La tàctica de l'esquerra per embullar els consellers al Parlament
Els diputats fan les preguntes estratègicament per donar poc marge de reacció als integrants del Govern
PalmaEls diputats d'esquerres han trobat una manera de fer la guitza als consellers en les sessions de control al Govern: plantegen les preguntes que estan obligats a respondre (encara que sovint no ho fan) de manera àmplia i ambigua expressament, per agafar-los a contrapeu. "Hi pot haver igualtat sense equitat?", era una pregunta del PSOE registrada en el ple d'aquest dimarts. "És suportable el cost de la vida a ca nostra?", va demanar MÉS.
Aquests plantejaments tan amplis desesperen els consellers i, sobretot, els seus assessors, els quals sovint han de fer servir la imaginació per aventurar-se a suposar en què es concretaran després les preguntes. "Senyor Costa, és capaç el Govern de captar i retenir talent?", va demanar el socialista Carles Bona el 16 d'abril de 2024. Costa va respondre en relació amb la ciència, la tecnologia i la innovació, però el diputat feia referència al degoteig de dimissions a càrrecs de l'Executiu.
"Fan prou per acabar amb l'especulació?", va consultar l'ecosobiranista Ferran Rosa al conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, en referència a l'increment de preus de l'habitatge. "Senyor vicepresident, creu que el model turístic és l'adequat per a un futur sostenible?", va dir el líder de MÉS, Lluís Apesteguia, el mateix dia. "Senyora Prohens, els migrants amb drets o sense?": José María García (grup mixt) el passat 10 de febrer. "Senyora Estarellas, per què els molesta donar drets als ciutadans?": Pilar Costa a la vicepresidenta segona el passat 3 de febrer. " Senyor Costa, considera que dona compliment a les lleis d'aquest Parlament?", va plantejar, des de Vox, Patricia de las Heras.
Fonts de la bancada socialista confirmen que aquesta tendència a formular preguntes poc concretes és deliberada. "De vegades és perquè prepares alguna cosa que encara no se sap; d'altres, perquè fiques diversos temes en una sola pregunta i, de vegades, és perquè, si no, el Govern té una setmana per arreglar un problema i desactivar la denúncia", assegura aquesta font. "El Govern, per exemple, mira les Proposicions No de Llei (PNL) que registram i intenta poder dir que ja hi fan alguna cosa quan van al debat parlamentari", afegeix.
Bad Bunny, tema sorpresa
"Fan enunciats de preguntes molt àmplies per després reconvertir-es en qüestions hiperespecífiques al ple", lamenta un assessor del Govern. "La sessió de control és per controlar l'acció del Govern i obtenir informació d'un tema o per deixar malament el conseller de torn?", es demana. En aquest sentit, critica que l'oposició cerqui "agafar per sorpresa el conseller, perquè no es pugui defensar". La vicepresidenta segona, Antònia Maria Estarellas, s'ha queixat diverses vegades d'aquesta dinàmica dels grups.
Els consellers han emprat les seves estratègies per fer-hi front. Alguns es limiten a respondre exclusivament allò que posa a l'enunciat de la pregunta i no a la formulació oral que fa el diputat, el qual, habitualment, la concreta. Per tant, no responen a la pregunta. En altres ocasions, intenten anticipar-se amb diverses opcions sobre per on els poden sortir. "A totes aquestes incerteses, després surt Iago Negueruela (PSIB) parlant de la Superbowl i Bad Bunny, i la presidenta va haver de contestar: 'Visca Bad Bunny vestit de Zara'", afegeix, en relació amb el ple del passat 10 de febrer. La pregunta que va acabar derivant d'aquesta resposta era la següent: "Sra. Prohens, per què nega drets a persones que viuen aquí?".
En canvi, la bona sintonia entre el PP i Vox també es trasllada a les preguntes parlamentàries. "En èpoques de molta tensió, han fet la pregunta per xocar amb nosaltres, però d'altres l'empren per ferir l'esquerra", asseguren fonts populars. Així, sovint les qüestions que planteja l'extrema dreta s'han convertit en una safata de plata perquè el Govern pugui fer anuncis en el ple o bé carregar contra el govern espanyol.