El Poder Judicial bloqueja el relleu de Marchena

MadridA la vista d'aquest dimarts sobre el recurs de Laura Borràs contra la sentència pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes, presidia el tribunal Andrés Martínez Arrieta. Ho feia com a president de la sala segona del Tribunal Suprem en funcions, és a dir, el relleu provisional de Manuel Marchena mentre el Consell General del Poder Judicial no es posi d'acord per a la designació definitiva. Els nomenaments als principals càrrecs de la cúpula judicial, així com l'informe sobre la reforma del sistema d'elecció dels vocals de l'òrgan de govern dels jutges aprovat aquest dimecres –amb dues propostes diferents sense consens–, posa de manifest la divisió entre conservadors i progressistes. Quan cal abordar qüestions amb una alta incidència política, la politització del CGPJ queda en evidència, per molt que el PSOE i el PP presumissin quan van acordar la renovació que es feien passos cap a la seva independència.

En una entrevista a l'ARA, l'exvocal i ara magistrat del Tribunal Constitucional José María Macías assumia sense embuts que el CGPJ és un organisme polititzat –també deia que ho era el TC–. La renovació de l'estiu de l'any passat va estar molt de temps bloquejada perquè els dos grans partits no es posaven d'acord amb si canviar o no el sistema d'elecció dels dotze vocals de procedència judicial: el PP defensava modificar-ho perquè siguin elegits directament pels mateixos jutges i el govern de Pedro Sánchez prefereix mantenir la tria del Congrés i el Senat. El motiu d'uns i altres? Conscient que la carrera judicial és majoritàriament conservadora i que l'Associació Professional de la Magistratura és la més nombrosa de la carrera, el PP proposava prescindir de les Corts espanyoles. I pel mateix motiu, el PSOE opta perquè a les cambres legislatives es pugui equilibrar la balança. Amb mediació de Brussel·les, les dues formacions van acabar pactant que el nou CGPJ faria un informe en sis mesos amb propostes de models i que s'aprovaria per àmplia majoria.

Mig any després, els dos blocs del CGPJ han reflectit aquestes diferències de criteri. Al ple de dimecres es va aprovar un informe que es remetrà al Congrés, al Senat i al govern espanyol amb dues propostes per modificar el sistema d'elecció dels vocals de procedència judicial. Una elaborada pel bloc conservador que proposa eliminar l'elecció per part del Congrés i el Senat que preveu la llei orgànica del poder judicial, i una firmada pels progressistes que planteja mantenir una primera selecció entre jutges i magistrats i després l'aval de les Corts espanyoles, tal com succeeix ara. Aquest sector considera que "demonitzar" l'elecció parlamentària "és propi de populismes" i que el CGPJ ha de reflectir la "pluralitat de la societat i de la carrera judicial".

Els nomenaments al Suprem

L'altre gran assumpte de dissens són els nomenaments. La presidenta del CGPJ, la catalana Isabel Perelló, no vol convocar un ple per designar els nous presidents de la sala primera, segona, tercera i quarta del Suprem fins que no hi hagi acord entre els dos sectors. I segons expliquen fonts consultades per l'ARA, no hi ha consens ni en com negociar. Els progressistes volen fer un paquetamb els nomenaments a l'alt tribunal, la presidència de l'Audiència Nacional i les presidències de TSJ de comunitats autònomes. En canvi, els conservadors prefereixen fer-ho per separat. "Els va bé així perquè tres dels quatre candidats als quals donen suport ja són presidents en funcions de les sales i trossejant l'elecció de vacants redueixen el marge per negociar", apunten des del bloc progressista.

Al món judicial es van encendre les alarmes quan es va publicar que l'avantprojecte que el ministre de Justícia, Félix Bolaños, va presentar fa uns dies per "democratitzar l'accés a la justícia" incloïa un canvi en els mandats a les presidències de sala del Suprem —finalment ha quedat fora—. Bàsicament, impedia que ho pogués ser un magistrat que no pogués complir sencer el mandat. Això inhabilitava Martínez Arrieta, que es jubila d'aquí a poc més de dos anys, i obria les portes a Ana Ferrer, la candidata preferida del govern espanyol per agafar el relleu de Manuel Marchena a la sala que, eventualment, ha d'acabar jutjant casos com el del fiscal general de l'Estat o el cas Ábalos.