El Col·legi d’Arquitectes alerta que la llei del litoral de Prohens perpetuarà il·legalitats urbanístiques
El COAIB i els ecologistes alerten dels riscos de consolidar usos irregulars i reclamen més garanties ambientals, mentre la patronal demana blindar les concessions
PalmaEl Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) alerta que la llei del litoral impulsada pel Govern de Marga Prohens pot obrir la porta a perpetuar il·legalitats urbanístiques a la costa. L’entitat professional adverteix que la conservació dels usos existents, les declaracions responsables i el nou registre de patrimoni litoral podrien emparar construccions i activitats implantades il·legalment.
En les al·legacions presentades al projecte de llei d'ordenació, protecció i gestió integral del litoral, els arquitectes reclamen que només es protegeixin els usos legalment implantats i que la nova ordenació no prevalgui automàticament sobre els plans territorials i urbanístics. El GOB i Marilles comparteixen bona part d’aquestes advertències, mentre que la patronal ADOPUMA demana blindar les concessions vigents i garantir la continuïtat dels negocis de platja. En definitiva, les esmenes presentades posen de manifest la pugna pel model de costa que haurien de tenir les Balears. La norma proclama la protecció ambiental i l’adaptació al canvi climàtic, però deixa encletxes perquè els arquitectes i les organitzacions ambientalistes hi detectin riscos oposats.
El COAIB adopta una posició eminentment tècnica, però coincideix en bona part amb els plantejaments de les entitats proteccionistes. Els arquitectes reclamen una ordenació integrada en la legislació territorial, urbanística i patrimonial vigent, que no fragmenti la planificació ni obri la porta a una desregulació favorable als interessos privats.
Segons es desprèn de les al·legacions registrades, el COAIB tem que el projecte generi dispersió normativa i afebleixi la protecció del paisatge litoral. Recorda que la Llei estatal de costes del 1988 va representar un avenç essencial, perquè va reforçar el caràcter públic del domini maritimoterrestre, les servituds, l’accés públic i gratuït a la mar i el deure de restauració. Per això, sosté que les dificultats acumulades en l'aplicació no justifiquen rebaixar aquests objectius, sinó desplegar-los de manera més efectiva i coordinada.
En matèria de disciplina, el COAIB considera que el projecte no s’ha de limitar a reconèixer les potestats inspectora i sancionadora, sinó que també ha d’incloure “l’exercici de la potestat de restabliment de l’ordenament jurídic pertorbat”. Aquesta facultat, adverteix, és “essencial per garantir l’efectiva protecció de la legalitat” a la costa. Pel que fa als usos i les activitats existents, insisteix que conservar-los “no hauria d’emparar la consolidació” dels que s’hagin implantat il·legalment.
Els arquitectes qüestionen igualment que els Plans d’Ordenació del Litoral (POL) i els Plans de distribució i explotació de les Activitats i els Serveis de Temporada (PAST) prevalguin automàticament sobre els plans territorials insulars i el planejament municipal. Aquesta primacia podria alterar el model territorial sense haver de modificar formalment els instruments que l’ordenen, adverteixen. Per això, reclamen que els plans territorials insulars mantinguin el paper vertebrador de cada illa i que els instruments litorals s’hi integrin sense desplaçar-ne les determinacions estructurals.
El COAIB també alerta que permetre que particulars i entitats representatives d’interessos econòmics impulsin instruments d’ordenació per a trams concrets pot multiplicar el nombre de plans i dificultar la identificació de la normativa aplicable a cada zona. Per posar ordre en aquesta possible dispersió, proposa crear un visor públic, georeferenciat i actualitzat que reculli els instruments vigents i en tramitació, la delimitació territorial i les normes aplicables a cada tram.
En la mateixa línia, reclama que els plans d’àmbit inferior a l’insular no serveixin per ordenar actuacions singulars ni respondre a interessos puntuals. Aquests instruments haurien d’abastar trams de costa amplis i coherents, delimitats a partir de criteris ambientals, territorials, geomorfològics, funcionals i paisatgístics, apunten.
