La Sala
Part Forana24/02/2022

Toni Mir: "A Andratx encara queden molts solars on construir i molta gent disposada a invertir"

PalmaAndratx haurà tingut tres batles diferents dins aquesta mateixa legislatura. Toni Mir és l'actual edil socialista, però l'han precedit els seus socis de Govern d'El Pi i MÉS. Precisament per aquest motiu, ell mateix reconeix que va preveure una legislatura políticament complicada. No es va equivocar; els plens del seu Consistori són dels més polèmics per diferents episodis de disputa i tensió, no només entre els partits de l'oposició, sinó dins el mateix pacte.

Us diuen de malnom es Saig. Per què?

— El meu padrí i, posteriorment, el meu padrí jove, que era el seu fill i dels quals duc el nom, van entrar com a saigs a l'Ajuntament. El meu padrí va començar l'any 1918 i el va substituir el meu padrí jove fins a l'any 91.

El maig de 2021 vau rellevar la batlia al vostre soci de MÉS. Vós éreu tinent de batle. Notau la diferència? Com vau envestir el càrrec?

— Sí que hi ha diferència. Vaig entrar per primera vegada a l'Ajuntament aquesta legislatura perquè mai no havia estat regidor, encara que fa 40 anys que estic afiliat al partit socialista. Sempre havia manifestat que no era la meva intenció presentar-me a càrrecs públics, però una sèrie de problemes dins la formació em van convèncer. Quan vam guanyar i vam fer el pacte, vaig ser regidor d'Urbanisme i Activitats. Després de la batlia d'El Pi i de la de MÉS, em tocava a mi. Com a regidor, vaig haver d'assumir tot el funcionament del departament d'Urbanisme i això va ser un aprenentatge, perquè és complicat. Quan vaig assumir la batlia, vaig aprendre les competències de la Policia Local –que aquí també són complicades– i totes les reunions, signatures, coordinació amb les delegacions i funcions de la màxima autoritat. Ens anam adaptant.

A la vostra investidura hi va assistir la presidenta Armengol. Amb el pas del temps i amb la pandèmia, s'ha reforçat la relació amb els socialistes o ha minvat?

— La relació és molt bona i hi tenim contactes molt freqüents. Des de l'any 1981 estic afiliat del PSOE i vaig tenir molt bona relació amb el pare de Francina Armengol, Jaume Armengol. A ella la vaig conèixer a Joventuts Socialistes quan va arribar d'estudiar de Barcelona i, des de la lleialtat i de manera interna, fins i tot he tingut enfrontaments amb ella (també ho vull dir). Ara bé, la relació és molt bona. Tenc contacte freqüent amb Francina, Catalina Cladera i Aina Calvo, i miram de solucionar les coses pel nostre bé, pel dels andritxols i els mallorquins.

A quins enfrontaments amb la presidenta us referiu?

— Hi va haver un moment en què vaig ser crític. Era quan Francina Armengol estava a la Federació Socialista de Mallorca. Va ser un fet curiós; era un temps en què el PSOE es trobava en un moment molt bo (com ara). Francesc Antich era president i hi havia unanimitat cap als dirigents. Hi va haver un congrés en què es va votar l'executiva, que presidia Armengol, i l'únic vot contrari a la gestió va ser el meu. Posteriorment, es va votar la nova executiva, en la qual també es presentava Armengol. Tot i que el vot era secret, no vaig poder amagar el meu perquè va sortir per unanimitat el sí a la nova executiva. Així, ella va saber que, encara que jo hagués votat en contra de la nova gestió, hi donava un vot de confiança. Jo era crític sobre coses que havien passat a l'agrupació municipal i ho vaig haver de manifestar. Vam tenir una sèrie de conflictes per això, però sempre ens hem arreglat molt bé. De fet, en aquell moment hi va haver moltes excisions al partit i jo sempre hi vaig ser, amb lleialtat al partit.

Cargando
No hay anuncios

De fet, a Andratx és la primera vegada que governen els socialistes, després de 15 anys.

