A final dels anys 80 Svetlana Aleksievitx demana el testimoni a homes i dones que, al final de la guerra, eren infants que tenien entre dos i dotze anys.
Comença amb una cita de Dostoievski: “Cap revolució justifica una llàgrima d’un infant…”.
L’autora ens presenta la guerra explicada per adults amb capacitat per recordar la seva infantesa, un dolor que va arribar a uns nivells terribles -manquen les paraules-. Ells les tenen, les han trobade, són supervivents, una minoria que va sobreviure i va tenir l’oportunitat de fer el seu explícit monòleg.
A 'Temps de segona mà' Svetlana Aleksiévitx ens diu: “Quan la vida, la vida ras i curt esdevé literatura” (pàg. 427).
És talment així: aquests testimonis ens ofereixen uns relats perfectes, ens hi sentim propers, sembla que compartim amb ells un espai, una tassa de te; sembla que ens arriba l’escalfor del seu somriure i la seva mirada. Són molts: mestres, artistes, obrers, enginyers, músics... Aquestes persones representen un percentatge molt petit a les estadístiques; van morir milers i milers de nins, molts adults van quedar malmesos. Molts van omplir les institucions per a malalts mentals, altres van malviure fins a un final que es va allargar en el temps. Va quedar-ne una minoria que el sistema va convertir en persones útils per a la societat, útils malgrat les ferides obertes.
Mai no agrairem prou a la darrera premi Nobel aquest testimoni de primera mà que “ha esdevingut literatura” i que ens ajuda a entendre el món, a entendre’ns.
En el nostre present, els senyors de la guerra actuals no són il·luminats que volen conquerir perquè tenen la certesa de la seva superioritat: ara el dolor, la gana, els desplaçaments, la mort són manipulats pels que s’han d’enriquir i per això han triat la indústria de l’armament. Ens plantegen com si fos una utopia el fet de poder aturar les guerres perquè aquesta indústria perversa no deixi de produir i els moviments migratoris no deixin de generar riquesa amb una forma d’esclavitud adaptada a la globalització. Ens manca capacitat per entendre el nostre present.
Als testimonis d’aquets supervivents hi tornarem com es torna als clàssics; són fragments de vida que ens acompanyaran per sempre.
FITXA DEL LLIBRE
'Últims testimonis'
Svetlana Aleksievitx
Traducció de Marta Rebón
456 pàgines
21,90 €