Demoscòpia
Política13/04/2022

Els catalans són els ciutadans menys 'estimats' de l'Estat

Una enquesta de l'ICIP/Esade conclou que no hi ha problemes de convivència a Espanya

Barcelona"Els alts nivells de crispació en la política no són el reflex fidel d’un país socialment fracturat. De fet, els resultats de l’enquesta indiquen que no sembla que hi hagi un problema de convivència". És la frase amb què els professors Amuitz Garmendia i Sandra León, tots dos de la Universidad Carlos III de Madrid, conclouen l'estudi elaborat per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) conjuntament amb Esade. Sota el nom Polarització i convivència a Espanya 2021, aquest dimarts publiquen els resultats de l'enquesta que van fer a finals de l'any passat i en què destaca la percepció que els ciutadans d'una comunitat autònoma tenen dels de la resta de l'Estat. Els catalans són els menys estimats i els únics que suspenen de manera generalitzada: només els aproven els bascos. En una escala de 0 a 100, els extremenys són els que puntuen pitjor l'afecte que senten pels catalans (34,7), seguits pels andalusos (41,6), i entre valencians, gallecs i madrilenys la nota se situa al voltant del 45. Els ciutadans de la resta d'autonomies aproven en tots els creuaments (excepte els bascos, a qui els extremenys puntuen amb un 46,3).

Afecte pels ciutadans d’altres comunitats autònomes
Cargando
No hay anuncios

Els catalans sí que aproven els ciutadans de la resta d'autonomies, tot i que només en el cas dels bascos se superen els 60 punts. La resta estan entre els 50 i els 60 amb els madrilenys com a més mal valorats (50,4). No és la primera vegada que una enquesta afegeix aquest tipus de preguntes i, per exemple, la que va fer la Generalitat el 2019 en què preguntava a ciutadans de tot l'Estat ja apuntava conclusions similars: aleshores ja eren els que queien pitjor en el conjunt de l'Estat, tot i que sí que arribaven de mitjana a l'aprovat.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a la convivència –el motiu principal de l'estudi–, la valoració que en fan els ciutadans és en tots els casos positiva. La mitjana estatal en una escala del 0 al 10 se situa en el 5,85, amb un pic de 6,22 quan es pregunta als valencians i un mínim de 5,1 quan són els catalans els que responen. La pregunta fa referència a la convivència en el conjunt d'Espanya, però també se n'hi afegeix una altra per a cada autonomia. També és a Catalunya on pitjor es valora la convivència entre catalans, però la nota puja fins al 6,2 (la mitjana per al conjunt de l'Estat està en el 7). La millor valoració de la convivència es troba quan es posa el focus en el municipi o el barri: la mitjana estatal se situa en el 7,22 i la catalana, en el 6,67.

Percepció de la convivència per comunitats autònomes en el conjunt d’Espanya
Cargando
No hay anuncios

El principal focus de "polarització afectiva" són els partits polítics. Els ciutadans que s'identifiquen amb un d'ells acostumen a valorar molt negativament els altres, especialment els que se n'allunyen més ideològicament. Per exemple, un votant del PSOE, que puntua el seu partit amb un 72,7 sobre 100, atorga al PP un 36,8 de mitjana, un 40,1 a ERC i un 32,6 a JxCat. Per als del PP el PSOE té un 25,8, i entre ERC i JxCat es puntuen al voltant del 50. La valoració de les institucions –dirigides pels partits– tampoc aporta una visió més optimista i pràcticament totes en surten malparades, especialment entre els catalans.

"El grau de polarització ideològica, identitària i afectiva d’arrel territorial té els punts de tensió esperables però moderats respecte de la percepció que es podria desprendre del debat públic i polític. En contrast, la polarització opera a través de les institucions: la manca de confiança en elles, unida al fort rebuig que generen els partits aliens al propi, i la capacitat específica de tensionar que tenen les institucions que articulen l’organització territorial, concentren el risc per a un funcionament democràtic normal", conclouen els autors.

Cargando
No hay anuncios
Fitxa tècnica

 Entre el 22 d’octubre i el 12 de novembre del 2021 es van fer 7.189 entrevistes online, dividides en 1.500 per a la mostra del conjunt d’Espanya i mostres afegides de 800-806 entrevistes a les comunitats autònomes d’Andalusia, Catalunya, el País Valencià, Extremadura, Galícia, Madrid i el País Basc. La selecció de la mostra es va fer aleatòriament assegurant la representativitat per sexe i grups d'edat. El marge d'error és de l'1% per al conjunt de la mostra.