El turisme de creuers: economia versus medi ambient i residents?

Sovint sembla que el turisme de creuers plantegi a les ciutats una dicotomia entre un impacte econòmic positiu i uns efectes negatius en termes de medi ambient i en la qualitat de vida dels residents, essent llavors la clau trobar un equilibri entre aquests diferents aspectes. Ara bé, aquesta visió està fonamentada en la continuada difusió mediàtica de tot un seguit d’estudis que indiquen sempre xifres de milions d’euros de negoci i de milers de llocs de treball creats, estudis, en la majoria dels casos, finançats per la indústria i llavors ressenyats acríticament pels mitjans de comunicació. Aquests estudis, però, a causa la metodologia que usen, és segur que en sobrevaloren els aspectes econòmics positius i en menysvaloren els negatius, havent-hi molt bones raons per pensar que, de fet, l’impacte econòmic global sigui negatiu, com és ben possible que passi a Palma.

Els estudis pretenen estimar l’increment en la producció i llocs de treball derivats de la despesa feta pels turistes i navilieres a Ciutat: el seu impacte directe, l’indirecte (via els proveïdors i la despesa que aquests fan) i induït (via despeses fetes per les rendes del treball). Tot aquest còmput es fa amb el que es coneix com a anàlisi 'input-ouput', representació de l’economia en qüestió (posem per cas, Palma o les Balears en el seu conjunt). El problema d’aquesta metodologia és que es basa en un seguit de supòsits en molts casos irreals: per exemple, se suposa que per a fer front a la demanda dels creueristes que arriben a Ciutat no hi ha restriccions de recursos de cap mena (ni de treballadors, ni de capital com locals, territori urbà, etc.), i això, és clar, no és així. De fet, per a servir la demanda dels creueristes és ben possible que es detreguin recursos d’altres sectors, i això és un problema si aquests sectors són més rendibles i interessants per a la ciutat.

Aquí m’agradaria ressaltar un d’aquests recursos usats per a satisfer la demanda dels creueristes: l’entorn, el territori urbà, la ciutat mateixa i les seves infraestructures. Els creueristes que desembarquen ocupen i massifiquen la ciutat (el centre històric de Palma): els seus carrers i la seva infraestructura (museus, taxis, etc.), i incentiven l’aparició de negocis i serveis d’un determinat tipus (botigues de souvenirs, per ex.). El problema d’aquesta massificació és que hi ha evidència que pot ser perjudicial i provocar l’expulsió d’altres tipus de turisme de major interès per a la ciutat, turistes amb una major disponibilitat per a pagar (de fet, la despesa dels turistes de creuers tendeix a ser força minsa). No costa gaire pensar que aquest pot ser el cas dels turistes dels hotels boutique del centre de Palma, turistes d’alt nivell econòmic i cultural amb una, a priori, elevada disposició a pagar per passar uns dies a Ciutat; aquestes ganes de venir a Palma, però, seran menors si es troben amb una ciutat saturada i massificada.

Per tot això, doncs, hi ha molt bones raons per a pensar que la suposada dicotomia generada pel turisme de creuers entre economia i medi ambient no sigui tal a Palma (ni a moltes altres ciutats): el turisme de creuers no només planteja problemes mediambientals i en la vida dels residents, sinó que és molt probable que sigui un mal negoci. En aquest cas, és clar, la lògica per a controlar-ne i reduir-ne l’arribada seria encara major.