Camps redobla el seu pols contra Mazón i Feijóo i amenaça amb fracturar el PP

ValènciaUna disparada de traques tradicional, la reproducció a tot volum de la cançó I will survive de Gloria Gaynor –el missatge de la lletra és inequívoc– i l'escalfor de centenars de simpatitzants i exdirigents del PP encara dolguts per haver estat apartats quan van ser investigats i, en alguns casos condemnats, per corrupció. Són les palanques que ha utilitzat aquest dissabte l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps per redoblar el pols que manté amb l'actual direcció del PP per recuperar un lloc al partit. Si pot ser, la presidència autonòmica de la formació.

Tot i que pugui generar incredulitat en molts lectors, Camps manté molts suports. Entre ells, els expresidents de les diputacions de València i Castelló Alfonso Rus i Carlos Fabra. L’excap de govern ha teixit una aliança amb l’exalcaldessa d’Alacant Sonia Castedo, que li serveix per compensar la no presència de dirigents provincials alacantins, un territori que políticament pertany a l’excap del Consell Eduardo Zaplana, i, per tant, a Mazón. Castedo va quedar esguitada, com Fabra o Rus, per casos de corrupció, tot i que finalment va ser absolta.

Curiosament, quan ha costat més entendre'l ha sigut quan ha agafat el micròfon. Obligat a mesurar molt les seves paraules, ha utilitzat un llenguatge críptic fins a l'extrem. “Com que aquest acte significa el que significa, farem el que hàgim de fer", ha deixat anar. Conscient del caràcter inintel·ligible del seu vocabulari, ha fet broma: "Parle com parlen els nostres presidents gallecs". No obstant això, temorós d'excedir-se, ha circumscrit les seves aspiracions: "Que ningú es confongui, estem parlant del PP”, i ha afegit: "Jo ja he sigut president".

Coneixedor de la debilitat de Carlos Mazón, Camps s'ha dirigit directament al carrer Génova. "El meu únic objectiu és que [Alberto Núñez Feijóo] sigui el futur president d’Espanya", ha aclarit per no fer enfadar el polític gallec i per aprofitar que, a la direcció estatal, la figura de l'actual cap del Consell és considerat un llast. Amb aquesta mateixa finalitat, ha defensat que si Feijóo vol arribar a la Moncloa necessitarà que el PP "també guanyi" al País Valencià, un raonament del qual es podria deduir que creu que amb Mazón no ho farà.

Una altra prova de l'exercici d'equilibrisme lingüístic desplegat per l'expresident valencià és que en cap moment ha citat Mazón. No obstant això, li ha dirigit crítiques transparents anomenant tot allò que el cap del Consell no fa des de la catàstrofe. Per exemple, trepitjar els carrers. Des del 29 d'octubre passat, Mazón no acudeix a cap acte multitudinari.

L'estratègia de retorn de Camps recorda parcialment a la del president espanyol, Pedro Sánchez, després de ser desbancat per la vella guàrdia del PSOE. A més, el dirigent valencià també compta amb un grup nodrit de fidels. Ho han demostrat els dos autobusos que han arribat des de Torrevella, és a dir, després de recórrer 200 quilòmetres. Els simpatitzants del Baix Segura s'han sumat a d'altres de localitats més properes. És el cas de la Palmira, veïna de Paiporta i afectada per la DANA, que va perdre una fleca que ja acumulava tres generacions i que no reobrirà. "Camps m’ha convidat personalment i, per deferència, he vingut", aclareix.

Abans d'anar-se'n, un important exalcalde del PP ens comenta que espera que el missatge d'avui arribi al carrer Génova. Oblida la dificultat de la petició, atès que tot i que Camps no va ser condemnat, sí que ho va ser el partit mentre ell el dirigia i, a més, sí que ho van ser diversos exconsellers del seu executiu. D'altres, com l'expresident de les Corts Juan Cotino o l'exalcaldessa de València Rita Barberá, van morir abans que es dictés sentència.