— Sí, només hem governat tres vegades: la primera va ser excel·lent i només un fet molt desagradable pel qual hi va haver moltes disputes a Andratx va fer que no repetíssim legislatura; la segona vegada van fer pacte el PP, UM, el partit radical balear d'Eugenio Hidalgo i Independents de s'Arracó. Tots ells pactaren i quedàrem tots sols a l'oposició. L'etapa que es va iniciar llavors va ser molt dolenta, perquè el poble havia manifestat clarament que volia continuïtat socialista. Això va fer que el partit anàs cap per avall. El cas més sagnant és quan vam ser el quart partit d'Andratx i el que va fer que em presentàs.

Sabem que la salut del vostre pacte està delicada. La setmana passada hi havia una reunió urgent amb representants regionalistes de cada partit per dissenyar un full de ruta a causa de les desavinences que hi ha hagut amb El Pi i MÉS. Jutjau-ho vós mateix. Què ha passat i com es troba el pacte ara mateix?

— En el primer discurs d'investidura, l'any 2019, ja vaig pronosticar que seria una legislatura políticament molt complicada (i això que, com ningú, no sabia res de la pandèmia). Ho vaig preveure així perquè havíem pactat tres partits per governar amb tres més a l'oposició de tendències ben diferents. Vam començar a fer feina i, com tothom, ens vam trobar amb la pandèmia. No és cap excusa, qualsevol que tingui una empresa o estigui al capdavant d'una associació ho sabrà. Això va provocar moltes baixes i ha creat estrès als dirigents. Des de l'inici de la legislatura hem patit cinc renúncies de regidors: dos de l'equip de govern i tres de l'oposició. Ha estat una època molt estressant. Arran de la dimissió de Joan Manera (MÉS), que va ser el primer batle d'aquesta legislatura, ens vam adonar que les coses no s'havien gestionat del tot bé. Vam començar a tenir discrepàncies que van anar augmentant. Fa poques setmanes, El Pi, amb Kàtia Rouarch al capdavant, es va abstenir en l'aprovació dels pressupostos. Això va fer que es generàs un conflicte. Ens vam asseure després d'un parell de dies, per no fer-ho en calent, per reflexionar. Això va provocar la reunió amb representants regionalistes de cada partit, però no era cap excepció. Els partits del pacte ja s'havien reunit en diferents ocasions amb els representants d'Andratx i de Palma. MÉS va dur la capdavantera de demanar aquesta reunió per aclarir i deixar clar si el pacte havia de continuar o es rompia definitivament. Sabíem que això era una qüestió municipal i aquesta vegada, per part nostra, en lloc de venir Catalina Cladera o Cosme Bonet (així com ha passat en altres ocasions), van venir el batle de Marratxí, Miquel Cabot, i el tinent de batle de Calvià, Marc López. No era un tema polític entre els partits del pacte, sinó de gestió municipal. Ara estam acabant d'enllestir un protocol per definir les intencions abans d'acabar la legislatura. Vull dir que les relacions personals sempre han estat bones. És una qüestió de funcionament. El Pi deia que es volia presentar a les pròximes eleccions amb els fruits d'aquest pacte i jo els vaig manifestar que el més interessat a acabar la legislatura amb uns fruits som jo, com a batle i com a representant del PSOE.

Com heu dit, part d'aquesta crisi va ser per l'abstenció d'El Pi en els pressuposts. La seva tinent de batle fins aquell moment, Kàtia Rouarch, va dimitir del càrrec i ara el seu tinent és Llorenç Suau, exbatle d'Andratx pel PP. Afegeix això tensió al pacte amb MÉS?

— Conec en Llorenç des de fa molts anys. Vam coincidir en una etapa molt bona de feina, quan ell era el regidor d'Esports i jo, el president del club de futbol, i llavors no vam mirar la ideologia política. En Llorenç té les seves virtuts i els seus defectes, però el que no es pot fer és acusar-lo de ser el que va provocar que El Pi no pactàs amb el PP i ara acusar-lo que, estant amb els altres, està més a prop del PP. La dimissió de l'anterior tinent de batle, Kàtia Rouarch, respon a la crisi que hi ha hagut, però també va en la línia que ella ha manifestat sobre que no es vol presentar a les eleccions vinents. Com ella diu molt bé, va decidir fer una passa al costat (i no una passa enrere) i ha decidit que el lideratge d'El Pi el duguin Llorenç Suau i Francisca Castell.

