Governabilitat a l'Estat
Política25/11/2021

El Congrés aprova els segons pressupostos de Sánchez amb 188 vots

El govern espanyol consolida les aliances amb la majoria de la investidura

MadridLlum verda del Congrés als pressupostos generals de l'Estat per al 2022. Pedro Sánchez consolida la majoria parlamentària de 188 diputats, configurada per múltiples partits, i afronta la segona meitat de legislatura havent superat un repte important: els segons comptes consecutius. Esquerra, el PNB, EH Bildu, el PDECat, Més País, Compromís, el Partit Regionalista de Cantàbria, Terol Existeix i Nova Canàries han reflectit la diversitat de suports del PSOE i Unides Podem a la cambra baixa. El PP, Vox, Cs, Junts, la CUP, Coalició Canària i Navarra Suma hi han votat en contra i el BNG s'ha abstingut. Ara els comptes han de passar el tràmit del Senat.

Els comptes formen part del missatge que la Moncloa repeteix constantment sobre una "recuperació justa" després de la pandèmia. El repunt de contagis s'ha immiscit en el context, però Sanitat confia en les bones xifres de vacunació perquè no es produeixin situacions com les d'Àustria i Alemanya. Així, l'objectiu del govern espanyol és centrar-se en l'àmbit econòmic i social i que no passin factura les derivades sobre els preus, l'energia i l'abastiment. El PP està llançat a capitalitzar tota protesta que pugui desgastar Sánchez i la Moncloa confia que podrà fer front als obstacles.

Cargando
No hay anuncios

Els pressupostos asfalten el camí fins a final de legislatura i aquest dimecres, a més, Brussel·les va avalar el projecte de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. La Comissió Europea felicita el govern per haver vinculat gran part dels 40.000 milions d'euros d'inversió a l'arribada dels fons europeus, atès l'alt endeutament de l'economia espanyola. La dependència de les ajudes europees també es tradueix en els importants plans de reforma –en matèria de pensions i del mercat de treball– que l'executiu ha de presentar a Brussel·les abans de finals d'any. La primera part de la de les pensions està aprovada ja al Congrés i la segona s'enllestirà al llarg del 2022, i la de la reforma laboral encara està a mercè de l'acord en el si de la coalició i a la taula de diàleg social.

El govern espanyol confia que els mateixos socis dels pressupostos s'avindran a tirar endavant aquests dos projectes, però l'horitzó electoral començarà a tenir incidència al Congrés. La dreta no s'ha cansat de retreure a l'executiu haver pactat amb independentistes catalans i bascos, fins i tot per espolsar de sobre de Pablo Casado les crítiques per haver assistit a una missa en honor a Franco.

Cargando
No hay anuncios

El PP, Vox i Cs han tret l'espantall d'ETA al llarg dels dies que ha durat el ple, però especialment aquest dimecres amb motiu de l'exposició del ministre de Memòria Democràtica, Félix Bolaños. El diputat taronja Guillermo Díaz va parlar d'un passat "racista i filofeixista d'ERC" i el representant del PSOE, Odón Elorza, va alçar la veu per demanar que es deixin d'utilitzar políticament les víctimes del terrorisme. La setmana següent que s'evidenciés que el govern no té aliats amb qui aprovar la llei de memòria democràtica, els socialistes han decidit guardar-la en un calaix.

Les llengües cooficials

Més enllà d'esmenes als comptes, les aliances han estat marcades per altres acords polítics que les formacions sobiranistes han volgut vincular a la qüestió nacional. Si una taula de diàleg va servir per votar una investidura i els indults van suposar una eina per ajudar a l'estabilitat del govern espanyol, aquesta vegada ERC ha situat al centre la protecció del català en la llei de l'audiovisual. Un acord per a una quota del 6% per a les llengües cooficials va ser el que finalment va desencallar la negociació. EH Bildu, per la seva banda, ha pactat que ETB3 –el canal públic infantil en euskera– arribi a totes les llars de Navarra.

Cargando
No hay anuncios

Juntament amb ERC, el PNB és un altre dels socis essencials de l'executiu i ha protagonitzat una estranya negociació. En cap moment ha confirmat un acord global que permetés el seu sí als pressupostos i, dia a dia, ha anat votant per seccions sense avançar la posició en la votació final. El traspàs de la gestió de l'ingrés mínim vital a Euskadi va ser una de les principals reivindicacions que va aconseguir, però s'ha encallat el pacte per l'arribada soterrada de l'AVE a Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria. Fonts d'Hisenda lamentaven que es tingués la percepció que l'executiu s'arribés a permetre prescindir dels jeltzales, però aquest dijous destacaven que sempre ha sigut un soci prioritari amb qui es van assolir acords des del principi de la negociació.