Governabilitat a l'Estat
Política16/12/2022

El Congrés aprova la reforma del Codi Penal sota l'amenaça del TC

El tribunal de garanties ajorna a dilluns la decisió sobre si paralitza la reforma judicial de Sánchez

Madrid“Els espanyols poden estar tranquils, a pesar d’aquest complot matusser de la dreta i la ultradreta, la democràcia espanyola prevaldrà”. El president espanyol, Pedro Sánchez, va qualificar així aquest dijous des de Brussel·les l’intent d’aturar la votació del Congrés sobre la reforma del Codi penal. La supressió de la sedició i la reforma de la malversació han tirat endavant després que un Tribunal Constitucional dividit no hagi actuat contra el Congrés. S'ha arribat a reunir per decidir-ho, a instàncies del PP, però pocs minuts abans que comencés el ple de la cambra baixa, els magistrats han ajornat la deliberació fins dilluns. Així, a l'espera del TC i de la convalidació del Senat dijous vinent, s'ha pogut aprovar la reforma del Codi Penal i la maniobra del PSOE i Unides Podem per forçar la renovació del TC gràcies als vots d'ERC, el PNB, EH Bildu, PDECat i Més País El PP i Cs no han votat en una iniciativa que ha endinsat l'Estat en una fractura política i judicial sense precedents.

La proposició incloïa dues modificacions de la llei orgànica del Poder Judicial i de la llei orgànica del Tribunal Constitucional que el PP va demanar dimecres a l'òrgan de garanties que suspengués preventivament. Al matí, a més, Vox ha presentat un recurs contra la inclusió del text sencer a l'ordre del dia del ple. El moviment ha provocat un xoc entre poders inèdit a les Corts, on la incertesa ha regnat durant hores. No va ser una situació nova per a l’independentisme, que ha recordat que la intromissió del TC ja s’havia assajat al Parlament de Catalunya durant el Procés.

Cargando
No hay anuncios

Per una vegada, la preocupació del PSOE en una votació crucial no era si tenia el suport necessari, sinó si el TC impediria tramitar la llei. S'han sentit manifestacions com "atropellament a la democràcia", "crisi institucional gravíssima" i acusacions creuades de colpisme amb comparacions amb el 23 de febrer del 1981. "Em fa por que entri Tejero amb togues", ha etzibat el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián. El PP, Cs i Vox han sol·licitat aturar el ple fins que el tribunal de garanties no es pronunciés, però la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ho ha rebutjat amb contundència.

"Al Congrés no se li ha comunicat formalment la interposició d'un recurs ni la resolució presa pel TC. Per tant, no hi ha raó ni obstacle per continuar amb el procés legislatiu previst d'acord amb el reglament de la cambra. En defensa de l'autonomia parlamentària i la potestat legislativa d'aquesta cambra i també del procediment i debat que no respon sinó a una democràcia deliberativa, continuarem amb el ple convocat reglamentàriament", ha manifestat Batet després de la petició de la líder de Cs, Inés Arrimadas. "Senyora Batet, li demano el que en el seu moment li vaig demanar a la senyora [Carme] Forcadell: no ho permeti", ha dit rememorant els plens del Parlament sobre les lleis de desconnexió del 2017. De fet, Cs ha proposat a PP i Vox abandonar l'hemicicle per emular la imatge dels plens del 6 i 7 de setembre, però els populars ho han rebutjat i només han acabat sortint els diputats d'extrema dreta.

Cargando
No hay anuncios

En un debat molt crispat, els arguments a favor i en contra de reformar el Codi Penal s'han combinat amb intercanvi d'atacs entre la triple dreta i la majoria que sustenta Pedro Sánchez. "És un pas més en la demolició de l'estat de dret", ha denunciat la portaveu conservadora, Cuca Gamarra. Per la seva banda, el bloc progressista ha censurat el "segrest" de la dreta a la cúpula judicial. S'ha arribat a una situació límit de bloqueig gairebé total. "Que el TC s'hagi permès tenir el Congrés penjant d'un fil per si podia debatre o no aquesta llei forma part d'una estratègia de patrimonialització de l'alta magistratura de la dreta", ha resumit Mireia Vehí, de la CUP.

