Partits

Alejandro Fernández declara la guerra a Feijóo i reclama l'autonomia del PP a Catalunya

El líder del PP català esclata contra les "tuteles" de Madrid i denuncia una "trituradora" de lideratges catalans

04/04/2025

BarcelonaEn un partit, una guerra pot lliurar-se en diversos capítols, amb treves i armisticis inclosos. Això és el que ha passat amb la batalla entre el líder del PP català, Alejandro Fernández, i el PP estatal comandat per Alberto Núñez Feijóo, que ara ha tornat a emergir amb un llibre del dirigent català que ha sortit a la venda aquest dimecres, A calzón quitao (La Esfera de los Libros, 2025). El missatge és clar: planta cara a Feijóo, reclama la fi de les "tuteles" de Madrid i denuncia una "trituradora humana de líders" catalans. Fins i tot assegura que el seu entorn més proper ha patit guerra bruta i cita dues denúncies per maltractaments i agressió sexual que van afectar dirigents propers: el cas d'Albert Fernández Saltiveri i el de Daniel Serrano respectivament.

"El desenvolupament d'aquesta estratègia suïcida durant gairebé quatre dècades escombra el partit a Catalunya. S'ha d'aturar, però ara mateix, o la recuperació del recent cicle electoral serà un miratge", diu, sobre "l'absoluta dependència" del PP català respecte a l'estatal. Les espases s'han desembeinat un altre cop després de l'aparença de pax pepera per a les eleccions del 12-M oblidant la declaració de guerra de Fernández l'estiu del 2023, amb l'avís també contra "tuteles" i el rebuig frontal a qualsevol conversa amb Junts, però també el ball de noms que Madrid va manegar abans dels comicis catalans per defenestrar Alejandro Fernández.

Cargando
No hay anuncios

"La direcció nacional ho imposa tot"

Per a Fernández, el problema de les tuteles de Madrid al partit no és cosa només de Feijóo, sinó que ha funcionat així en totes les direccions populars de Madrid. "Estem davant d'un problema estructural que mai ningú ha volgut o pogut abordar adequadament", diu, i assegura que fins ara s'ha actuat a "tuteles i batzegades". El seu diagnòstic és que tant si el líder és d'un tarannà com Alejo Vidal-Quadras o ell mateix, o s'inclina per la moderació de Josep Piqué, el resultat no canvia perquè tant Vidal-Quadras com Piqué van ser destituïts: "Durs i moderats acabem vivint els mateixos problemes i el mateix destí: la defenestració política". A parer seu, el problema és des de sempre que "es posen i es treuen a dit els líders autonòmics".

Cargando
No hay anuncios

Lamenta el fet que "la direcció nacional ho imposa tot, candidatures, missatges, projecte". "Si surt bé és gràcies a la seva genialitat. Si surt malament, és culpa del tutelat. Se'l substitueix i es comença un altre cop". Una dinàmica que reclama a Feijóo canviar per bastir una alternativa que exclogui del tot el nacionalisme, aposti per la batalla ideològica dura, tingui clar que el Procés ha arribat a Espanya per fer una confederació asimètrica plurinacional, un projecte al qual cal "enfrontar-se" sense limitar-se només a parlar de "problemes reals". També opina que "no caben més pactes d'estat amb el PSOE" amb la deriva actual i reclama que es deixi de tenir esperança en un "Junts alternatiu" perquè el catalanisme moderat "és una mentida" i proposa un combat total.

Pròleg de Cayetana Álvarez de Toledo

Fernández no només obre una nova guerra amb Núñez Feijóo, sinó que s'alinea amb l'ala més dura del PP estatal, representada per la portaveu adjunta del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo. Ha estat ella qui ha escrit el pròleg del llibre i llança també aquest missatge al líder dels populars estatals: "Ningú que aspiri a l'alt honor i la greu responsabilitat de presidir el govern d'Espanya pot permetre's ignorar els ensenyaments i recomanacions d'aquest llibre. Per tant, benvolgut Alberto, llegeix-lo amb deteniment. Està escrit per a tu, des de l'experiència, la intel·ligència i la bona fe". Després de la sacsejada d'aquest llibre entre les files populars, Feijóo ha tirat pilotes fora aquest dijous: "Em sembla molt bé que cadascú escrigui el seu llibre i, a més, el títol és molt potent".

Cargando
No hay anuncios

L'experiència personal

Segons Alejandro Fernández, la "submissió als postulats genovesos degrada sense remissió el projecte autonòmic precisament perquè el fa inviable" i encara carrega més contra la idea dominant que "l'essencial és ser bons majordoms de Génova, que és, en darrera instància, la que ho decidirà tot". Això causa "la degradació gradual i imparable de l'organització catalana". Fins i tot revela el que ha viscut: "Des que s'assumeix la presidència del partit a Catalunya, s'organitza una pinça entre crítics a Barcelona i Génova per preparar la imminent substitució". "Jo mateix porto ballant breakdance en el filferro des que vaig ser elegit president del PP de Catalunya en primàries [...] I aquí segueixo, en precari equilibri".

Cargando
No hay anuncios

Malgrat això, decideix revelar el suposat complot que hauria patit Dani Serrano, la seva mà dreta, ara assessor i exdiputat –que recorda que no ha estat restituït dels càrrecs que tenia–. Un "mobbing" amb "una crueltat extrema" durant la campanya de les eleccions catalanes del 2021 per "eliminar-lo políticament" amb una "denúncia falsa". De la mateixa manera parla de l'exvicesecretari de comunicació Albert Fernández Saltiveri, que era de la seva confiança i que ha tornat a la política enguany com a conseller de districte a Sarrià-Sant Gervasi. Va rebre la denúncia de la seva parella, Irene Pardo, que presideix Noves Generacions Catalunya. En el judici va explicar el calvari i les agressions que va patir, tot i que van acabar amb una absolució. Alejandro Fernández assegura: "A aquesta mena de pràctiques ens hem enfrontat els que, a Catalunya, ens hem negat a sotmetre'ns a determinats clans de poder".

Missatge polític

Més enllà de l'aposta per la línia dura oposant-se al fet que el PP esdevingui "un PSOE demoscòpic", la crítica a la tutela i el clam perquè el nacionalisme mai més tingui cap "clau" de la política espanyola, Fernández planteja unes reformes constitucionals per garantir primàries als partits i llistes obertes que redueixin els riscos de la "partitocràcia"; i també per clarificar les competències autonòmiques per garantir la "unitat d'Espanya". "La nostra Constitució no va ser dissenyada per protegir-se de tramposos com Sánchez, Conde-Pumpido i companyia", conclou.