Trump, Pence i la Història
Un amic em donà aquest consell: “Quan una pintura et pertorba o t’injecta el plaer de l’art, retén-la bé, perquè tal com és ara ja no la tornaràs a veure mai més”. Després de pensar-hi, vaig arribar a la conclusió que m’hauria d’haver dit “tal com ara ets tu”, perquè els canvis que te la faran veure d’una altra manera es produiran dins teu, no en la pintura (per cert, vaig comentar aquest canvi a l’amic i no va voler amollar el mac en terra. No és vera que la família se’ns sigui imposada i que els amics els triem: els amics, per bé o no, són com aquestes pegellides males de destriar en la roca banyada i encara més males d’arrabassar. Quant a la família, ja no és el que era: com que la dispersió social i la informàtica t’eximeixen d’estimar-la, acaba que l’estimes més que cap altra cosa en el món). Sigui com sigui, aquesta veritat és indiscutible: una obra d’art només és com la veus un sol instant. Més endavant, hauràs canviat i la teva mirada, periscopi de l’ànima, serà una mirada nova, i amb ella percebràs la 'nova' obra d’art que cregueres fixada per a l’eternitat.
Per ventura el que duc escrit fins ara és massa ampul·lós i tòpic –combinació letal, vostès perdonin. Al cap i a la fi, tan sols volia parlar-vos del rostre de Mike Pence –gèlid, com el d’un animal misteriós que s’oculta a la llodriguera més profunda del Cercle Polar Àrtic. Fou vicepresident amb Donald Trump de president. Cert que trobareu algunes fotos on somriu, però encara revelen major perill: són fotos falses per simular la seva pertinença al gènere humà. No us deixeu enganyar. La veritat és que encara no sabem a quina espècie pertany.
Mike Pence resisteix els canvis que es produeixen en la teva mirada. Sempre serà així, i així amararà d’inquietud, de terror potser, els vostres somnis i els vostres insomnis. Potser hi ha alguna cosa, un alè, el batec invisible en un capil·lar, que li permeti accedir al cercle dels primats? A favor d’aquesta possibilitat hi ha les seves darreres declaracions, després de mantenir-se tant de tems al costat de Donald Trump: “La Història culparà Trump per l’assalt al Capitoli”.
Oh, la Història! Per què la volem convertir en testimoni i argument de les nostres profecies? Ens absoldrà, ens condemnarà, ens... Abandonau tota esperança: No tendrà temps per a nosaltres. I si culpa Trump, el món no mourà ni una pipella. Quan li arribi el torn, serà difícil explicar-li qui era Trump.
