Prohens carrega contra els immigrants i eleva a tres anys la residència per accedir a ajudes
La presidenta marca distàncies amb Vox en matèria lingüística en la segona sessió del debat de política general
PalmaLa presidenta Marga Prohens ha consolidat en el seu segon debat de política general l'enduriment del seu discurs antiimmigració. En la primera sessió del debat, aquest dimarts, la cap de l'Executiu ha cercat un cop més competir amb Vox per la dreta i ha reforçat les crítiques als nouvinguts, especialment els que arriben de manera irregular. En aquest sentit, ha anunciat que elevarà a tres anys el temps mínim de residència a les Illes per accedir a diverses ajudes. "No podem contribuir de cap manera a un efecte crida sobre una ruta migratòria que creix exponencialment", ha dit.
D'una banda, canviarà la Llei de la renda social garantida per ampliar els terminis. A més, ha advertit que condicionarà la recepció del subsidi al fet que el seu beneficiari participi en algun programa d'inserció laboral. En el mateix sentit, també ha assegurat que triplicarà, també fins als tres anys, el període mínim de tutela a les Illes perquè els joves immigrants puguin rebre una renda d'emancipació, la qual cosa limitarà l'accés de molts menors que arriben a l'Arxipèlag quan ja s'acosten a la majoria d'edat. "No podem estar oferint una prestació a qui arriba a una edat que ni tan sols es pot escolaritzar, i per tant formar i integrar, i al cap d’un any o uns mesos, com que ha estat tutelat, tingui dret a l’ajuda d’emancipació que està pensada per a altres perfils, aquells que ja duen anys dins el sistema i no volem deixar tots sols en la transició a la vida adulta", ha argumentat durant el discurs.
La cap de l'Executiu, que ha reivindicat els "valors occidentals", també ha carregat contra el govern d'Espanya, a qui ha acusat de no frenar l'arribada de pasteres a través de la ruta d'Algèria, que arriba a les costes de les Illes. "Tot i que no tenim competències, la vicepresidenta segona [Antònia Estarellas] ja té cita per a demà passat per reunir-se amb l’ambaixador d’Algèria a Espanya", ha anunciat durant el debat. També ha considerat "imprescindible la col·laboració d'Europa" per frenar l'onada migratòria. "Com que no ho ha fet el govern d’Espanya, la propera setmana els presidents dels quatre consells i jo ens reunirem a Brussel·les amb el comissari europeu d’Interior i Migracions, Magnus Brunner, per exposar-li la nostra situació", ha insistit.
Si en l'anterior debat Prohens es va centrar a assumir la massificació i la saturació turística, en aquesta ocasió ha apuntat a un excés de residents. En aquest sentit, ha parlat del "repte demogràfic" de les Illes: "Som el màxim exponent de l'Espanya que s'omple". La popular ha recurdat que des de l'any 2.000 la població ha crescut en un 47%, en passar de 845.000 habitants a 1,24 milions, una taxa que triplica la d'Espanya i és vuit vegades superior al creixement de la Unió Europea. A més, ha advertit, les Illes encara creixeran un 20% segons les previsions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE): "Un creixement insostenible". En aquest context, ha tret pit de les polítiques de l'Executiu per reforçar les necessitats creixents dels serveis públics, l'educació i el foment de l'habitatge de preu limitat. També ha anunciat una nova convocatòria d'ajudes de fins a 10.000 euros per la compra del primer habitatge destinada a menors de 40 anys amb un mínim de cinc anys de residència a les Illes.
"La llengua no és patrimoni de cap ideologia"
La ruptura amb Vox s'ha evidenciat en el fet que Prohens ha fet anuncis més modestos en aquesta ocasió. Després de veure frustrats els plans d'incrementar l'Impost de Turisme Sostenible (ITS), el cànon de l'aigua i taxar els cotxes de lloguer que va anunciar en el primer debat de política general, aquest dimarts ha evitat fer plantejaments estructurals. S'ha centrat en plantejaments de mínims i ha cridat l'esquerra a donar-hi suport. En matèria de massificació turística ha exposat que el Govern "està negociant amb les navilieres per a la renovació del memoràndum per a la limitació de creuers al port de Palma, amb l’objectiu de mantenir els actuals límits de creuers, però fent una passa més i rebaixant el còmput setmanal de creueristes a Palma". També ha anunciat la posada en marxa d'un programa d'atenció psicològica en Atenció Primària i l'impuls d'una llei de discapacitat, advertint a l'oposició que "no s'entendria" que no hi donin suport.
La presidenta també ha carregat contra Vox, que la setmana passada va tombar un decret llei de l'Executiu com a represàlia per no haver acceptat la seva proposta de reforçar el castellà a les escoles en detriment del català. Tot i admetre la inclusió de la vehicularitat del castellà a la Llei d'educació (que forma part de l'acord dels pressupostos), ha advertit que aquesta no s'ha de confondre amb "fer passes enrere amb la protecció de la nostra llengua i les seves modalitats". "Hi ha línies que no travessarem mai", ha remarcat. La bancada popular l'ha aplaudit amb profusió, però no els diputats de Vox. "La llengua no és patrimoni de cap ideologia", ha remarcat: "Són patrimoni de qui les xerra, les tria cada matí, les ensenya als seus fills en llibertat".
Ni Gaza, ni memòria democràtica
La presidenta ha tancat la seva intervenció denunciant la "xacra de la violència masclista" i amb un record per a les víctimes d'aquest 2025. També ha recordat que aquest dimarts, set d'octubre, es compleixen dos anys de l'atemptat de Hamàs a Israel. Amb tot, ha evitat una vegada més referir-se al genocidi de Gaza. Tampoc ha fet esment de la derogació de la Llei de memòria democràtica, que des del setembre s'està tramitant al Parlament per donar compliment als acords de pressupostos amb Vox.