Cargando
No hay anuncios

Als plens hi veim molta crispació amb l'oposició.

— El discurs d'investidura que va fer el PP va ser molt crític; més que crític, poc elegant. El discurs d'investidura sol mostrar discrepàncies, però la finalitat és mostrar la disposició a col·laborar i a donar l'enhorabona al batle. El primer ple d'investidura ja va ser molt tens. El PP estava ofès perquè El Pi no havia pactat amb ell. Pensàvem que això era una ràbia del moment i que s'espassaria, però no ha estat així. Durant els quatre anys, el PP d'Andratx s'ha mirat al mirall de la política nacional i consideren que aquest govern és il·legítim, inútil, i cada ple i manifestació que fan van en aquest sentit. Els seus arguments no són discrepàncies polítiques, sinó discrepàncies personals. Ciutadans i Podem van patir cada un la dimissió dels seus caps de llista i hi van entrar els que estaven al segon lloc de la llista. Això ha representat un canvi molt gros, en negatiu. Crec que els caps de llista anaven en la idea de col·laboració i de fer crítica constructiva, i és una llàstima que ens hagin abandonat. Són decisions personals. En canvi, els regidors que han entrat tenen un altre perfil i es dediquen a fer el mateix que el PP: crítica destructiva contra el Govern per qüestions personals. Això ha fet que els plens siguin molt polèmics.

De fet, vós vau protagonitzar un episodi especialment tens amb la regidora d'Unides Podem, Ana Maria Porcel...

— Els regidors de l'oposició al·legen que tenen llibertat de xerrar quan volen i d'allò que volen, i això no és així. Els plens estan reglamentats; nosaltres no ens hem ficat mai en el temps establert d'intervenció, però jo he fet complir que si hi ha dos torns d'intervenció, n'has de fer dos i no en pots fer quatre. Moltes vegades, els regidors demanen més torns d'intervenció o, quan discutim un punt, fan referència a una altra qüestió i en surten de personals. Jo ja vaig demanar disculpes per aquell enfrontament que esmentau. Per explicar-ho; va succeir quan jo estava en possessió de la paraula, després d'haver escoltat la regidora d'Unides Podem quan deia que m'embutxacava 45.000 euros mensuals. Quan va ser el meu torn, li vaig dir que no sé com podia dir allò, i ella em va interrompre (com solem fer) i va dir que s'havia equivocat d'un zero, que en cobrava 4.500. En aquell moment em va sortir l'expressió d'"amb el que t'has equivocat és amb el que beus, perquè tu hauries de saber quin és el sou del batle d'Andratx, ni 45 ni 4.500, sinó la meitat". El problema és que això són qüestions que no només surten als plens sinó a les xarxes socials i a la plaça del poble. Arriba un moment en què, fart de les informacions falses, perds les formes, i això ho reconec. Vull dir que en dos plens anteriors, la regidora d'El Pi va demanar que se'm demanàs disculpes per un àudio de whatsapp que havia circulat en el qual es deia que jo havia anat gat a una reunió perquè m'havia aturat al bar a fer cerveses. Aquest àudio el va fer la regidora d'Unides Podem i la meva resposta anava relacionada amb aquest tema. Ella havia dit que el seu home m'havia vist al bar Cubano fent cerveses abans d'una reunió, tot i que res no era vera. Són coses que, per desgràcia, s'han capficat a la política andritxola.

Ciutadans va dur al Defensor del Poble el presumpte impediment d'accés a la informació, en concret als documents del registre, que es fa a l'oposició. És cert?

— Això va ser a principi de legislatura, quan hi va haver denúncies a Anticorrupció, al Defensor del Poble, recursos de reposició contra determinades resolucions, etc. El tema pel qual em demanau va ser perquè vam entregar unes tauletes a cada regidor perquè poguessin veure tota la documentació. Això era una novetat i s'havia de regular quina informació es passava a les tauletes. En aquell moment, la batlessa va decidir donar la informació de manera indiscriminada, però ara ens ha arribat una notificació que això no es pot fer per protecció de dades. Tots ells tenen dret a accedir a la informació, però ha de ser documentació essencial per la seva labor. Se'ls continuarà proporcionant la informació que ens demanin, filtrant la protecció de dades.

