Pegasus
Política21/03/2023

La missió europea del cas Pegasus lamenta el perfil baix del govern espanyol

Aragonès els reclama "garanties" contra la guerra bruta de l'Estat

MadridLa missió europea se'n va de Madrid decebuda pel perfil baix del govern espanyol en la seva visita per indagar sobre el Catalangate. "Hauríem preferit reunir-nos amb altres membres del govern, com ara membres que són responsables directes del tema que ens ocupa. Estem decebuts de no haver-nos trobat amb més autoritats, però entenem les circumstàncies, que són dies difícils", ha lamentat el president de la missió europea, el popular Jeroen Lenaers, en referència a la moció de censura que es debat des d'aquest matí al Congrés contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i al fet que aquest dilluns fos festiu a Madrid. La roda de premsa d'aquesta tarda ha servit per culminar la seva visita de dos dies a la capital espanyola, on els deu eurodiputats s'han reunit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès; diputats del Parlament de Catalunya, així com amb el secretari d'estat per a la Unió Europea, Pascual Navarro.

Lenaers ha admès que hauria volgut que, per exemple, els hagués rebut el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, perquè els concretés els plans del govern espanyol per reformar la llei de secrets oficials i del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) que Navarro va posar sobre la taula. L'executiu espanyol va aprovar l'avantprojecte d'aquesta reforma l'estiu passat, però a hores d'ara encara no s'ha avançat en la seva tramitació perquè el govern espera l'informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). "Aquesta qüestió l'hauríem pogut tractar molt millor si ens haguéssim pogut reunir amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños", ha lamentat. De fet, s'ha mostrat escèptic que la reforma pugui veure la llum abans que acabi la legislatura. Lenaers, a més, ha tornat a demanar a l'estat espanyol que millori la seva transparència per investigar el cas Pegasus.

Cargando
No hay anuncios

Sense reunió amb la comissió de defensa

La ponent de l'informe, la liberal Sophie in't Veld, ha estat més crítica amb la Moncloa i s'ha queixat que, com altres estats europeus, l'espanyol també peca de manca de cooperació. Ara bé, el president de la missió ha ponderat la seva crítica posant en relleu que el govern espanyol hagués enviat un representant per atendre'l, cosa que no ha passat en altres països com Hongria o Polònia. Tampoc veu un boicot en el fet que hagi coincidit la moció de censura amb la seva visita.

Cargando
No hay anuncios

De fet, també ha tret ferro al fet que no s'hagin pogut reunir amb la comissió de defensa del Congrés. Els eurodiputats –convocats a la una del migdia– estaven pendents que es produís un recés en el debat de la moció de censura per començar la reunió –el reglament del Congrés no permet celebrar comissions parlamentàries mentre hi ha un ple en marxa–, però després d'esperar dues hores, els parlamentaris europeus han decidit abandonar la trobada per ser a la roda de premsa convocada a les quatre de la tarda. L'aturada al ple no s'ha produït fins passades les tres de la tarda.

Fonts presents a la sala expliquen que alguns eurodiputats han marxat molestos. En la roda de premsa posterior, Lenaers ha rebaixat aquest malestar i, de fet, ha assegurat que el president de la comissió de defensa, José Ignacio Echániz, els ha ofert una reunió aquesta tarda o aquest dimecres. La missió ho ha rebutjat perquè marxaven de Madrid al cap d'unes hores, però s'ha obert a fer una trobada telemàtica. "Hi havia voluntat de reunir-se amb nosaltres, però les circumstàncies extraordinàries del ple d'avui ho han fet impossible", ha afirmat Lenaers, que fins i tot ha ironitzat en com han passat l'espera: seguint la moció de censura que veien que es "prolongava" i on els han donat un "pernil que estava exquisit".

Cargando
No hay anuncios

Només els representants de Junts, ERC, la CUP, En Comú Podem i també el PNB al final s'han presentat a la sala per atendre els eurodiputats. "Ha estat una plantada monumental", ha denunciat la diputada de Junts Míriam Nogueras. El diputat de la CUP Albert Botran ha lamentat que els eurodiputats hagin marxat "decebuts i astorats pel tracte que reben d'una institució que hauria d'atendre'ls", i la diputada d'ERC Montse Bassa ha remarcat que la missió de l'Eurocambra ha comprovat el tracte del Congrés a aquesta qüestió. Abans que se suspengués la comissió, el president d'Unides Podem, Jaume Asens, també s'havia afegit a la denúncia de boicot: "Demanem a la part socialista del govern que es prengui seriosament aquesta delegació. No pot ser que ens situï al nivell d'altres països com Hongria o Polònia".

La visita d'Aragonès

La primera visita que ha rebut la missió europea aquest dimarts ha estat la del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que s'hi ha reunit com a víctima de l'espionatge de Pegasus, al costat de la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, i del líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall. Tots tres han denunciat la "vulneració" de drets fonamentals per part de l'estat espanyol i el president de la Generalitat ha demanat "garanties" per fer front a la "guerra bruta" de l'Estat.

Cargando
No hay anuncios

"Alguns pensen que la unitat d'Espanya està per sobre dels drets fonamentals", ha lamentat. El president de la Generalitat ho deia per l'exministre de l'Interior i també membre d'aquesta missió europea, Juan Ignacio Zoido, que aquest dimarts ha tornat a defensar l'espionatge a l'independentisme. Aquesta vegada ho ha justificat amb els suposats vincles entre l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont i Rússia, i també els presumptes "explosius" dels CDR. "No tinc coneixement que estigui sota la investigació de cap delicte", li ha replicat Aragonès.

Cargando
No hay anuncios

"Necessitem garanties, necessitem una tercera part neutral", ha demanat Aragonès davant les preguntes d'In't Veld sobre si estarien disposats a fer arribar els seus telèfons mòbils a les autoritats policials perquè els examinin. Una de les qüestions que la missió europea s'ha compromès a estudiar és donar més potestat a l'Europol per implicar-se en la investigació davant la falta de confiança dels espiats en la policia espanyola.