El tramuntanasaure, una nova espècie de rèptil de mig metre que va viure fa 270 milions d'anys a la Serra
Científics del Museu Balear de Ciències Naturals (MUCBO) l'han pogut descriure gràcies a unes restes fòssils trobades a Banyalbufar
PalmaTroben restes fòssils d'una nova espècie de reptil, el Tramuntanasaurus tiai, que va viure a Mallorca fa 270 milions d'anys. Personal investigador del Museu Balear de Ciències Naturals (MUCBO) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) l'han descrit a partir d’un esquelet fòssil molt ben conservat trobat en roques a Banyalbufar i han publicat aquest dijous la recerca a la revista científica Papers in Palaeontology.
El Tramuntanasaurus tiai, que està dins el grup de reptils del captorrínid moradisaurí, van viure només durant el Permià, fa entre 299 i 251 milions d’anys, i no tenen representants actuals. Dins aquest grup, era una espècie de mida mitjana, d’uns 50 centímetres de longitud del cap a la coa; altres espècies d’aquest grup assoliren els dos metres de llargària.
![Les restes de l'esquelet fòssil trobades a Banyalbufar.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 7043 4403"%3E%3C/svg%3E)
Les restes fòssils que han permès descriure la nova espècie es varen trobar a Banyalbufar i estan extraordinàriament ben conservades. “L’animal és quasi sencer, amb els diferents ossos en posició anatòmica, un fet bastant excepcional en el registre fòssil d’aquest període”, explica Rafel Matamales, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals (MUCBO) i primer signant de l’article de recerca que ha estat publicat a la revista Papers in Palaeontology.
Com a la resta de moradisaurins, a la mandíbula s’observen diverses fileres de dents. “Hem constatat que els tramuntanasaures presentaven cinc fileres de dents a la mandíbula inferior i superior. Això els permetia rosegar i esqueixar la matèria vegetal de la qual s'alimentaven abans d'enviar-se-la”, explica l’investigador.
Els captorrínids mordisaurins
Aquests rèptils són un dels tetràpodes herbívors més ben coneguts del Permià, però gairebé tot allò que se sap d’ells és únicament a partir de cranis que s’han recuperat a diversos llocs del món. Vivien a les latituds equatorials i tropicals, possiblement perquè podien suportar les condicions puntuals d’aridesa molt millor que altres herbívors.
