Armengol creu "obligat" renovar l'Estatut en el 40è aniversari de la seva aprovació

PalmaLa presidenta del Govern, Francina Armengol, creu "obligat" que "en els pròxims anys" es dugui a terme una renovació de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. En el seu discurs durant l'entrega dels Premis Ramon Llull i les Medalles d'Or, Armengol ha explicat que, després dels 40 anys de la seva aprovació, l'Estatut mereix "revitalitzar-se i assegurar que els nostres drets i llibertats siguin irreversibles".

Segons la cap de l'Executiu, que ha presidit l'acte institucional, hi ha diversos motius que donen peu a la reforma estatutària: reduir la desigualtat, protegir les quatre illes i "la biodiversitat incomparables", la capacitat de finançament i "fer-se sentir amb força" davant l'Estat i la Unió Europea, a més de "conrear la riquesa" lingüística i cultural balear.

L'acte, a la Llotja de Palma, ha comptat amb la presència de 500 persones, de tot el món polític i social de les Illes, entre ells els presidents de tots els consells insulars, llevat del cas de Menorca, atès que hi ha hagut el vicepresident Miquel Àngel Maria. Com a absències destacades, les dels representants de Vox i el coordinador de MÉS, Lluís Apesteguia, que per la meteorologia no s'ha pogut desplaçar des de Deià, d'on és batle.

Aquest dimarts s'han entregat les Medalles d'Or de les Balears, la major distinció que atorga el Govern, al director de cinema mort recentment Agustí Villaronga, a títol pòstum; al pedagog i escriptor Gabriel Janer Manila, i a la poetessa Antònia Vicens. En el cas de Villaronga, han acudit a recollir la distinció les familiars del cineasta Tonga, Cèlia i Paula Villaronga, visiblement emocionades. "El nostre poder més incontenible és el de comunicar-nos, el de connectar, el de sentir el que l'altre sent i somiar sempre per la resta", ha declarat Armengol, citant Villaronga: "Amic, allà on siguis, saps que en aquesta terra els somnis els construïm entre tots i totes".

"Des de molt jove vaig tenir dos amors: l'educació i la literatura", ha subratllat Janer Manila en el seu discurs. "Tots dos m'han procurat penes, inquietuds i certes felicitats", ha afegit. Per la seva banda, Vicens, que ha parlat en nom de tots els premiats, ha desitjat que la Diada de les Illes "sigui un punt de partida inflexible per recuperar l’orgull de ser d’aquestes illes, sense renunciar a ser ciutadans universals". L'escriptora ha fet incís en el turisme, sostenint que gràcies a ell "ens enriquíem", però a canvi de deixar de banda "la llengua i la identitat pròpia". Per això, ha demanat "situar el català on pertoca i preservar el paisatge de depredadors", tot i que "n'hi ha que per malvolença creen conflictes i confusió". A més, ha rememorat l'any de l'aprovació de l'Estatut: "Va ser com si aparagués la llum després de dècades i hiverns foscos, una multitud eufòrica que celebrava la pau i la llibertat d'expressió i viure".

A més, s'han entregat quinze premis Ramon Llull: a l'arquitecte Marià Castelló; el catedràtic de Llengua Catalana Marià Torres; les Trinitàries de Santa Eulària; el Club Vidalba, que organitza activitats per a joves discapacitats; l'escriptor Llorenç Capellà; el moviment Feminisme a l'Escola; l'empresa Quely; la presidenta de la Federació d'Associacions de Dones Rurals de les Balears, Antònia Mascaró; la doctora en Biologia Salut Deudero; la ciclista Mavi García; l'Associació Amics del Poble Sahrauí; l'entitat 3 Salut Mental; el filòleg Joan López Casasnovas –a títol pòstum– i els servidors públics, amb membres de totes les conselleries i la Sindicatura de Comptes.

Record de l'Estatut

Per commemorar els 40 anys de l'aprovació de l'Estatut, quatre persones nascudes en les dècades dels 80, 90, 2000 i 2010 han pujat a l'escenari per explicar quines han estat les inquietuds de les seves generacions: Glòria Julià, nascuda el 1983, Ariadna Oliver (1998), Sofía Llompart (2003) i Joan Ortas (2010). Després dels respectius discursos, s'han mostrat imatges de cada dècada, rememorant els majors avenços que s'han assolit: des de la Llei de normalització lingüística del 1986, a la transferència de les competències d'Educació el 1998, la reforma de l'Estatut del 2007 que va donar peu al Consell de Formentera, a més de l'aprovació de la Llei d'igualtat el 2016, o la recent troballa de les restes d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar, entre altres efemèrides.