Per poder assolir les competències de costes, i per altres motius, Canàries va reformar el seu estatut d’autonomia l’any 2018. A partir d’aquell moment ja podia gestionar els seus 1.500 quilòmetres de costa, que només queden superats per Galícia, la comunitat amb més territori litoral. Balears és la tercera de l’Estat en quilòmetres de costa, amb un total de 1.200.
Gestió
Política
17/09/2022
Competències de costes: les Canàries les han aconseguides i les Balears encara no
El Govern balear afirma que hi ha sintonia i s'avança, però el senador Vicenç Vidal considera que perillen si no es tanquen aviat
3 min
PalmaA les ‘illes afortunades’ es va celebrar com a ‘històric’ el dia 27 de juliol d’enguany, en què la comissió mixta creada entre l’Estat i el govern canari acordava traspassar de manera definitiva totes les competències en matèria de costes que fins ara eren responsabilitat del govern estatal.
“És una de les joies de les Illes, un gran reclam turístic, però l’hem de preservar”, així acollia el president canari Ángel Víctor Torres aquesta transferència reclamada històricament pels canaris, que no volen quedar enrere respecte d’aquelles comunitats amb major dotació competencial. De fet, fonts de l’Estat que han participat en el procés de preparació d’aquesta transferència asseguren que “volien, sí o sí, ser com Catalunya o Andalusia, que ja gaudeixen d’aquesta potestat sobre el seu litoral”.
Una vegada més les Canàries passen per davant de les Illes Balears, que des de fa molt de temps també aspiren a poder controlar i gestionar la seva costa. De fet, el ‘paquet’ en què anava Balears era el mateix que el canari. Després de les històriques Catalunya i Andalusia, els dos arxipèlags s’havien mogut políticament per assolir aquesta fita. Mentre que Canàries ja l’ha assolida, en el cas de les Balears la situació és ben diferent, i l’horitzó encara no és gens clar.
L’Estat no s’amaga d’aquesta priorització de les peticions dels canaris. “No hi ha hagut mai un govern més compromès amb les Canàries que l’executiu actual”, va afirmar la ministra de política territorial Isabel Rodríguez en el moment de fer públic l’acord, a finals de juliol. “És el punt final de molts de dies de feina, que responen a un govern que entén la pluralitat del país i la necessitat del desenvolupament dels estatuts d’autonomia”, sentencià en el moment d’anunciar, a finals del mes de juliol, que s’havia acordat de transferir de manera definitiva.
Aquesta nova fita dels canaris interpel·la políticament els dirigents balears. Diferents fonts confirmen que “tot i que s’han fet reunions, ara mateix va molt lent”, afirmen.
El senador autonòmic Vicenç Vidal Matas, que va votar a favor dels comptes de l’Estat a la cambra alta, on el PSOE no té majoria, a canvi, entre d’altres compromisos, de l’assoliment de la titularitat de costes, admet que “ara mateix no ens trobam en un moment especialment dinàmic amb aquest tema. Es va activar molt gràcies a la implicació del ministre de la presidència Félix Bolaños, però tenc la impressió que hi ha resistències sobretot dins el Ministeri de Transició Ecològica”, confirma.
Els encontres realitzats fins abans de les vacances “no han provocat grans avanços, però no podem perdre l’esperança”, insisteix el senador. En canvi, molt més optimista és la consellera de Presidència, la socialista Mercedes Garrido, qui assegura que ara mateix “es continua fent feina i es manté el compromís de tenir la transferència abans que acabi l’any. Hi ha bona sintonia amb l’Estat pel que fa a les competències de costes”, confirma Garrido, que du el pes de les negociacions.
Vicenç Vidal considera molt important el que pugui passar les properes setmanes:“El que tenc clar és que aquest acord s’ha de definir ara, que es preparen els pressupostos de l’Estat i de la Comunitat Autònoma. O es tanca ara o potser no es tancarà”, diu el polític de MÉSper Mallorca.
Balears té 1.200 km de costa
7 vehicles, 2 edificis, 20 treballadors i 800.000 euros traspassats
Tot i que quan es parla de competències de costes es pot pensar que es tracta d’un gran pressupost, la realitat és molt diferent. 805.000 euros és la quantitat que transferirà l’Estat a les Canàries perquè pugui dur a terme totes les funcions que fins ara depenien del Ministeri de Transició ecològica. Un equip professional de 20 persones, 7 vehicles, principalment tot terrenys, i 2 immobles on hi ha les oficines, i això és tot.
Tot d’una que varen rebre les competències, els dirigents canaris, encapçalats pel seu president, afirmaren que amb aquesta dotació resulta molt complicat gestionar de manera eficient l’enorme territori de la costa canària. Per aquest motiu, han anunciat que s’aportaran dels pressupostos de la comunitat 1,5 milions d’euros més per, entre altres coses, pagar el sou dels 25 nous treballadors que s’incorporaran a partir del 2023.
La competència en costes significarà per als canaris el control de l’ús de les platges, vigilant i sancionant tots els usos de temporada, les instal·lacions desmuntables i els béns mobles. Igualment, també s’encarregarà d’atorgar les autoritzacions a zones de servitud de trànsit i accés a la mar. Aquesta àrea correspon als primers sis metres de litoral fixats allà on arriba l’aigua “en els dies de temporal”. En aquesta franja no s’hi pot posar absolutament res, ja que la filosofia de la Llei de costes és que els ciutadans puguin recórrer la totalitat del litoral.
Les Canàries també seran competents en la renovació, modificació i gestió dels ingressos de les ocupacions litorals, i s’encarregaran del registre de les concessions en domini públic. Això sí, l’Estat es reserva les funcions de fixar els cànons d’ocupació del domini públic maritimoterrestre, i també es quedarà amb el volum econòmic que en generi la utilització.
