Vox acusa el PP d'enganar-los amb la llei de memòria: "No compleixen res d'allò acordat"

PalmaTres dies després de derogar amb Vox la llei de memòria democràtica, el PP assegura que tot continuarà igual. La vicepresidenta segona i consellera de Presidència, Antònia Estarellas, ha defensat aquest divendres en roda de premsa que el Govern continuarà amb les polítiques de memòria que ha duit a terme fins ara i, en qualsevol cas, la Llei estatal de memòria cobrirà els forats que deixi l'eliminació de l'autonòmica. En demanar-li sobre aquestes declaracions, el portaveu adjunt del grup parlamentari de Vox, Sergio Rodríguez, ha reaccionat indignat. "No compleixen res d'allò acordat", ha criticat: "La derogació havia de tenir conseqüències".

"Cada vegada que ens queixam que el PP ens intenta prendre el pèl i no ens en podem refiar, es fan els ofesos, i així ha anat a Extremadura, a l'Aragó i a Castella i Lleó", continua, en referència a les dificultats dels barons populars per tancar pactes amb Vox. "No ens en podem refiar", sentencia. Especialment, després que Estarellas evitàs aclarir si el Govern és partidari de derogar també la Llei estatal de memòria, malgrat que el líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha promès eliminar-la. "No crec que em pertoqui a mi, com a portaveu del Govern de les Illes, fer futuribles", ha dit Estarellas: "Avui dia, la situació és que aquí s'ha produït la derogació de la llei, teníem un full de ruta que feim comptes seguir, i hi ha una llei nacional en aquest moment".

"Feijóo ha promès reiteradament derogar aquesta llei perquè la considera sectària, partidista, manipuladora", insisteix Rodríguez: "Ara resulta que, per a la vicepresidenta segona, el que diu el president del seu partit i segons ells, futur president d'Espanya, no té cap valor i són futuribles". Sigui com sigui, el diputat assegura que Vox "no té res contra la Llei de fosses" que permet exhumar els morts de les cunetes. "No ens oposam a la cerca de familiars desapareguts ni que se n'honori la memòria", assegura.

Estarellas reivindica la "ruta" del Govern

"Des del primer moment, el Govern ha tingut una ruta ben traçada amb les polítiques de memòria", ha defensat Estarellas: "Té un projecte d'inversió en què hi ha una sèrie d'actuacions bolcades, i així continuarà". "Amb el servei de memòria i el personal assignat, amb el V Pla de fosses, amb els columbaris —també el de Palma, que s'ha endarrerit en excés— i amb els espais que tenim a Eivissa; i amb les pedres de memòria —les que ja teníem encomanades a petició de familiars i ajuntaments, i les cent més que encomanarem per petició de diversos ajuntaments— reconeixem les persones que varen patir persecució i varen estar enterrades en fosses comunes", ha defensat.

Segons ha dit, "a escala d'acció política, la part més afectada per la derogació de la llei de memòria de les Illes queda coberta per la Llei nacional; és la part sancionadora o de perseguir segons quin tipus de delictes". "Pel que fa a la resta, hem acudit a totes les comissions, conferències sectorials en temes de memòria, i un dels temes principals que es tracten és la recuperació de persones que varen desaparèixer, a través de la Llei de fosses", ha insistit: "El catàleg que va fer l'anterior Govern és a Madrid, la feina de les associacions de memòria queda emparada i aprovada en l'àmbit nacional".

Memòria de Mallorca: "Amb la llei en vigor tampoc han fet res"

Tot i això, les entitats memorialistes han denunciat mancances en l'aplicació de la normativa durant els dos anys i escaig que ha governat el PP. La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, coincideix amb Estarellas que "l'eliminació de la llei no afectarà les polítiques públiques que s'estan fent, perquè amb la llei en vigor tampoc han fet res, o ben poc, i d'amagat, perquè no se n'adonin els socis".

En declaracions a l'ARA Balears, Oliver nega que la Llei estatal cobreixi totes les disposicions de l'autonòmica. "És complementària a l'autonòmica, però, i tant que es perdran coses", exposa. Amb tot, denuncia que el Govern ja havia deixat l'aplicació de la llei en segon terme abans d'eliminar-la. "Amb el IV Pla de fosses es varen entregar una vintena d'estudis que no s'han publicat, i les exposicions vinculades a aquest estudi tampoc s'han fet, com tampoc no s'han fet obres de teatre que s'havien de fer i actuacions per retirar simbologia franquista", ha dit.

"Què han fet? Alguna intervenció en alguna fossa que no ha donat resultats: a les Illes en queden molt poques per exhumar", ha dit. En el mateix sentit, insisteix que "la llei de memòria complementava la de fosses, perquè no és només enterrar una persona, sinó també recordar-la, retre-li homenatges". Tampoc es varen fer actes oficials el passat 29 d'octubre, dia que la llei de memòria va establir com a Dia de les víctimes del franquisme a les Balears, recorda Oliver. "Les comissions de memòria es varen reunir 70 vegades l'anterior legislatura, i només dues vegades en aquesta", lamenta.