Personatge col·lateral
Política06/05/2023

Alejandra Blázquez, la funcionària d'Ayuso que va bloquejar un ministre

La cap de protocol de la presidenta madrilenya és un producte típic de les elits de la capital espanyola

MadridAlejandra Blázquez, la cap de protocol de la presidenta de la Comunitat de Madrid, està acostumada a gestionar situacions tenses per raó del seu càrrec i de la idiosincràsia de la seva cap, però segurament cap com la que va protagonitzar dilluns passat en la desfilada del 2 de Maig a Madrid. Allà, armada només amb una carpeta i una ampolla d'aigua, va bloquejar l'accés del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, a la tribuna presidencial fent servir el cos i el braç. A l'escena es veu com es dirigeix amb aplom al ministre i al seu equip demanant-los que compleixin la normativa [sic] i dient-los que allà no hi ha lloc per a la mà dreta de Pedro Sánchez, mentre per darrere seu accedeixen a l'escenari sense problema la ministra Margarita Robles i el president del PP, Alberto Núñez Feijóo.

Cargando
No hay anuncios

De Blázquez no se'n sap gaire cosa. Només que va entrar a treballar a la Comunitat el 2005 com a cap de protocol de la conselleria d'Educació, que llavors liderava Lucía Figar, i que després de passar per diversos llocs de l'administració va acabar el 2021 al costat d'Ayuso, de qui és una col·laboradora fidel i de màxima confiança. El que sí que dona alguna pista del seu perfil és que va estudiar a la Universidad Pontificia de Comillas, una institució privada fundada per la Companyia de Jesús, d'on es nodreixen les elits madrilenyes. Com a mostra, un estudi de Forbes afirmava que el 20% dels 50 millors CEO d'Espanya hi havien estudiat.

Ara bé, ¿va actuar correctament amb Bolaños? Un expert en protocol amb molts anys d'experiència apunta que l'escena en si ja és un "fracàs", perquè justament els responsables de protocol hi són per evitar casos així. "Estic segur que aquesta senyora tenia instruccions per actuar així. I de l'altra part tampoc es van facilitar les coses", afirma. El protocol, doncs, per un dia va ser camp de batalla a la vista de tothom, i no entre bambolines, com és més habitual.