Els arquitectes també demanen ampliar el contingut mínim dels plans perquè incorporin la integració paisatgística de les instal·lacions, la prevenció de la contaminació lumínica i acústica, el desmuntatge dels serveis de temporada i la restitució dels espais una vegada acabades les autoritzacions. L’objectiu és que no es limitin a ordenar les ocupacions existents o previstes, sinó que incorporin una visió integral de la costa i de la seva evolució, amb especial atenció a la recuperació d’espais degradats, la renaturalització, la desimpermeabilització i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.
El registre patrimonial, sota sospita
Les entitats ecologistes i el Col·legi d’Arquitectes assenyalen especialment les escletxes de la futura llei que permetrien consolidar construccions i activitats irregulars en domini públic. El GOB reclama que la inscripció en el nou registre de patrimoni litoral no comporti cap legalització ni generi per si mateixa el dret a obtenir, renovar o prorrogar una concessió.
El COAIB va més enllà i qüestiona la necessitat de crear aquesta nova figura, perquè la legislació patrimonial i urbanística ja disposa d’instruments per protegir els béns amb valor històric, cultural i etnològic. Si el registre es manté, proposa que tingui únicament una funció d’inventari i identificació i que la protecció jurídica definitiva es tramiti a través dels catàlegs i instruments ordinaris.
Els arquitectes també reclamen que en quedin excloses les construccions destinades exclusivament a interessos privatius i econòmics, com també les que hagin estat transformades, ampliades o consolidades sense el títol habilitant corresponent. Marilles rebutja que amb una simple declaració responsable n'hi hagi prou per mantenir edificacions contràries als plans i defensa que s’adaptin a la normativa o, si això no és possible, siguin retirades.
Dues visions enfrontades
ADOPUMA centra les seves al·legacions en la seguretat jurídica de les activitats econòmiques. La patronal reclama més protecció per a les concessions vigents, autoritzacions més llargues, possibles indemnitzacions, simplificació administrativa i estabilitat per als negocis vinculats als serveis de platja. També demana que una declaració de fora d’ordenació no extingeixi automàticament una concessió i que qualsevol modificació imposada pels nous plans pugui ser compensada si causa perjudicis als titulars.
El GOB defensa el plantejament contrari: vol reforçar estructuralment la protecció ambiental del litoral. Entre altres mesures, proposa que la capacitat de càrrega sigui ecològica i vinculant, limitar les ocupacions, adaptar la planificació al canvi climàtic, intensificar la inspecció, protegir els sistemes dunars i reduir la pressió en aquells espais que ja estiguin saturats.
Marilles posa el focus en la protecció del medi marí i en la reducció tant de les ocupacions com de la navegació motoritzada. En aquest sentit, la Fundació defensa el principi de no ocupació del domini públic, més restriccions a les motos aquàtiques, una protecció reforçada de la posidònia, més avaluació ambiental i un control més estricte de les concessions.
GOB, Marilles i el COAIB coincideixen en la necessitat d’evitar una ocupació excessiva del domini públic, reforçar el control sobre les declaracions responsables, impedir la fragmentació dels plans i convertir els principis ambientals en obligacions efectives. Les tres entitats també reclamen mantenir les garanties específiques de Menorca derivades de la seva condició de Reserva de Biosfera.
La discrepància essencial afecta les concessions i les activitats existents. ADOPUMA demana que els nous plans les respectin i que qualsevol alteració sigui compensada. Les altres entitats reclamen, en canvi, que puguin ser adaptades, retirades o relocalitzades quan resultin incompatibles amb la protecció del litoral, l’ús públic i els efectes previsibles del canvi climàtic.
Davant tot plegat, les al·legacions evidencien que el projecte encara no resol la qüestió central: si la nova llei servirà principalment per administrar i donar estabilitat als usos existents o per establir límits efectius i reduir progressivament la pressió sobre la costa.
El projecte de llei del litoral acaba de tancar el termini d’esmenes i entra ara en la fase pròpiament parlamentària, en què els grups hauran de decidir quines aportacions de les entitats assumeixen i incorporen al debat. El Consell de Govern va aprovar el projecte el 25 de juny del 2026 i el va remetre al Parlament, que el va admetre a tràmit el 8 de juliol. El text es va publicar oficialment el 16 de juliol per obrir la participació ciutadana i el termini per presentar-hi esmenes es va prorrogar extraordinàriament fins al passat 4 de setembre.