Ciutadella i Maó, reductes progressistes a l’illa dretana

CiutadellaCiutadella i Maó, els dos majors municipis de Menorca, resisteixen a l’ofensiva dretana que ha arrasat la resta d’ajuntaments i el mateix Consell de l’illa, on l’antiga consellera de Vox hi té un paper fonamental. A any i mig de les pròximes eleccions, els dos municipis es mantenen amb majories progressistes, una tendència només compartida en part amb es Mercadal, on governa el nacionalista Joan Manel Palliser (Entesa de l’Esquerra) amb el suport estratègic del PP local que, a dins mateix del govern municipal, ningú no discuteix. La fórmula funciona i ni tan sols el terratrèmol provocat per la recent condemna penal del fins ara número u dels populars, Tóbal Pons, l’ha alterada. Desposseït de la primera tinença d’alcaldia, Pons continua formant part del govern, mentre que el PSOE a l’oposició ja ha canviat de portaveu.

La situació no és similar a cap dels tres municipis. A Ciutadella, la moció de censura de juliol de 2024 va ajudar a restablir la normalitat democràtica i arraconar de bell nou el PP a l’oposició. Un fet que l’esquerra ha pagat amb algunes desconsideracions del Consell en actes públics, que han arribat a motivar la queixa institucional de l’Ajuntament, encara que el batle Llorenç Ferrer tregui ferro a la situació en públic: “Intentam servir tothom, ens hagi votat o no”, assegura.

El retorn, ara ja ben avingut, del PSOE, PSM-Més per Menorca i Ciutadella Endavant al govern municipal ja ha servit almenys per treure els cotxes del Born i fer realitat així un dels objectius llargament reivindicats, des de fa dècades, per la gran majoria de partits de la ciutat: convertir en zona de vianants la plaça més emblemàtica de l’illa. A final de mes, de fet, es farà efectiu el relleu pactat a la batlia, amb la substitució de l’actual alcalde, el socialista Llorenç Ferrer, per l’econacionalista Maria Jesús Bagur (PSM). L’1 de febrer, per tant, Ciutadella estrenarà batlessa, la quarta dona en assumir aquest càrrec des de l’inici de la democràcia.

A Maó, per contra, res no està garantit. El desacord postelectoral entre el PSOE i el seu soci dels darrers mandats, Ara Maó, continua, cosa que complica fins i tot l’aprovació anual dels pressupostos. L’any passat es va tardar fins al mes de febrer per poder tancar l’acord i enguany, tot i els bons auguris del batle Héctor Pons, Ara Maó no garanteix encara el seu suport als comptes. La formació, que entre 2015 i 2019 assolí la batlia amb Conxa Juanola, fa dos anys que és a l’oposició i ja ha forçat el govern socialista en minoria a haver d’aprovar un pla economicofinancer per superar els desajustos provocats per la seva gestió.

Héctor Pons, el batle més jove de Menorca, es desgasta tot intentant trobar una solució al problema de l’aigua, que continua sense ser potable per a la meitat de la població des que l’estiu de 2024 es declaràs una avaria a la planta desnitrificadora de Malbúger. Any i mig més tard, la instal·lació encara no s’ha pogut tornar a posar en marxa i les solucions complementàries, com ara la nova desnitrificadora de Sant Climent, seran també insuficients per fer front a l’abast creixent del problema. “Venen anys molt durs”, anuncia el batle, que ja dona per fet que ni tan sols l’entrada en funcionament de totes dues plantes garantirà l’abastiment d’aigua que Maó necessita durant la temporada d’estiu. “El govern està paralitzat”, critica el portaveu d’Ara Maó, Jordi Tutzó, qui acusa el seu antic soci d’haver incomplert les seves promeses. “Vam errar perquè no vam insistir més a refer l’acord de govern”, admet el batle, el qual és cridat a nous reptes pel PSOE, però amb el deure personal de tornar a provar sort a les municipals el 2027. “Es faria estrany deixar-ho”, afirma.

La seva relació amb les administracions superiors gestionades pel PP també ho complica tot encara més. El batle lluita sense sort per declarar el municipi com a zona tensionada i flexibilitzar els lloguers i facilitar l’accés a l’habitatge. Igualment, intenta regular la propietat del recinte firal de Menorca, mentre els populars fan la guitza al municipi i comencen a concentrar al Mercadal l’activitat de fires que tradicionalment havia tingut Maó. “Disposam d’unes instal·lacions úniques a Menorca, però ens volen treure l’activitat firal pel morro. Ja ni se n’amaguen”, es queixa.