Divisió al TC

El vicepresident del TC, Juan Antonio Xiol, i els magistrats Inmaculada Montalbán, Cándido Conde Pumpido, María Luisa Balaguer i Ramón Sáez han adreçat un escrit al president, Pedro González Trevijano, en el qual sol·licitaven ajornar el ple durant el "temps imprescindible que permeti l'estudi complet de la qüestió, atès el volum de la documentació aportada, la complexitat que planteja el recurs i la importància de la decisió, i també dels escrits que s'han presentat al llarg d'aquest matí". "Impossibilita, en conseqüència, participar en la deliberació i votació", han al·legat els magistrats progressistes. Un ple amb la presència de sis membres no hauria pogut celebrar-se, tal com regula la llei orgànica del TC: l'article 14 diu que pot "adoptar acords quan hi siguin presents, com a mínim, dos terços dels membres que en cada moment el componguin". Actualment són onze, de manera que cal un quòrum mínim de vuit magistrats.

Cargando
No hay anuncios

Es deduïa que el TC havia de reunir-se i decidir abans que es votés al Congrés per així donar sentit al recurs del PP, per bé que el PSOE i Unides Podem també s'han mogut al matí i han presentat al·legacions en sentit contrari. Fonts de l'espai lila consideren clau haver sol·licitat la recusació de dos dels magistrats, González Trevijano –el president– i Antonio Narváez, per a qui el govern espanyol ja ha designat substituts –Juan Carlos Campo i Laura Díez– i que estan directament afectats per la reforma. A la pràctica, l'ajornament de la deliberació comporta que la petició estricta del PP ja no es pot complir. Però caldrà veure si el TC decideix la setmana que ve que els conservadors tenien raó i si obliga la cambra baixa a recapitular, malgrat que ja s'hagin aprovat les qüestions impugnades. Al pati del Congrés fonts parlamentàries feien travesses amb prudència pel caràcter inaudit de l'escenari.

En paral·lel, també entra en joc el CGPJ. Dimarts vinent celebrarà un ple extraordinari per intentar nomenar els dos magistrats del TC que li corresponen. Per sortir escollits, i mentre no entri en vigor la reforma legal de PSOE i Unides Podem, cal una majoria de tres cinquenes parts, és a dir, onze dels divuit vocals. En principi, ni Pablo Lucas, ni César Tolosa ni José Manuel Bandrés tindran prou suport per la falta d'acord entre els blocs conservador i progressista de l'òrgan de govern dels jutges.

Cargando
No hay anuncios

Des de Brussel·les, Sánchez ha insistit que la dreta no se'n sortirà. "La dreta judicial, animada per la dreta mediàtica, està intentant atropellar la democràcia. És inacceptable, per això vull llançar un missatge de tranquil·litat. Estic segur que imperarà el sentit comú i la Constitució", ha acabat en referència a la crucial reunió de dilluns del TC.

Cargando
No hay anuncios
Els principals canvis de la polèmica norma
  • Sedició i malversació<p>La norma elimina la sedició i reforma els desordres públics, incorporant el concepte "d'intimidació". També es canvia la malversació per beneficiar els líders de l'1-</p>
  • Poder judicial<p>Es canvia la llei del TC i del CGPJ per forçar la renovació de l’alt tribunal amb un canvi de majories i retirant el requisit d’avalar els candidats proposats.</p>
  • Enriquiment il·lícit<p>Es crea un nou delicte per castigar amb fins a tres anys de presó els càrrecs públics que no justifiquin un enriquiment superior als 250.000 euros.</p>
  • Incompliments laborals<p>S’amplia el càstig per incompliments laborals. S’estableix fins a sis anys de presó per imposar “condicions il·legals” als treballadors i mantenir-les després una sanció.</p>
  • Contraban<p>Afegeixen al delicte de contraban la seva conspiració, però també modifiquen un altre aspecte del Codi Penal: incorporen un agreujant per l’ocultació de cadàvers.</p>