Prohens presumeix de menys denúncies per discriminació al català després de llevar l'Oficina de Drets Lingüístics

PalmaLa presidenta, Marga Prohens, ha defensat aquest dimarts que les agressions lingüístiques s'han reduït des que governa. "Hi ha menys reclamacions lingüístiques avui que quan vostès governaven", ha etzibat a l'esquerra en el ple: "La llengua no és un problema". Però el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha rebatut que això és "normal" després que l'Executiu hagi "desballestat l'Oficina de Drets Lingüístics".

Prohens n'ha donat algunes dades. Segons ha explicat, entre el 2024 i el 2025 hi ha hagut 90 denúncies per discriminació lingüística, la majoria pel fet que un comerç o institució no disposi de documentació o formularis en català. Del total, 34 han estat per agressions lingüístiques. És a dir: quan un ciutadà es dirigeix a una institució o comerç en català i A conseqüència d'això rep un mal tracte o directament se li nega ser atès si no canvia al castellà. Segons expliquen fonts del Govern, algunes es presenten a l'Oficina de Consum, i d'altres al Servei de Defensa de Drets Lingüístics de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), que va assumir les funcions de l'Oficina de Drets Lingüístics quan es va desmantellar per desig de Vox. A més, l'institut també pot actuar d'ofici si deteca denúncies a les xarxes socials.

La discriminació que va patir la presidenta

Apesteguia ha donat alguns exemples de denúncies recents. "Un membre del banc de sang es va negar a entrevistar un donant perquè parlava en català, i va impedir-ne la donació", ha exposat. "A un client li varen llançar els objectes comprats, i li varen dir, 'si no me hablas en español no te atiendo'", ha continuat. "En aquest país, la majoria de gent és educada, estima Mallorca i el català, però això és la punta de l'iceberg", ha continuat. "Quanta gent no empra la llengua pròpia per por de sentir incomoditat o patir una agressió? Quanta gent en pateix i no ho denuncia?", s'ha demanat. En aquest sentit, ha remarcat que fins i tot la presidenta ha patit discriminació per parlar en català, la seva llengua habitual. "'Es usted una maleducada, hable en español, que sabe perfectamente... Son antiespañoles y superprovincianos, y encima hablan catalán, y no balear'", ha recordat que li varen dir. "Vostè també va callar", ha remarcat.

"Em diuen coses pitjors i vostè no diu res", ha replicat Prohens. "Som un territori on el bilingüisme es viu amb normalitat", ha insistit: "És perillós intentar fer veure una altra cosa". Tot i admetre que "no es pot faltar al respecte a ningú per fer servir la seva llengua, però tampoc es pot assenyalar un negoci només pel fet que no la sàpiguen xerrar". En aquest sentit, ha dit que viu en la seva llengua: "Sempre em trob una societat respectuosa". "No em trobarà en la confrontació lingüística", ha remarcat.

Vox demana més castellà

A continuació, la portaveu del grup parlamentari de Vox, Manuela Cañadas, ha tornat a carregar contra el català a l'escola. Ha considerat que, donat que el català no genera -al seu entendre- interès entre els estudiants malgrat les polítiques de normalització lingüística, caldria canviar el model d'immersió actual. "Els alumnes de les Illes mereixen una educació més lliure i fora d'imposicions", ha dit. A la qual cosa Prohens li ha respost que "a aquestes alçades" ja sap que no es posaran d'acord.