Ni construccions ni legalitzacions: el Govern aprova el decret d'inundables

PalmaEl Govern ha aprovat aquest divendres el decret llei que prohibeix noves construccions i legalitzacions a les zones inundables en sòl rústic. A més, el nou text no permet que s'habilitin nous sòls urbanitzables en zones de risc d'inundació. Aquesta norma deixa sense efecte les mesures de la llei de Simplificació administrativa en aquest aspecte –que sí que permetia legalitzar en sòl inundable i fer-hi nous habitatges. El que no ha canviat és que els propietaris d'habitatges fora d'ordenació sí que podran fer-hi obres, sempre que siguin per incrementar la seguretat.

Inicialment, el grup parlamentari popular no va trobar suport entre l'esquerra per salvar les zones inundables després de la tragèdia del País Valencià, a les que in extremis havia decidit no permetre noves edificacions a causa de la tragèdia del País Valencià. Però la ruptura dels populars amb Vox ha facilitat un acord amb els partits de l'oposició per impedir qualsevol nova casa en sòl rústic dins d'una zona inundable a canvi de la no derogació de la Llei de memòria democràtica.

Tampoc es podran reconvertir locals en habitatges en zones inundables fora de sòl rústic. Això sí, el decret llei que s'ha pactat amb l'esquerra estableix que, si es fa una delimitació més acurada de les zones inundables i es marca clarament on són els fluxos preferents i la seva afectació, es podran revisar les restriccions. D'altra banda, sí que s'autoritzaran nous habitatges quan la parcel·la afectada per la zona inundable ho sigui només parcialment i l'edificació quedi fora de la zona del flux preferent.

El segon decret llei que ha aprovat l'Executiu tomba les 34 esmenes de Vox que el PP va aprovar per error en el ple del 26 de novembre. D'aquesta manera, queda sense efecte la bateria de normes que el partit d'extrema dreta havia aconseguit tirar endavant i que eliminen el català com a llengua vehicular de l'ensenyament i com a requisit per a accedir a la funció pública a les Balears, entre altres mesures.

La ruptura entre els populars i Vox es va escenificar en el ple del 10 de desembre, cinc mesos després que l'extrema dreta trencàs l'acord de governabilitat amb els de Marga Prohens per l'acollida d'infants migrants i seguint ordres de Madrid. Vox havia tombat anteriorment els pressupostos del Govern en el primer tràmit parlamentari –a ponència– i va exigir que es mantinguessin les esmenes que eliminaven el català com a llengua vehicular de l'educació i com a requisit per ser funcionari, a més de permetre la construcció en espais naturals protegits. Aquest enrocament de l'extrema dreta va provocar que el PP optàs per acostar postures amb l'esquerra i per prorrogar els pressupostos de 2024.

Ambdós decrets llei –els signa Antoni Costa en suplència de la presidenta Marga Prohens, que és a la conferència de presidents– entraran en vigor aquest dissabte.