Lluís Apesteguia: "No crec en els lideratges forts"

PalmaEl líder de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia (Deià, 1985), fa balanç de dos anys a l’oposició en un Parlament on Vox marca l’agenda. L’ecosobiranista va iniciar la legislatura fent autocrítica pels anteriors governs d’esquerres. Hi insisteix ara, quan admet que han fet “tard” al debat sobre immigració.

Us decep el canvi de criteri del PP, que derogarà la Llei de memòria després de pactar mantenir-la amb l’esquerra?

— Només et pot decebre qui et pot sorprendre, i jo mai no vaig confiar en el PP. No per això deixa de ser preocupant que no compleixi amb la seva paraula. També que no sigui capaç d’entendre que la Llei de memòria no fixa una veritat, sinó que el seu objecte és armar els demòcrates de les eines per prevenir-nos i defensar-nos de les mentides dels que no creuen en la democràcia. Prohens havia de triar entre ser De Gaulle o ser Pétain, i va ser Pétain.

El PP va dir que només havia pactat amb vosaltres tombar la derogació de la llei en la votació de desembre.

— És una absurditat. Si tu pactes que es manté una llei no pots dir que es manté aquell dia i l’endemà es pot derogar. La realitat és que es va comprometre a una cosa que ha traït.

Temeu que els acords puntuals us facin semblar una crossa del Govern?

— No, perquè no ho som. L’únic que hem aprovat amb el PP és la prohibició de les macrogranges, una qüestió que obeeix a l’ideari de MÉS, però no a cap acord implícit amb el Govern. La resta de coses que hem acordat ha estat amb el conjunt de l’esquerra: quan vàrem revertir les errades del PP amb la votació de la Llei de simplificació administrativa, o quan vàrem eliminar la possibilitat de construir en zones inundables. Era el millor per al país. Feim feina perquè aquest Govern acabi el 2027.

Veis marge per a acords sobre l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) o els pressupostos?

— No, perquè no veig cap intenció d’arribar-hi per part del PP. Ens hauria agradat que les forces que havíem construït el nostre model de convivència i autogovern haguéssim estat capaces de tornar a establir uns consensos de mínims aïllant l’extrema dreta. El PP no s’ho va plantejar mai, malgrat que aquesta oferta se li va explicitar. Coincideix amb Vox en els interessos econòmics. Això és el que li importa: continuar amb aquest model depredador del territori, els recursos naturals, la societat i la nostra identitat.

Com veis les tensions entre el PP i Vox en matèria lingüística?

— La presidenta està incòmoda en el debat lingüístic. Però el balanç és que ha naturalitzat els discursos antimallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers de Vox des del moment en què ha considerat que es pot plantejar eliminar drets. No pots seure amb algú per negociar si elimines drets a la gent d’aquí, per més que li acabis dient que no, o que n’eliminaràs poquets, perquè ho estàs naturalitzant. Hem plantejat un gran pacte social pel català. Han estat dos anys perduts, amb retrocessos, mentre no estam fent el que pertoca fer.

Quina autocrítica faríeu?

— És difícil, sense una certa distància. Hi ha temes en què hauríem de passar més a l’ofensiva, en lloc de jugar a la defensiva davant l’extrema dreta i la dreta. Ser més propositius, perquè simplement plantar cara a les mentides amb què Vox planteja certs debats, i que el PP assumeix, no ens serveix per frenar els seus discursos d’odi. Hauríem de saber plantejar una alternativa.

Com ara en immigració?

— L’esquerra ha arribat tard a aquest debat. Ens movem de manera reactiva al discurs plantejat per l’extrema dreta. Quan un té una necessitat, o té la por de tenir-la, és molt fàcil que carregui les culpes cap a aquell que és diferent i nou, perquè canvia el món en què ha viscut i s’ha sentit segur. Però hem de demostrar, i els números així ho demostren, que la immigració no és qui ens crea problemes d’habitatge, de precarietat laboral, de massificació turística, de retrocés de l’ús social de la llengua catalana. El problema són aquells que s’apropien dels recursos i fomenten un creixement difícil d’assumir.

