Catalunya
Política 27/09/2022

Aragonès proposa un "acord de claredat" a l'Estat per fer un referèndum i la Moncloa el rebutja

Junts avisa el president que li reclamarà una qüestió de confiança si no compleix el pacte d'investidura

4 min
El president Aragonès i la consellera Vilagrà entrant al debat de política general.

Barcelona"Acord de claredat". El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha lligat aquest dimarts a aquestes tres paraules per intentar que Catalunya pugui votar durant el seu futur en un "referèndum efectiu". És la proposta sobre autodeterminació que s'havia compromès a fer durant el debat de política general i que ha solemnitzat davant l'hemicicle. Com es concreta? De moment ha explicat com comença tot el procés, però encara falta molta lletra petita. Per ara, el president ho resumeix així: "Un acord que identifiqui quan i com Catalunya pot tornar a exercir el dret a decidir. Com han fet el Canadà i el Quebec".

No ho tindrà fàcil ni dins ni fora de Catalunya. La Moncloa ja ha anunciat el seu no rotund i Junts, soci del president al Govern, tampoc està entusiasmat amb la idea. Més aviat el contrari, ja que aquest dimarts el partit de Laura Borràs ha fet un pas més: ha insistit que s'ha de complir l'acord de govern i ha avançat que demanarà una qüestió de confiança a Aragonès si no ho fa. El president ja ho ha descartat d'entrada: "No sotmetré el país a una situació d'inestabilitat. Qui hagi de prendre decisions, que ho faci en celeritat", ha contestat Aragonès, convidant Junts que aclareixi immediatament si vol o no sortir del Govern. El debat de política general ha evidenciat, doncs, un cop més, la distància entre els socis amb la possibilitat d'un trencament a l'horitzó.

La paraula claredat escollida per Aragonès fa referència a la llei que va fer el Parlament canadenc per regular les condicions d'una tercera hipotètica consulta sobre la independència al Quebec, després que el govern quebequès tirés endavant dos referèndums pel seu compte i en el segon, deL 1995, s'imposés el no per la mínima. Aragonès, però, no ha explicat si la seva proposta –que només ha trobat els comuns com a aliat potencial– també s'acabarà vehiculant a través d'una llei.

El que sí que se sap són les dues fases genèriques de tot el procés. En una primera fase, apunten fonts governamentals, el Govern buscarà recollir suports a Catalunya a favor d'aquesta idea. Bàsicament, s'explicarà aquesta proposta de portes enfora i es recolliran quines han de ser les bases i les condicions per definir-la. Una de les possibilitats és situar una persona al capdavant d'aquest engranatge perquè piloti els treballs. La segona fase serà la complicada: portar aquest acord de claredat fet a Catalunya a l'Estat per a negociar-lo i que el referèndum sigui una realitat. La taula de diàleg seria molt probablement l'espai escollit.

Minuts després de l'anunci del president, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ja ha rebutjat la idea amb l'argument que els governants s'han de centrar en "les coses importants, les coses de menjar", informa Ot Serra. Fonts de la Moncloa asseguren que sabien que Aragonès faria una proposta i al·leguen que és un assumpte que no s'ha parlat a la taula de diàleg. L'espai de negociació ha de reunir-se una vegada més abans d'acabar l'any i el que hi ha sobre la taula és la reforma del delicte de sedició, admetien les mateixes fonts.

L'avís de JxCat

Després de la proposta del president, l'atenció de la jornada s'ha centrat en el discurs de Junts per Catalunya, que ha reunit l'executiva per valorar l'"acord de claredat" d'Aragonès. Amb la implicació de la presidenta del partit, Laura Borràs, i el secretari general de Junts, Jordi Turull, que han escoltat el debat des de la tribuna de convidats, s'ha teixit la rèplica del president del grup parlamentari, Albert Batet. "Així no podem seguir", ha asseverat dirigint-se a Aragonès, però ha evitat amenaçar amb la sortida del Govern en seu parlamentària.

Ha centrat la seva intervenció a reclamar al cap de l'executiu català que compleixi l'acord de legislatura; en concret, en tres temes "bàsics" per a Junts: crear la direcció estratègica del Procés, coordinar-se al Congrés de Diputats i que a la taula de diàleg es parli d'"amnistia" i "autodeterminació". En cas que això no tiri endavant –Aragonès ha dit que s'hi "treballarà", però que s'ha de "reforçar" el Govern–, Batet ha advertit que li reclamaran que se sotmeti a una "qüestió de confiança", malgrat que és un instrument parlamentari que només pot activar el president. "Si un partit intenta imposar a l'altre la seva estratègia, no ens en sortirem", s'ha reafirmat.

Què passarà ara? És una incògnita. Caldrà veure com ho fan Esquerra i Junts per reflectir les seves posicions en les propostes de resolució del ple després d'haver evidenciat durant el debat que no comparteixen estratègia. De moment hi ha pactades una vintena de resolucions sectorials que es votaran divendres, però a hores d'ara no hi ha un text tancat de cap proposta nacional.

En el punt de mira

La proposta estrella ha sigut l'"acord de claredat", però la major part del discurs d'Aragonès ha estat centrat a treure pit de l'obra de govern i a presentar un "escut social" de 300 milions d'euros per combatre la crisi . El debat, però, calia mesurar-lo en com impactava en la sempre precària estabilitat del Govern. El resum és que l'executiu aguanta un dia més, però sense pronòstic de millora. El millor exemple és que l'any passat tots els membres del Govern, amb Aragonès i el vicepresident Puigneró al capdavant, van fer l'esforç d'entrar junts a l'hemicicle per donar una sensació d'unitat. Aquest dimarts cadascú ha entrat pel seu compte. En acabar el discurs, el president ha sigut aplaudit per tots els consellers –els havia agraït un per una la feina feta–, però només per alguns diputats de Junts. Un termòmetre clar de quin és l'estat de salut de la coalició.

stats