PalmaCiutadans suma una nova baixa important a les seves files. Xavier Pericay, un dels fundadors del partit i líder de la formació taronja a les Balears, ha dimitit de tots els seus càrrecs, ha abandonat el comitè executiu de la formació i també les seves responsabilitats en l’àrea d’educació. Pericay va comunicar la setmana passada la renúncia al president del partit, Albert Rivera, malgrat que continuarà com a militant de base de Ciutadans. La seva baixa se suma a les recents de Toni Roldán i Javier Nart, que també van abandonar l’executiva de Cs, tot i que en aquest cas els motius són diferents.
L’escriptor i filòleg nascut a Barcelona el 1965 havia de ser l’home fort del partit a les Balears, però contra pronòstic va perdre les primàries del partit contra Marc Pérez-Ribas, que va acabar sent el candidat a les eleccions autonòmiques del 26 de maig. Des d’aleshores –diu en la seva carta de comiat, a la qual ha tingut accés l’ARA Balears– la seva voluntat era allunyar-se de la vida política ja que no mantenia ni la “motivació” ni la “il·lusió” necessàries.
De fet, l’allunyament de Pericay del partit va començar abans, amb l’arribada de l’expresident balear José Ramón Bauzá al partit taronja. Malgrat que quan es va concretar va assegurar que era “una decisió de la presidència” i que la respectava “per complet”, ja havia mostrat el seu descontentament pel fitxatge de l’expopular. “Si em diuen que ve, jo sobro. No és cap amenaça ni xantat- ge, però Bauzá és cosa del passat i seria absurd que això canviés. La política de José Ramón Bauzá va en detriment d’allò que penso i no vull que m’assessori en res”, havia sentenciat poc abans que s’anunciés l’arribada de Bauzá a Ciutadans.
Raons diverses
La baixa de Pericay arriba escassament dues setmanes després que també anunciessin que abandona- ven el partit dos altres noms destacats: Toni Roldán i Javier Nart. El primer va deixar el partit i l’escó i el segon va marxar dels òrgans de direcció, tot i mantenir l’acta d’eurodiputat. L’escorament a la dreta de la formació i els pactes amb l’extrema dreta en diferents territoris van ser els motius esgrimits per Roldán i Nart. “Com hem de combatre la política de vermells contra blaus si ens convertim en els blaus? Com podem parlar de regeneració i pactar amb partits que porten 20 anys al govern?”, es va preguntar l’exsecretari de programes del partit mentre sortia per la porta.
“No me’n vaig per les mateixes raons que han portat el meu ex- company Toni Roldán a abandonar la secretaria de programes i el partit”, explica Pericay en la carta, tot i que reconeix que la seva marxa també hi ha influït. Un cop va anunciar que dimitia, Roldán va fer una piulada en la qual definia Pericay com “un home extraordinari i un referent intel·lectual per a tot- hom”, abans de desitjar-li sort en el seu futur professional.
Suport al veto a Sánchez
Dilluns passat, l’executiva de Cs va avalar l’estratègia del veto a Pedro Sánchez en la investidura del 22 i 23 de juliol. Pericay, que ja havia lliurat la seva carta de renúncia, no hi va participar perquè era fora del país. Però el no al PSOE no ha tingut res a veure amb la seva decisió. De fet, ell comparteix l’estratègia: “És una decisió a la qual dono suport i que jo mateix firmaria”, subratlla en la seva carta de comiat. Tampoc hi han influït els pactes amb Vox. Marxa “per motius personals” i també “per qüestions de funcionament intern” que prefereix no exposar públicament.
Rivera veu marxar un altre dels fundadors de Ciutadans, després de veure com alguns d’ells no han dubtat de criticar-lo obertament. Ho han fet en les últimes setmanes Francesc de Carreras, Félix de Azúa, Albert Boadella i també Arcadi Espada. Pericay posa així punt final a la vida política de partit, amb l’objectiu, diu, de “deixar pas als que venen”. No continuarà en càrrecs orgànics ni tampoc institucionals, però tot i no formar part activament de cap partit polític, assegura que la seva vida personal “sempre estarà lligada al món polític, com a ciutadà i escriptor”.
Carta de comiat de Xavier Pericay
A mediados de la semana pasada comuniqué a Albert Rivera, presidente de Ciudadanos, mi decisión de abandonar el Comité Ejecutivo del partido y, en consecuencia, mi responsabilidad en el área de Educación. Lo hice, sobra añadirlo, agradeciéndole la confianza que depositó en mí hace cuatro años al proponerme como cabeza de lista al Parlamento balear y al incluirme meses más tarde en la ejecutiva recién ampliada. Han sido cuatro años apasionantes, de los que he sacado provechosas lecciones sobre el ejercicio del poder y el valor de la amistad, y en los que he conocido a gente estupenda, dentro y fuera del partido, empezando por muchos de mis compañeros de ejecutiva.
Pero todo llega a su fin y ese fin, en mi caso, arrancó con mi derrota en las primarias de Baleares del pasado mes de marzo y terminó de concretarse el lunes de la semana pasada con la reunión del Comité Ejecutivo a la que no pude asistir por encontrarme de viaje fuera del país. Para que nadie se llame a engaño: soy de los que consideran que la posición mayoritaria adoptada en esa reunión en relación con la próxima investidura del presidente del Gobierno es la correcta. Las promesas están para cumplirlas, y Ciudadanos, en las elecciones generales del mes de abril, suscribió ese contrato con sus electores. Lo que no quita, claro, que el desenlace de ese Comité Ejecutivo causara en mí, incluso a distancia, cierta desazón.
No me voy, pues, por las mismas razones que han llevado a mi excompañero Toni Roldán a abandonar la Secretaría de Programas y el partido, aunque no negaré que su marcha –ni que sea porque mi labor en el campo educativo dependía, en último término, de su secretaría– también ha influido. No; los motivos por los que dejo la ejecutiva del partido y, por ende, la portavocía del Comité Autonómico de Baleares y el cargo de consejero en el Consejo General, son varios y de índole personal –como todos, al cabo– . En cualquier caso, no es este el lugar ni el momento para exponerlos. Baste decir, a manera de síntesis, que una empresa como la de formar parte del comité ejecutivo de un partido que aspira a gobernar España en un futuro no muy lejano requiere una motivación y una ilusión muy superiores a las que yo pueda tener hoy en día.
Así las cosas, sólo me queda desear al despedirme que ese futuro, lo mismo para Ciudadanos que para España, resulte navegable.