Proposau decréixer.

— Un model econòmic que es basa en el creixement en volum i necessita incorporar mà d’obra per dur a terme les feines més precaritzades no ens interessa. Un creixement poblacional del 200% en 60 anys és clar que tensa. I qui tensa és qui s’està beneficiant d’aquest sistema i l’impulsa, que segurament és qui financia Vox, per garantir els seus privilegis.

Vàreu deixar la batlia de Deià per problemes de salut mental. Per què vàreu decidir fer-ho públic?

— Hi va haver debat intern. En aquell moment volia explicar-me als meus veïns de Deià. També era important normalitzar els problemes de salut mental. Estic en contra de la idea que les persones que servim un temps en política som superhomes o superdones. Tenim la mateixa quantitat de virtuts i defectes que qualsevol altre. A qui cerqui la perfecció en nosaltres, almenys en mi, em sap greu dir-li que no la trobarà.

Rebutjau la idea d’oferir lideratges forts als votants?

— No crec en els lideratges forts. Sé que mediàticament és important per als partits tenir referents. Però això no significa que es pensi que aquesta persona és qui guia el projecte cap a un destí claríssim. Si no es fa col·lectivament, ni es fa bé ni és possible dur-ho a terme.

El partit està endreçat internament?

— Ara tenim un congrés en què el clima es pot fer intens, perquè són moments en què els debats surten a la superfície. Però vivim un moment de cohesió interna.

Cal engrescar les bases?

— És el gran repte que tenim com a organització. Estic convençut que tenim el projecte amb les millors receptes per a la majoria. Hem de recuperar la il·lusió de militar com a eina de transformació.

La polèmica sobre Jaume Alzamora (va vendre una casa a compradors estrangers) ha fet mal al partit?

— És una qüestió privada fruit d’un context que ningú que no coneix pot jutjar. No demanaré mai a cap militant que exposi la seva vida més enllà del que desitgi, encara que això faci que de vegades no s’entenguin decisions. Segurament jo conec molt més les seves circumstàncies personals i, entenent-les, vaig donar suport a un company que es veia qüestionat. Després ell va decidir fer una passa al costat per altres motius.

Miquel Oliver el rellevarà al Consell?

— És una qüestió que s’ha d’analitzar posant tots els actors damunt la taula. Ara ha assumit el càrrec de portaveu Catalina Inés Perelló. No sé si ella voldrà continuar, no ho hem parlat i s’ha de tenir en compte. Després, entre tots, decidim. Aquesta decisió serà relativament fàcil, ho crec. Però no està decidit.

Quin balanç feis de la feina del vostre diputat al Congrés, Vicenç Vidal?

— Les expectatives eren molt altes i la situació és difícil. És innegable. Ara, s’han aconseguit coses. Per exemple, l’eliminació del premi de les Golden Visa per la compra d’habitatges. Ens falta l’aspecte de l’agenda de les Illes per consolidar. Ho deim moltes vegades a Sumar i al PSOE: les expectatives del nostre electorat són altes, i per tornar a garantir una majoria com la de fa dos anys hem de ser-hi tots. Si no es duen a terme les nostres reivindicacions, algú haurà d’explicar la seva irresponsabilitat, i no serà Vicenç.

El PSOE? Francina Armengol?

— Armengol no té la responsabilitat de governar. És la presidenta del Congrés.

Però pot influir el president Sánchez.

— No pinten res. Ho hem vist en els darrers dies. Aquesta setmana el PSOE a Madrid n’ha fet una rere l’altra al d’aquí. Des de la falta de reconeixement, que ha estat una falta de respecte, al president Francesc Antich [no li va concedir la creu de Carlos III], a plantejar que ja ha licitat el projecte d’un magatzem de bombes a Son Sant Joan sense que la gent del PSIB en sabés res, fins a donar carta blanca a la turistificació de la mar a través del lloguer d’embarcacions sense títol. No entenen les necessitats de les Illes i què han de fer si volen que no guanyi la dreta. El PSIB no té un pes dins les decisions que pren el PSOE a escala estatal.