Eleccions 28-M
Política17/06/2023

920.000 persones de les Illes ja tenen el seu batle del PP

L'onada de dreta que es va donar el 28-M confirma l'enorme presència d'alcaldes i alcaldesses populars arreu de les Balears, amb 24 consistoris a Mallorca, els cinc municipis d'Eivissa i sis dels vuit pobles de Menorca

Palma920.000 persones de les Illes Balears ja tenen el seu batle del PP, després de la constitució de tots els ajuntaments que s'ha fet aquest dissabte. Això implica un 78% de la població, que equival a, pràcticament, quatre de cada cinc illencs. En total, els populars han arribat a les 33 batlies, i dues més que es donaran al llarg de la legislatura a partir dels pactes de govern assolits a Santa Margalida, amb Convergència, i a Porreres amb El Pi. Es confirma l'hegemonia municipal del partit de Marga Prohens, que ha arrasat a Eivissa, on liderarà els cinc consistoris, i només a Sant Josep de sa Talaia no ho farà amb majoria absoluta.

El PP també governarà el Consell de Formentera i sis dels vuit municipis de Menorca. En una decisió in extremis, PSOE i PSM han trencat les relacions a Ciutadella, el que ha possibilitat un govern del PP en solitari. També ha entrat a l'equip de govern del Mercadal, amb Entesa. A Mallorca encapçalarà 24 ajuntaments, quasi la meitat dels municipis de l'illa. Dels territoris amb més població, l'esquerra només té la vara municipal d'Inca (PSOE), Manacor (MÉS-Esquerra) i Maó (PSOE). En total, els ecosobiranistes tenen deu batlies a Mallorca, i els socialistes onze arreu de les Illes.

El PP ha pactat amb Vox a quatre municipis

Aquest és el primer mandat en què Vox forma part de diferents governs. El partit d’extrema dreta està present a quatre dels 53 pobles de Mallorca. A simple vista, el fet que l’extrema dreta ‘només’ hagi conquerit quatre municipis podria semblar que la seva presència és mínima, però cal destacar que cadascun d’aquests ajuntaments representa entre 20.000 i 50.000 habitants i tots junts en sumen més de 155.000.

Cargando
No hay anuncios

Amb els acords assolits entre la dreta i l’extrema dreta a Alcúdia (20.717 habitants), Calvià (52.458), Llucmajor (38.722) i Marratxí (38.902), una de cada vuit persones de les Illes està governada per un pacte entre el PP i Vox. A més, el partit d’extrema dreta ha aconseguit fins a 30 regidors a tot l’Arxipèlag, gairebé el doble que el 2019, quan en va obtenir 16. Però què implica en l’àmbit municipal un govern on hi hagi Vox? En aquest sentit, les Balears encara són verges, però si es posa el focus en les àrees que gestionaran és senzill fer-se’n una idea.

Igualtat, Benestar Animal i Memòria

En el cas de Calvià, on el futur batle, Juan Antonio Amengual (PP), ja ha dit que amb els d’extrema dreta tenen més punts en comú que no en contra, els de Vox dirigiran, entre moltes altres, àrees com Igualtat ­­–tot i que neguen la violència masclista–, Benestar Animal –quan promouen les corregudes de toros–, Ciutadans Estrangers –quan rebutgen la immigració–, i Memòria Democràtica –que volen eliminar.

Cargando
No hay anuncios

I què s’ha fet en aquest darrer mandat respecte d’aquestes àrees? El municipi ha estat governat per un pacte d’esquerres entre el PSOE i MÉS-Podem. En aquest període, s’han aprovat iniciatives pioneres en igualtat –amb un acte mensual contra la violència masclista i altres polítiques feministes–, en habitatge protegit –essent l’únic municipi que el finança amb pressupost propi­–, i també han estat un referent en les iniciatives relacionades amb la memòria democràtica ­–com jornades i xerrades sobre el tema. Ara bé, en el programa electoral del PP per a aquest municipi no hi ha ni rastre ni d’igualtat, ni d’habitatge protegit, ni de memòria democràtica. En el cas de Vox, tampoc, ja que l’agrupació municipal no ha publicat cap programa. El partit a escala estatal ha fet públiques les propostes que són les mateixes a tots els municipis d’Espanya.

