Prohens avala derogar la Llei de memòria i homenatjarà les víctimes dels bombardejos republicans
El Parlament tramita amb els vots del PP i Vox la derogació de la Llei de memòria
PalmaLa fulminació en mans del PP i Vox de la Llei de memòria democràtica continua el seu camí. La presidenta, Marga Prohens, ha defensat aquest dimarts la derogació de la norma, que el Parlament ha pres en consideració amb els vots de la dreta. "El dictador [Francisco] Franco va morir abans que vostè i jo naixéssim, i els únics que en xerren són els de l'esquerra", ha dit en resposta a una pregunta parlamentària del líder de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. En paral·lel, ha anunciat que el Govern prepara un homenatge a les víctimes dels bombardejos de l'aviació republicana sobre Palma durant la Guerra Civil.
Prohens (que va néixer el 1982, set anys després de la mort del dictador) ha acusat també l'ecosobiranista de guardar "silenci davant dels dictadors vius" i no haver felicitat l'opositora veneçolana María Corina Machado per haver rebut el premi Nobel de la Pau. La cap de l'Executiu ha fet aquestes declaracions minuts abans que es voti la presa en consideració de l'eliminació de la Llei de memòria, que forma part del seu pacte amb l'extrema dreta a canvi dels pressupostos del 2025.
La popular ha defensat que la Llei de memòria no és necessària, i ha insistit que la Llei de fosses continua en vigor. "Hem fet feina dos anys per executar el IV Pla de fosses, hem adjudicat el V, hem exhumat 22 cossos i identificat 13 víctimes", ha reivindicat. Per la seva banda, el portaveu adjunt de Vox, Sergio Rodríguez, ha considerat que la llei que vol eliminar és "injusta" perquè no reconeix "les víctimes dels dos bàndols". "Vostès volen encobrir el passat de l'esquerra amb les mans tenyides amb sang", ha dit: "Ara que posen tan de moda la paraula 'genocidi', què va ser, si no un genocidi, l'assassinat de més de 7.000 religiosos durant la guerra?".
Mentre la Llei de fosses se centra en la recuperació dels cossos (amb exhumacions, un cens de desapareguts i un mapa de fosses), la de memòria també regula un cens de víctimes del franquisme i un de simbologia franquista (Vox va contractar l'any passat una assessora assenyalada per fer apologia de la dictadura) i afavoreix la investigació científica i la divulgació de la memòria democràtica. També la reparació i reconeixements a les víctimes, la protecció del patrimoni documental i bibliogràfic, i la creació d'espais i itineraris de memòria i actuacions en l'àmbit educatiu. A més, estableix un règim sancionador en el cas d’actes contraris a la memòria democràtica i d’apologia del franquisme, entre moltes altres qüestions.
A les portes del Parlament, la presidenta de la plataforma Memòria Democràtica, Maria Antònia Oliver, ha contradit Prohens. "La Llei de memòria i la Llei de fosses van juntes", ha dit: "Les vàrem separar perquè teníem una necessitat urgent que s'aprovàs la de fosses el 2016, perquè se'ns morien els familiars de les víctimes, i l'altra es va aprovar el 2018", ha apuntat. En aquest sentit, ha considerat que no s'entén que "s'exhumi una fossa per recuperar els cossos i no es recuperi la memòria de les víctimes".
MÉS: "Volem que s'adoctrini en democràcia"
Apesteguia ha retret a la presidenta el seu canvi de criteri. Prohens va pactar mantenir la llei en vigor el desembre passat, a canvi del suport de l'esquerra a dos decrets llei. Amb tot, mesos després va tornar a prometre que la derogaria durant les negociacions pels comptes amb Vox. Per això, l'ecosobiranista li ha demanat quan caduca la seva "paraula": "Hi ha iogurts amb una data de caducitat més llarga", li ha retret. A més, ha advertit la presidenta de la proliferació dels discursos franquistes a les xarxes socials. "Fa falta que algú expliqui als joves què va ser la Guerra Civil, volem que s'adoctrini en democràcia", ha dit. "Estam fent el que vàrem dir als ciutadans que faríem", ha respost Prohens.
Per part del PSIB, el diputat Omar Lamin ha lamentat la "complicitat amb l'extrema dreta" de Prohens. El socialista ha recordat que el president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), està investigat per un presumpte delicte d'odi, per haver esqueixat una imatge de Picornell a l'hemicicle. "Què ha fet Prohens? Callar i mantenir-lo assegut", ha dit (el PP es va oposar a la seva remoció del càrrec). "La història no perdona la traïció, i la memòria de les víctimes, tampoc", ha dit. El diputat independent per Formentera, Llorenç Córdoba, que habitualment garanteix suport al PP, ha votat en contra de la derogació de la llei en aquesta ocasió. "Això no és democràcia, és cinisme", ha dit.