Política11/12/2021

Així inflen els diputats de la dreta i l’extrema dreta la feina al Parlament

Nou representants del PP, Ciutadans i Vox han registrat més de 1.000 iniciatives a la Cambra. La popular Núria Riera és qui en té més, amb 4.413

PalmaAl Parlament hi ha 59 diputats, però només nou han presentat més de 1.000 iniciatives aquesta legislatura, segons les dades de la Cambra: Salomé Cabrera (PP, 1.070); Juan Manuel Gómez (Cs, 1.090); Idoia Ribas (Vox, 1.393); José Luis Camps (PP, 1.446); Asunción Pons (PP, 1.904); Sergio Rodríguez (Vox, 1.932); Jorge Campos (Vox, 2.364); Tània Marí (PP, 3.121) i Núria Riera (PP, 4.413). Tots ells han assolit aquests nombres gràcies, sobretot, a les sol·licituds de documentació i informació, i a les preguntes amb resposta escrita que han fet al Govern. I és que no es tracta només de fer feina, sinó que també ho sembli.

“És interessant que els diputats es preocupin per quins són els seus nombres, perquè denota que saben que els estan mirant. Així que es volen fer valer per demostrar que estan per damunt la resta”, comenta sobre el tema el politòleg i membre del col·lectiu Passes Perdudes Pau Torres, que considera “comprensible” que els diputats vulguin corroborar la seva feina amb xifres. “És important per a ells que sembli que han treballat molt en comparació amb els altres, que així es podrien presentar com a poc feiners”, afegeix.

Cargando
No hay anuncios

Alguns exemples

Quines tàctiques se segueixen per poder sumar tantes iniciatives? Una de les més habituals és desglossar preguntes en multitud de casos individuals. Si s’agafen les sol·licituds d’informació de Núria Riera, per exemple, es poden trobar 665 sol·licituds dels plans de contingència pel covid-19 dels centres educatius de les Balears: en lloc de reclamar en una sola petició tots els plans de tots els centres, Riera va demanar-ne la documentació un per un l’agost del 2020. La diputada popular també va demanar informació sobre el currículum, el nivell del català i l’adhesió al codi ètic de tots els alts càrrecs del Govern, i va fer una pregunta per cada document i cada alt càrrec fins a sumar 451 sol·licituds entre juliol i setembre del 2019, durant els primers compassos de la legislatura. I després d’un 2019 i un 2020 amb centenars de sol·licituds, Riera només n’ha fetes vuit enguany. 

Cargando
No hay anuncios

En canvi, en l’apartat de preguntes amb resposta escrita, la mateixa diputada demanà pel personal no docent, els alumnes, els especialistes i els barracons sense especificar cada centre i demanant-ho per illes, amb només quatre preguntes per cada un dels conceptes.

El cas del portaveu de Vox, Jorge Campos, és ben curiós. Campos ha reclamat informació sobre l’educació sexual de les escoles en dues ocasions, sempre centre per centre: ha demanat per la “impartició de tallers afectivosexuals en els centres educatius” (370 sol·licituds) i pels “continguts dels tallers d’educació afectivosexual i de prevenció de l’explotació sexual infantil i juvenil” (661 sol·licituds). Del total de 2.364 iniciatives, el diputat d’extrema dreta n’ha fet servir 1.031, un 43,6%, per preguntar per aquest tema.

Cargando
No hay anuncios

“El contingut és més important que el nombre d’iniciatives”, diu Riera. “Quan deman els protocols, no vull un model, sinó el de cada centre. Les conselleries tenen una estructura d’assessors que ja voldrien moltes empreses i un interlocutor parlamentari que en teoria hi és per contestar-nos”, afegeix.

En canvi, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells –ell ha presentat 745 iniciatives aquesta legislatura–, no està gens d’acord amb aquesta visió. “En alguns casos pot ser que sigui per tenir la informació disgregada, però la majoria ho fan per ganes de tenir números i el que provoquen és una saturació”, critica, a més de recordar que hi ha “diputats amb poques iniciatives, però que fan funcionar el Parlament” i participen en ponències que requereixen molta preparació. El portaveu adjunt de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà, també considera que “la majoria d’aquestes preguntes es podrien formular en una de sola”. “Particularitzen i demanen per cada centre escolar, cada centre de salut, cada ajuntament... Moltes vegades són coses que es podrien demanar amb una pregunta ben feta”. De fet, amb determinades quantitats de preguntes, “és difícil que els interlocutors parlamentaris donin resposta dins del temps reglamentari”. I a això s’hi ha d’afegir la fragmentació dels partits del Parlament, on hi ha cada vegada més grups en competició per les estadístiques.