Els consellers que dominen l’art de no fer política

Palma“Veig que vostè continua obsessionat amb intervenir, obsessionat amb la intervenció. Miri, li agraesc molt aquesta preocupació seva pel mercat laboral i la indiferència, i li diré que això no és un tret precisament meu ni d’aquest Govern (...)”. Aquest fragment del diari de sessions del Parlament del 8 d’abril correspon a una part de la resposta que el conseller d’Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro, va donar a Llorenç Pou (PSIB). El diputat socialista li havia demanat si s’implicaria en la negociació del conveni d’hostaleria, i és complicat esbrinar entre les paraules del conseller alguna mena de posicionament al respecte.

Sáenz de San Pedro no és l’únic conseller que ha destacat per la manca d’acció política des que començà la legislatura. Noms com Juan Manuel Lafuente –conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua– i fins i tot el de Turisme, Jaume Bauzá, han estat qüestionats per la seva manca d’empenta política. Ara bé, ningú no desentona en un Govern que ideològicament se sent més còmode en la gestió que en l’acció política, i que presumeix de donar ales a la iniciativa privada en lloc de controlar-la. “És difícil fer una valoració d’acció d’un executiu que no governa, que tira endavant molt poques iniciatives. De fet, és la seva ideologia: deixar-ho tot en mans de la iniciativa privada”, assenyala el politòleg Julián Claramunt, qui destaca el contrast que hi ha amb la visibilitat dels consellers del Pacte.

Claramunt considera que Sáenz de San Pedro és “qui té el nivell més fluix amb diferència”. “Estic segur que ha estat una sorpresa molt negativa per al PP. La seva conselleria és la més feble a escala comunicativa i sorprèn, perquè va ser un fitxatge estrella dels populars”, continua, i considera que potser ja no seria conseller si no fos perquè també és parlamentari, i el PP no es pot arriscar a perdre un escó amb una aritmètica tan ajustada a la Cambra. De fet, se’l coneix més per haver contractat detectius perquè cercassin micròfons al seu despatx que per les seves polítiques.

Una de les crítiques constants de l’oposició a Sáenz de San Pedro és la seva manca de política laboral. “Tenim el millor conveni d’hostaleria d’Espanya, amb treballadors que cobren 1.700 euros, mentre que al comerç en cobren 1.300. Aquesta és la diferència entre fer política i no”, assenyala el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, en referència a la mediació del Govern la legislatura passada.

En canvi, el PP tanca files entorn de Sáenz de San Pedro i, si hi ha crítiques internes, en cap cas es fan públiques. L’argumentari dels populars és que es tracta d’una persona que va entrar en política sense cap experiència i li està costant aclimatar-s’hi. “Això no és una beca, no és un conseller en pràctiques. A un càrrec de Govern s’arriba après de casa”, ironitza per part seva Castells, a més de remarcar que la llei de polígons, el projecte estrella de Sáenz de San Pedro, “fa riure”.

Segons Claramunt, Lafuente no destaca tant pel baix nivell com per la seva grisor i capacitat de passar desapercebut. “Encaixa en el tarannà del Govern: no fer soroll, no molestar i no governar. En el tema de la nàutica, té clara la direcció, que és l’elitització i la catifa vermella per al sector privat i empresarial”, comenta el politòleg. “El seu projecte per al cicle de l’aigua també és clar: dessalar”, afegeix.

Castells posa com a exemple la compareixença de Lafuente davant del Parlament per explicar quines són les seves polítiques per fer front al canvi climàtic. “Va dir quatre coses d’un abast mínim, com que posaria una altra capa de ciment als ports per si puja el nivell de la mar i que hi havia un projecte europeu a Cala Millor. No va parlar de la pressió nàutica, ni dels punts d’amarrament, ni de controlar la massificació al mar. Em vaig quedar amb la idea que aquest home no fa política”, diu.

La llei balear de costes és gairebé l’únic projecte de pes de l’àrea de Lafuente, una norma l’objectiu de la qual és “salvar els xibius”, critica el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. “Lafuente deu haver contestat tres o quatre preguntes al Parlament. No hi ha ni qüestions a plantejar-li. Les seves competències les hauria pogut assumir una altra conselleria”, afegeix.

Però el PP valora que Lafuente tingui un perfil poc mediàtic i el partit considera que és un conseller més executiu que una altra cosa. A més, els populars es varen comprometre en campanya a oferir una interlocució directa amb el sector nàutic, un nínxol que sol ser més proper a la dreta. “És una conselleria més per a clubs nàutics i clubs esportius que per a la protecció de l’aigua”, lamenta el portaveu del PSIB en el Parlament, Iago Negueruela.

Una àrea potent amb un titular qüestionat

El cas del conseller de Turisme, Cultura i Esports és paradoxal, perquè Jaume Bauzà està al capdavant d’una de les àrees més rellevants del Govern, mentre que “és evident que ell no sap gaire del tema”, apunta Claramunt. “Que es noti que no tens la ideologia en el cap ni el discurs ben integrat és el pitjor que et pot passar com a conseller. Crida l’atenció que un conseller de Turisme d’un govern del PP tingui un perfil i un nivell tan baix”, afegeix.

De fet, Negueruela creu que Bauzà “ni tan sols és el responsable de les decisions de Turisme”, sinó que aquestes polítiques les dirigeix “directament el Consolat”. Precisament hi ha veus del PP que assenyalen que es va voler fugir d’una figura omnipresent, com ho va ser el mateix Negueruela la legislatura passada. Ara bé, el Govern és conscient de la seva manca d’habilitat per suportar la pressió mediàtica.