Heu pogut tirar endavant les Normes Subsidiàries? Eren uns dels objectius quan vàreu començar la legislatura.

— Hi ha una sèrie de qüestions que s'haurien de fer dins aquesta legislatura i que estan marcades pel pacte, però l'administració és molt lenta (pels administrats i pels que som dins els ajuntaments). Sembla que, per fer una passa, hem de demanar permís a l'altri. Ara bé, dins aquestes qüestions prioritàries, n'hi ha d'històriques. La primera són les Normes Subsidiàries, que fa anys que es discuteixen. El primer ple al qual vaig assistir era l'any 1974 i, llavors, ja es discutien les Normes Subsidiàries. El 1990 es va fer un altre intent, però es va desistir. Després, es van cometre tots els casos de corrupció que es recorden perquè no hi havia normativa urbanística i aquí es podia fer el que un volgués. El 2007 es van aprovar les normes que ens va implantar el Consell. Eren unes normes molt restrictives i la idea era que l'Ajuntament s'afanyàs per aprovar-ne unes altres. El 2022 encara estan pendents, però nosaltres hem avançat molt. Aquest dimecres he tingut una reunió amb l'equip redactor per continuar endavant. Esperam que en tres o quatre mesos tenir aprovades les normes.

Cargando
No hay anuncios

Pensau que es va construir desmesuradament durant anys a Andratx? Quina és la política actual envers la construcció?

— Des de l'aprovació de la Llei del sòl no hem tingut mai una normativa clara del que es podia fer i hi havia gent interessada que no hi hagués una normativa clara perquè des de l'Ajuntament es pogués decidir si a un determinat solar s'hi podien construir una o tres hectàrees. Com que no hi havia una normativa clara, era una decisió dels tècnics o del polític. Ara, quan revisam llicències perquè ens demanen permís per fer alguna reforma, ens trobam amb permisos que es van donar aquells anys, entre el 1995 i el 2001, que es van tramitar fora de tota legalitat. Això crea molts problemes. És necessari aprovar les Normes Subsidiàries.

En quin esperit s'han dissenyat les Normes Subsidiaries: prohibicionista o proteccionista?

— Com a partit i govern, no hem volgut entrar a tornar a discutir els plantejaments que es van fer en l'inici del procés de Normes Subsidiàries. No hi hem fet cap canvi perquè si no s'hauria allargat el procés. Volem aprovar les normes i després ja començarem a veure quines modificacions puntuals podem fer-hi. Per exemple, hi podríem fer una modificació per fer una zona de serveis. No es tracta d'un polígon industrial, però sí que necessitam una zona de serveis per traslladar-hi els negocis que hi ha a Andratx, com els de fusteria, de magatzems, de marines seques, etc. Ara mateix estan en una situació irregular o són molests per als veïns.

Hi ha lloc per fer-la?

— Ho hem de mirar. No tenim rústic comú, pràcticament tot és rústic protegit. Hem estudiat alternatives amb el Consell i crec que podríem arribar a un acord. El problema és que en els darrers anys hem tingut dos incendis a fusteries que es troben dins el nucli urbà i fins i tot tenim vuit tallers mecànics, amb els problemes d'aparcament que tenim. A Andratx encara queden molts solars on construir i molta gent disposada a invertir. Ara bé, abans de fer créixer, s'ha d'ocupar el terreny que hi ha a les urbanitzacions.

Us referiu que encara es pot construir més a Andratx?

— Sí, hi tenim molts de solars. De fet, mentre esperam aprovar les normes, tenim la suspensió de llicència, mentre no s'arreglin les dotacions de serveis, a dues de les urbanitzacions més cares de Mallorca: la Mola i Cala Moragues. A més, tenim una altra petita urbanització pendent d'executar. Dins les urbanitzacions que hi ha encara hi queden molts solars. La gent està interessada sobretot en el Port d'Andratx.

Cargando
No hay anuncios

La fama turística d'Andratx es relaciona amb el luxe i l'alt poder adquisitiu. Estau còmodes en aquest paper?