Policia, Turisme i Patrimoni

A Alcúdia, els d’extrema dreta també gestionen àrees de pes com Policia, Turisme i Patrimoni. De fet, la seguretat és una de les banderes d’aquest partit, ja que durant la campanya ha insistit en la necessitat de “lluitar contra la inseguretat que hi ha al municipi”. Pel que fa al turisme, la posició de Vox és del tot ambigua. En el programa manifestaven que “la saturació i massificació de pisos turístics ha dinamitat l’harmonia entre residents i turistes i, per això, s’han de preservar els drets dels veïns residents i posar fi a un model turístic poc respectuós”. Mentrestant, el candidat municipal, Juan Sendín, assegura que són “la formació que més ha combatut la turismofòbia”, perquè diuen que són “conscients que és el nostre motor econòmic”. El partit d’ultradreta proposa dos models de gestió contraposats quant a aquesta activitat en un municipi prou turístic. En el cas de Llucmajor i Marratxí, els de Vox gestionaran àrees de menys pes. En el cas de Llucmajor, el partit dirigirà, entre d’altres, les àrees de Participació Ciutadana, Manteniment, Entorn Urbà, Comerç i Consum. A Marratxí, s’encarregaran de Seguretat Ciutadana i Serveis Funeraris, Medi Ambient i Agricultura, Joventut i Transparència. Amb tot, cal destacar que, d’aquests quatre municipis, tres han estat governats per partits d’esquerres en el darrer mandat.

Cargando
No hay anuncios

Canvi de color a 17 ajuntaments

De fet, la majoria dels canvis de color que hi hagut arran dels resultats electorals del 28-M són cap a la dreta. En concret, dels 67 consistoris, 18 protagonitzen un canvi de color polític, però només dos (Pollença i Sant Joan) passen d’un govern de dretes a un de progressista. En el cas de Pollença, el PSOE de l’exconseller d’Educació Martí March és la força més votada i ha obtingut sis regidors, una xifra que, si se suma als quatre que ha tret MÉS, supera la majoria absoluta. Tot i que han arribat a un preacord que facilita la investidura de March, ambdues formacions hauran de continuar negociant durant la setmana, ja que els quatre anys de batlia són motiu de debat.

Cargando
No hay anuncios

A Sant Joan, d’altra banda, el pacte va estar clar des del primer moment. MÉS i el PSOE van arribar a un acord i donen al municipi un primer pacte progressista. L’ecosobiranista Richard Thomson serà el batle fins al 2026, mentre que la socialista Catalina Perelló agafarà el relleu en el darrer any de mandat. Aquests dos són els únics que han fet un gir a l’esquerra, mentre que els altres 16 han virat a la dreta.

D’aquests 16, en destaca un per damunt de la resta: el cas de Sant Llorenç des Cardassar. El Partit Popular governarà amb els partits Gent per Sa Coma, Cala Millor, S’Illot-El Pi i Unió Independent Carrionera, i romp amb l’hegemonia de Grup Independent Son Carrió (Gisca) que havia governat durant 26 anys consecutius amb Mateu Puigròs al capdavant. Precisament Puigròs –que encapçalava un partit de tendència progressista– ha estat, fins al moment, el batle amb més anys de mandat consecutius a les Illes. També destaquen els casos de Bunyola, Ferreries i Sant Lluís. En els tres ajuntaments l’esquerra ha governat dos mandats seguits –des de l’any 2015– quan va arrabassar el poder al PP, que, arran dels resultats del 28-M, l’ha recuperat. A més, en el cas de Bunyola, era l’únic municipi balear que havia estat governat per Esquerra Oberta. Però un dels casos més curiosos de canvi de tendència és el de Mancor de la Vall, on a cada mandat la majoria absoluta s’ha aconseguit amb una diferència mínima de vots. En els darrers comicis el PP s’ha imposat per només vuit vots a MÉS, formació que va poder governar el 2019 per una diferència estreta de cinc.

A Capdepera, l’Ajuntament passa d’un govern socialista a un del PP en minoria. Tot i que els del PSOE i MÉS sumaven majoria absoluta, aquests darrers no comparteixen les polítiques urbanístiques que l’exbatle i també candidat, Rafel Fernández, ha desenvolupat en les darreres legislatures. Davant aquesta situació, els ecosobiranistes no han volgut donar suport a cap de les dues formacions i el govern queda en mans dels populars. A Eivissa i també relacionat amb l’urbanisme, l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia serà encapçalat pel PP, mentre que durant aquest mandat havia estat governat pel PSOE. El canvi de color coincideix, en aquest cas, amb un cop fort als socialistes arran de la detenció –per irregularitats urbanístiques– i posterior dimissió de l’exbatle i candidat, Ángel Luis Guerrero. Continuant amb l’illa pitiüsa, el canvi de color polític a Vila és destacable. Aquest ajuntament era l’únic reducte d’esquerres a Eivissa, però el Partit Popular ha aconseguit la majoria absoluta i gairebé ha duplicat els resultats: ha passat de tenir 8 regidors a tenir-ne 15.