L’EDITORIAL
Opinió07/07/2018

La salut de la nostra llengua no pot estar només en mans de l’escola

Aquestes línies i sobretot les pàgines que dedicam avui a analitzar la qualitat actual de la llengua catalana a les Illes Balears, volen ser una convidada a fer un ús correcte de la llengua pròpia. Hi param atenció perquè d’aquest bon ús en depèn no només la pervivència, sinó també la transmissió entre nosaltres mateixos i a la gent de fora, del nivell d’estima que tenim per la que és la nostra principal carta de presentació i d’identificació.

És molt important que les persones catalanoparlants de les Illes ens demanem sovint com xerram -com parlam, com rallam- i que posem esment en fer-ho adequadament. No és tan obvi com pot semblar recordar que la de parlar és, entre les capacitats lingüístiques (més que no les d’entendre, llegir o escriure), la que més es fa sentir i la que més es transmet. En aquest sentit, cal recordar que la darrera Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears (amb dades de 2014), afirma que més del 80% de la població de 15 o més anys resident a les Balears sap parlar el català, i més del 90% l’entèn. Les dades de les persones que el saben llegir i escriure també són prou satisfactòries. I aquestes xifres es deuen en bona part a la gran tasca que fa el sistema educatiu, que és ara per ara el bastió essencial per al foment dels coneixements i la correcció lingüística.

Cargando
No hay anuncios

La feina de l’escola la reconeix la immensa majoria de la ciutadania de les Illes. En són prova les massives mobilitzacions que hi va haver, en la passada legislatura, quan l’ensenyament en català era amenaçat pel Govern mateix. Però, com adverteixen els experts, l’escola no ho pot tot i no la podem deixar gairebé sola en la cura de la salut de la nostra llengua.

És significativa, en aquest sentit, la diferència que hi ha en l’esmentada enquesta, entre els coneixements de la llengua (transmesos en bona part per l’escola) i l’ús que se’n fa, una diferència que, a més, creix notablement si ens fixam en la qualitat del català que es parla a les Balears, la seva transformació i les interferències del castellà en la fonètica, en la sintaxi, en la morfologia i en el lèxic que esdevenen incorreccions clamoroses i malsonants. Per esmenar-ho, cal la implicació de tota la societat, començant pels mitjans de comunicació, seguint per l’empresariat i acabant en la responsabilitat que hem d’assumir cadascú.