— Aquest turisme dona molt de benefici al municipi. És gent amb molt de poder adquisitiu. He estat a algunes residències de Camp de Mar o del port i algunes tenen fins a vuit treballadors (jardiners, cuiners, hostalers...). Són segones residències i necessiten subministraments i arreglar-les. El turisme d'alt poder adquisitiu és benvingut i, lluny d'anar minvant, van projectats a créixer. Hi ha demanda de compra de solars, apartaments i cases.

Us agradaria canviar de tipus de turisme, un que fes "més poble"?

— Hi ha de tot. L'avantatge del Port d'Andratx és que podies anar a prendre una copa a la discoteca i hi trobaves na Schiffer [la model Claudia Schiffer], i hi era com qualsevol altra persona del poble. Ells podien fer vida normal i passaven pràcticament desapercebuts. És gent que està molt integrada al poble. De fet, Claudia Schiffer va començar a venir a Andratx quan era nina, després ella va comprar la casa al Camp de Mar i la seva germana també. Ara són segones i terceres generacions que arriben i s'integren. Darrerament, hi ha hagut gent interessada a organitzar esdeveniments molts grans, que són un benefici per al poble. A Camp de Mar estan preparant una sèrie de festivals. Per nosaltres és un problema, perquè, entre altres coses, ens han sol·licitat un concert per a 10.000 persones a Camp de Mar i tot això necessita una gran infraestructura de serveis. Intentarem que es pugui fer al màxim.

Quins són els objectius a complir abans de 2023?

— Un dels altres temes prioritaris era la residència de gent gran. Des de l'any 1979 ja hi ha resolucions plenàries en què es manifestava que es volia fer una residència. L'any 80 es va projectar, però va acabar en no-res. Durant la legislatura anterior, es va aprovar demanar un conveni amb la Conselleria d'Afers Socials per construir-la. Nosaltres hem negociat amb el Govern com la podíem dur endavant i fins i tot ens van oferir a avançar els doblers en un retorn de cinc anys perquè el problema era de finançament, però, gràcies als fons europeus, ha pogut continuar. Un altre tema enrocat des de feia 15 anys era la rotonda del Camp de Mar, un encreuament molt perillós que és punt negre de les nostres carreteres. Feia molts d'anys que ho negociàvem i el projecte de rotonda ja s'ha iniciat. A més, inclou un carril bici d'Andratx a Camp de Mar. Per altra banda, estam fent feina amb la Conselleria per dur a terme l'ampliació del CEIP S'Arracó. Des del 2008 hi ha barracons i no s'havia pogut solucionar perquè es pensava que no teníem un solar, que realment sí que teníem. Ara, s'està fent el projecte i en pocs mesos començarà l'ampliació. A més, estam arreglant la Casa Museu Baltasar Porcel, que era una casa que formava part de l'antic ajuntament i es trobava en un estat lamentable. Era una qüestió que arrossegàvem des de fa anys. A part de tot això, volem iniciar projectes perquè en la pròxima legislatura –governem nosaltres o no– es trobin amb certs projectes iniciats, com per exemple Can Fasser o el nou palau d'esports, entre d'altres. A Andratx durant anys hem funcionat amb idees; "jo faria, jo faria i jo faria". Realment, per dur endavant les idees, les tramitacions són llargues.

Amb tot el que m'heu explicat, us penediu de presentar-vos a la batlia? Us tornareu a presentar a les pròximes eleccions?

— No, no me'n penedeixo. Quan vaig decidir dir que sí a ser cap de llista, ho vaig parlar amb la meva família. A diferència dels anys anteriors, tenia la vida personal i professional solucionada. Els meus fills tenen 25 i 36 anys i els meus negocis em van anar bé. Pràcticament em podia jubilar. Sabia que presentar-me a un càrrec públic comportava una sobreexposició que no et produeix gaire ganes de fer-ho, especialment si afecta la teva família. Ja vaig dir als meus regidors que és la gent jove la que s'ha de preparar per continuar en política (estan més preparats). Ara bé, pens que quatre anys són molt pocs per dur endavant tot el que tenc pensat. A la vegada, crec que vuit anys són massa. Crec que sempre estaré dins política, però no tenc ganes d'estar al càrrec públic d'Andratx durant molts anys.