Armengol lidera l'oposició interna al PSOE pel Sàhara

La presidenta balear mostra públicament la seva discrepància amb l'aposta per la via marroquina

3 min
La presidenta balear, Francina Armengol.

Palma"L'esforç ha de ser per aconseguir el Sàhara lliure, el més just per a aquest poble". La presidenta balear, Francina Armengol, va verbalitzar la seva posició en l'última sessió de control al Parlament de les Illes aquesta setmana, mostrant públicament, i quasi per primer cop, la disconformitat amb el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, en una qüestió d'estat: l'aval de la proposta d'autonomia del Marroc per al Sàhara Occidental, que suposa una renúncia de facto a l'aposta històrica pel referèndum d'autodeterminació. Armengol i el president de les Illes Canàries, Ángel Víctor Torres, tots dos socialistes, s'han desmarcat els últims dies del canvi de postura del PSOE a la Moncloa, com també ho ha fet el corrent intern Esquerra Socialista o algun diputat com el basc Odón Elorza. Però la presidenta ha fet veure el desacord tant en primera persona com a través del portaveu del seu govern, Iago Negueruela, i també de la portaveu parlamentària del PSIB, Pilar Costa.

Dissabte passat Armengol ja es va pronunciar a Twitter destacant que “el poble saharaui mereix viure en pau i en llibertat”, mentre que Negueruela, que sempre apel·la a la cortesia institucional per no entrar en conflicte amb l’Estat, va apuntar dilluns que "s'han de respectar els drets humans de la població saharaui, i s'han d'aprovar les diferents mesures que haurien de permetre el reconeixement del seu poble". Costa va reblar el clau reafirmant: "Som on hem estat sempre: al costat del poble saharaui, defensant el dret internacional i les resolucions de l'ONU". Des de la Moncloa apunten que la discrepància de la presidenta prové de les seves circumstàncies personals, segons informa Ot Serra. Armengol, des de fa pràcticament una dècada, apadrina dos cosins saharauis, ja majors d'edat, que passen a Mallorca els nou mesos de l'etapa escolar a través del programa Escola en Pau, finançat pel Govern Balear. La realitat, però, és que les Illes històricament han tingut uns lligams molt forts amb el Sàhara, tant en l'àmbit polític com en el social.

Unanimitat parlamentària amb l'excepció de Vox

La totalitat dels partits del Parlament balear, amb l'excepció de Vox, s'han mostrat obertament adherits a la causa saharaui. En la manifestació convocada el cap de setmana passat per l'associació Amics del Poble Sahrauí, hi va ser present el president de la cambra, Vicenç Thomàs, la segona autoritat de la comunitat i un històric del PSOE. "Des de sempre hi ha hagut una gran unanimitat amb el poble saharaui, no ha anat ni de dretes ni d'esquerres", explica Pere Rotger, expresident del Parlament pel PP. Com passa a Astúries o el País Basc –també històricament a Catalunya–, hi ha un intergrup parlamentari que aglutina quasi tots els partits amb representació, només amb l'absència de l'extrema dreta. Aquest dimarts ja van signar un manifest conjunt on tots, inclòs el PSIB, lamentaven "el canvi de posició" de Sánchez, i donaven suport a les resolucions de les Nacions Unides que aposten per la celebració d'un referèndum a la regió.

El compromís polític balear amb el Sàhara s'observa també en el fet que els pressupostos autonòmics incloguin, per mandat del Parlament, una línia d'ajuda directa per al Sàhara. Una "excepció" en l'àmbit autonòmic, destaca la directora general de Cooperació, Laura Celià. En els últims vint-i-cinc anys, la República Àrab Saharaui Democràtica ha rebut 6,5 milions d'euros des de les Balears, i és la cinquena regió de les 68 amb les quals coopera la comunitat amb més finançament destinat.

stats