La falta de metges, un mal que s'agreuja a la Part Forana

Palma“M’han donat cita amb el metge de capçalera per d’aquí a 15 dies. Quan hi vagi, el constipat ja se m’haurà espassat o hauré empitjorat massa”. Qui no ha sentit o, pitjor, viscut aquesta situació? La manca de professionals sanitaris als centres de salut s’ha agreujat en els darrers cinc anys –sobretot a la Part Forana– i perjudica pacients i metges fins arribar a una situació “dramàtica”, alerta el delegat d’Atenció Primària de l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública, José Manuel Aranda. Ho reconeix també la Conselleria de Salut, que en el Pla Estratègic de l’Atenció Primària 2022-2025 apunta com una de les principals “debilitats” del servei la “capacitat limitada per atreure, mantenir i fidelitzar els professionals”.

Els motius de la manca de sanitaris són diversos, però els implicats en destaquen dos: la nul·la previsió de les jubilacions en el sector i uns contractes que no ajuden a consolidar les plantilles. “Ja se sabia que a partir del 2018 hi hauria una allau de jubilacions i que no hi havia recanvi generacional suficient”, revela la presidenta de l’Associació de Pediatria d’Atenció Primària de les Illes Balears, Marianna Mambié. “Ara, cinc anys després, en veim els resultats, hi ha moltes places que no estan cobertes, amb totes les conseqüències que això té”, puntutalitza. Precisament, segons les dades que maneja Mambié, als centres de salut del Coll d’en Rabassa, Palmanova, Martí Serra, Son Pizà, Felanitx, Cala Rajada i Arquitecte Bennàssar tenen ara la plaça de pediatria descoberta. “Això obliga que els altres companys –que sovint no són especialistes en pediatria– hagin d’assumir la feina d’aquesta plaça vacant, perquè no hi ha alternativa”, lamenta Mambié.

La manca de metges i la sobresaturació dels existents provoca, tot sumat, el previsible: unes llistes d’espera que no davallen. “La demora mitjana a la Part Forana se situa en els 9 dies”, explica Gorka Iriarte, el delegat d’Atenció Primària del Sindicat Mèdic de les Balears, tot i que des de la Conselleria asseguren que l’espera no supera els 2,5 dies actualment. “Aquesta xifra no és real. Basta que telefonis a qualsevol centre de salut i ho comprovaràs”, apunta Iriarte.

Un dels motius que ajuda a mantenir alta la demora són les condicions laborals que s’ofereixen en els centres de salut. “No són prou bones per tal de fidelitzar els sanitaris”, reconeix Aranda, un fet que dificulta que la plantilla es consolidi i genera una dinàmica de canvi constant en el personal. A més, aquest fet repercuteix directament en el pacient, que perd una de les màximes de l’Atenció Primària: que et visiti sempre el teu metge de referència. “És importantíssim mantenir el teu metge, perquè ell és qui coneix la teva realitat, el teu dia a dia, i et pot diagnosticar millor. Si tu coneixes un nin quan està bé, és més fàcil conèixer quan està malament”, explica Mambié. “Per a les famílies és un vertader problema que no puguin demanar hora amb el seu metge, per la qual cosa es veuen obligades a acudir al centre sense cita o anar a les urgències”, concreta.

Les conseqüències d’aquesta manca de metges no només són per als pacients, sinó que també suposen un augment en la càrrega de feina dels professionals sanitaris. “Som la comunitat autònoma on els metges tenen més targetes sanitàries i on menys professionals hi ha per habitant”, lamenta Iriarte. Hi coincideix la presidenta de l’Associació de Metges de Família d’Atenció Primària de les Illes Balears, Lucía Gorreto: “La mitjana a les Illes és de 1.800 pacients per metge, mentre que la recomanació estatal és no superar els 1.500”, apunta. En concret, els centres dels pobles estan més saturats quant a nombre de pacients a visitar per dia, ja que és on hi ha més places vacants i on els companys han d’assumir aquesta càrrega. “Entre els dies 29 i 31 de juliol de l’any passat, hi havia 38 vacants, 29 de les quals (el 75%) eren en centres de la Part Forana. I això es repeteix cada cap de setmana”, explica Gorka Iriarte.

“En aquesta situació en què ens trobam de manca greu de sanitaris, si ens llevassin les tasques burocràtiques, podríem atendre més pacients”, assegura Lucía Gorreto, referint-se a la tasca d’elaborar informes sanitaris per als Serveis Socials o baixes per a les empreses, que encara fan els metges. Els experts coincideixen que les solucions són principalment dues: millorar els salaris i les condicions laborals per captar més treballadors, i reestructurar els recursos dels centres de salut per tal de guanyar en eficiència. Retreuen també que les mesures adoptades en aquest darrer any, com la possibilitat de fer cites telefòniques i la reestructuració derivada de la pandèmia, han estat “insuficients i ineficaces”.