afegit, el canvi de model i la productivitat de les nostres empreses. Tenen prevista l’entrada a l’aeroport de 51 milions de visitants, però nosaltres no. Nosaltres ja hem dit que basta, basta a la voràgine perquè hem arribat al límit, no podem perdre de vista la capacitat del nostre territori i la qualitat de vida de les persones que hi viuen”. Però, està la consellera de Treball d’acord amb les patronals o no?
Quant al Pacte per la sostenibilitat, una de les iniciatives estrella de l’inici de la legislatura de Prohens, Cabrer va assegurar que no n’ha partit ningú: “No és veritat que només hi quedin quatre actors, hi queden tots els integrants del Pacte per la sostenibilitat”. Això va dir la consellera al diputat del PSIB Llorenç Pou. Feim un repàs de la llista d’abandonaments per refrescar la memòria: el Fòrum de la Societat Civil (novembre del 2024), la Federació d’Associacions de Veïns de Palma (desembre del 2024), el GOB (desembre del 2024) i EAPN (desembre del 2024).De fet, fonts del Govern varen reconèixer la situació a començaments del 2025.
Davant la insistència de Pou demanant explicacions sobre el Pacte, Cabrer va fer una aposta segura: parlar d’Aena i de les ampliacions dels aeroports.
Expropiar als mallorquins
L’habitatge sol ser un altre tema de confrontació entre els polítics illencs. De fet, els populars estan molt indignats davant la possibilitat que els illencs no puguin comprar segones residències per tenir-les buides si els dona la gana. I, és clar, una bona manera de mostrar indignació és sobreactuant. “Senyor Apesteguia, què ens ha volgut dir? S’han d’expropiar les cases als residents de Mallorca, als mallorquins que les tinguin buides al seu poble? Això és el que vostè avui ens ha dit aquí. Perquè, una vegada més, vostès fan ideologia de la política d’habitatge, perquè la dificultat d’accés a l’habitatge és només una excusa per a vostès, una excusa per implementar aquesta agenda ideològica que avui ens ha dit aquí: expropiar els habitatges als mallorquins que tinguin la casa buida al seu poble”, va respondre Prohens en el ple a una pregunta del portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, gesticulant i amb entonació dramàtica.
Hem cercat i recercat al Diari de sessions del Parlament del 22 de setembre on parla Apesteguia d’expropiar les cases als mallorquins. No ho fa enlloc. “Pensam que un municipi on més de la meitat de les cases estan buides, l’ajuntament ha de poder dir que, durant 10 anys, qui compri les cases ha de ser per viure-hi, han de ser els residents d’aquests municipis. Les empreses no han de poder venir a comprar habitatge en aquests municipis”. Aquesta proposta va generar l’allau d’acusacions d’expropiació. Només hi va faltar Veneçuela.