"Als nostres fills els han robat Biniaraix": el poble que els veïns ja no reconeixen
La polèmica per la festa privada del Bar-Bodega revifa el malestar dels veïns, que denuncien la pèrdua dels espais de trobada, la gentrificació i el menyspreu pel mallorquí
PalmaUn mateix portal, dues fotografies separades per més d’un segle i una mateixa plaça que avui ja costa de reconèixer als que hi han crescut. La comparació l’ha feta a les xarxes un veí de Biniaraix, arran de la polèmica provocada per una festa privada al Bar-Bodega que va acabar ocupant bona part de la plaça durant les festes del nucli.
La imatge antiga mostra l’edifici a començament del segle XX. Segons explica l’autor de la publicació, li va fer arribar Joan Marroig Piu i correspon a la mare del seu repadrí de Can Piu, que regentava l’ultramarins que hi havia en aquell mateix local abans que s’hi instal·làs el Bar-Bodega. Al costat de la fotografia històrica, n’hi ha d’altres del bar i de la plaça en temps antics, i dues imatges actuals.
El muntatge ha servit per posar damunt la taula una sensació que es repeteix en molts dels comentaris: que el conflicte d’aquest estiu no és només una qüestió d’una festa, sinó el símptoma d’una transformació més profunda del que havia estat durant dècades un dels espais de trobada de Biniaraix.
"Vaig néixer i créixer a Biniaraix. He trepitjat aquest bar milers de vegades, des de quan el duien madò Antònia i el seu fill, en Pedro Antonio", explica una altra veïna en una publicació que també s’ha fet viral. Recorda els gelats que comprava allà durant els horabaixes d’estiu, els jocs als quatre cantons de la plaça i les revetles. "Sent Biniaraix com ca nostra", afirma. I afegeix que el que li fa més pena és "veure el que està passant", perquè considera que ja no és només una qüestió de tenir o no una carta en català, sinó de sentir que "la gent d’aquí ja no compta".
Una plaça que abans era punt de trobada
Els records dels antics clients del Bar-Bodega dibuixen un establiment molt diferent de l’actual. Un dels comentaris recupera fins i tot una anècdota que li explicava sa mare, que havia treballat durant anys amb Pedro Antonio. Quan veien baixar molts excursionistes després de fer el barranc de Biniaraix, recorda, Pedro Antonio deia: "Bé, tanca, tanca, que en venen molts".
La frase resumeix, per a aquesta veïna, un model de negoci que tenia com a principal clientela els habitants del nucli i que fugia de la massificació. "Els agradava servir el cafetet i suc tranquils a la gent del poble", explica.
Ara, diversos veïns lamenten que aquella relació entre el bar i el poble s’hagi perdut. "Hem perdut el que és nostre. Anar a Biniaraix i fer un cafè o un fresc al Bar-Bodega ja s’ha acabat", escriu un altre usuari.
Un altre dels comentaris parla directament de "gentrificació", mentre que n’hi ha que lamenten que als seus fills "els han robat Biniaraix". La majoria coincideixen, amb matisos diferents, en una mateixa percepció: el nucli que recordaven ha canviat i els habitants de tota la vida tenen cada vegada menys pes en el seu propi espai.
El conflicte de la festa
La discussió ha recuperat força després de l’episodi viscut aquest mes d’agost al Bar-Bodega. Una festa privada celebrada a l’establiment va provocar les queixes de veïns perquè l’activitat es va estendre a la plaça i va coincidir amb les festes de Biniaraix. L’Ajuntament de Sóller va intervenir-hi i va aixecar acta, mentre que els responsables del bar varen demanar disculpes i varen assegurar que la situació "els va fugir de les mans".
Per als veïns que ara han recuperat les fotografies antigues, però, l’episodi és només el darrer capítol d’una transformació que ve de més enrere.
La discussió també té una dimensió lingüística. Diversos testimonis asseguren que la nova realitat del local i de la plaça els fa sentir estranys en un espai que identificaven amb la seva vida quotidiana i amb el mallorquí. "No és només una qüestió de tenir o no una carta en català", insistia una de les veïnes. "És veure que la gent d’aquí ja no compta, que la nostra llengua molesta".
"No sé si es pot tornar enrere"
La publicació de les fotografies ha obert també un debat sobre fins a quin punt aquests canvis són reversibles. "No sé si es pot tornar enrere aquesta invasió pagada que ens han fet", escriu l’autor de la comparació de les fotografies. I es demana qui ha permès que s’arribàs fins a aquest punt.
"Si no és reversible, estam fent una bona putada als nostres fills, nets i renets", conclou.
El debat, en qualsevol cas, ja no gira només al voltant d’un bar. Les fotografies d’un mateix portal separades per cent anys han acabat convertint-se en el símbol d’una pregunta molt més gran que es fan els veïns de Biniaraix: què ha de quedar d'un poble quan el lloc on abans es trobaven els seus habitants deixa de funcionar com a espai de trobada per a ells?