Un túnel cap a temps pretèrits

El diumenge a primera hora del matí, mentre feia camí per anar a votar, també ho vaig fer pel dial de la ràdio. Tertulians i comentaristes coincidien que l’endemà de les eleccions era el dia important, quan comença el joc dels pactes per formar governs. Radicalment en desacord: el fet més important i decisiu en democràcia és votar. En aquesta banalització del ciutadà sobirà s'hi amaga un virus de debilitat democràtica, encara que es faci des d’una significació mediàtica.

Precisament, aquest cicle de govern progressista a les Illes Balears, que acaba amb els resultats del 28-M, es va iniciar gràcies a la gran mobilització social encapçalada pel moviment de les samarretes verdes. No perdem de vista aquest fet. A l’etapa intermèdia, de les eleccions de 2019, el suport popular al bloc de progrés havia minvat. No es va interpretar com un toc d’atenció. Ara, de manera inesperada, s’ha tornat a la casella anterior o a una situació potencialment encara més radical i pitjor. Tornar a penar per l’ensenyament i el català, per la sanitat pública, pel medi i pel clima... un túnel cap a temps pretèrits.

La primera qüestió que cal que les forces progressistes es plantegin és esbrinar per què no han estat capaços de mantenir viva la il·lusió de la gent que en el seu dia els va fer pujar. És indubtable que hi hagut progressos importants. Recordo haver escrit que només la política de Memòria Històrica, per si sola, havia justificat la primera legislatura progressista. La resposta a la multicrisi actual ha tingut un contingut social i humanista radicalment distint a l’austericidi i rescat bancari articulat pels conservadors espanyols. S’han elaborat lleis que han estat un referent estatal i internacional. No ha estat un mal govern, però no ha bastat per aturar la dreta més radical.

Abans de continuar amb el tema, cal fer referència a dos greus errors comesos pel govern de l’Estat, que han permès a la dreta espanyola plantejar el debat a l'àmbit cultural, quan aquesta no tenia propostes concretes, ni alternativa al seu model neoliberal fracassat. El primer, deixar en mans dels conservadors el control de RTVE i, el segon, no canviar la llei per desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial. No hi ha hagut contrapès independent al conglomerat de la dreta mediàtica i la dreta judicial ha abonat tot el debat en contra de les lleis feministes i altres legislacions progressistes. Ara que ja s’han convocat eleccions generals, el govern marxarà sense haver derogat la 'llei mordassa'. Tot això no ha afavorit per res els socis minoritaris del govern de l’Estat, ni ha ajudat a fer una democràcia més profunda. No és una qüestió fútil a l'hora d'analitzar els resultats autonòmics i municipals.

Tornant a les eleccions a diputats al Parlament de les Illes Balears, des del punt de vista progressista, podria dir-se que la paraula clau és 'arrelament' (o la manca d'arrelament). Més, que té una estructura municipalista sòlida, ha tingut un comportament estable, encara que en la seva franja baixa dels darrers resultats electorals. Unides Podem, que ha estat incapaç d’articular una mínima estructura territorial durant aquests anys (tret de la que podia tenir EU), ha patit un desfeta considerable. La caça de bruixes a què ha sotmès Podem i els seus dirigents estatals s’ha notat. Però els vots perduts per la formació morada no han anat a parar als socialistes. O, dit al revés, el PSOE no ha tingut la capacitat per atreure aquest vots més a l’esquerra. Dit això, a Mallorca i Menorca, els socialistes han tingut un comportament estable, en relació amb el 2019, però no han arribat al nivell de d’abans del 15-M i de l’aparició de l’esquerra alternativa. A Eivissa, com en altres ocasions, no acaben de solucionar la inestabilitat electoral.

L’esquerra funciona electoralment, i com força política, quan és capaç de ser interlocutora de la societat civil i interpretar la mobilització social. A més, per si no era suficient, des del punt de vista de la mecànica electoral, s’han confirmat tots el temors que existien. La desaparició del Parlament d’El Pi i de Ciutadans, tant per desplaçament de vots com per distribució d'escons, han afavorit majoritàriament els partits de dreta. Igualment, l’augment de la participació (quasi 4 punts) ha estat un factor que sha de posar a la casella de beneficis d’aquest bloc, com a mèrit propi.

Seria un error acontentar-se a cercar culpables; és millor analitzar les situacions. La qüestió és resoldre el dilema permanent de l'esquerra entre governar un sistema capitalista i consolidar una societat més justa i igualitària.