13/08/2022

Salman Rushdie i la lluita contra el fanatisme

2 min
Salman Rushdie

BarcelonaEl 1988, un escriptor d'origen indi però establert a la Gran Bretanya que havia saltat a la fama amb l'obra Els fills de la mitjanit el 1981 va publicar un llibre titulat Els versos satànics que volia ser precisament una denúncia del fanatisme religiós. Aquell escriptor era Salman Rushdie, que d'un dia per l'altre es va convertir en mundialment famós perquè poc després l'aiatol·là Khomeini, líder suprem de l'Iran, va llançar una fàtua ordenant la seva mort per blasfem. En una mena de profecia autocomplerta, el llibre de denúncia del fanatisme es va convertir en objectiu número u del fanatisme i la intolerància. Els televidents d'aquella època van poder veure amb estupefacció manifestacions a tot el món islàmic on es demanava l'assassinat d'un escriptor. Des de llavors, Rushdie ha hagut de viure amb protecció policial i s'ha convertit en un símbol de la llibertat d'expressió i de pensament en contra dels que voldrien fer-nos retornar a una època de foscor, ignorància i servilisme.

Els 33 anys passats des de la fàtua podien fer pensar que Rushdie ja no corria perill. Però aquest divendres un home s'ha llançat a sobre seu en un acte literari que es feia en una població de l'estat de Nova York i l'ha apunyalat diverses vegades al coll i en altres parts de cos abans de ser reduït. Al tancament d'aquesta edició, l'escriptor estava encara al quiròfan i traslladat a un hospital. Esperem que se salvi i no tingui seqüeles greus, de manera que pugui continuar fent allò que ha fet tota la vida en nom de la llibertat creativa: escriure per fer feliços els seus lectors.

Tot i això, encara que no aconsegueixi el seu objectiu final, l'atac resulta terrible en tots els aspectes. Encara que ahir no s'havien fet públiques les motivacions de l'atacant, un home de 24 anys de Nova Jersey de nom Hadi Matar, que a les xarxes socials mostrava les seves simpaties per la guàrdia republicana iraniana, tot fa pensar que són fruit del fanatisme. L'atacant no havia ni nascut quan Khomeini va llançar la seva condemna a mort. Però igual que va passar amb els atacs de Barcelona i Cambrils del 2017, hi ha un fanatisme religiós, en aquest cas islàmic, capaç de ser inoculat en gent jove que viu en un entorn occidental. I per molt frustrant que sigui, aquesta és una realitat que s'ha d'abordar.

Però, en segon lloc, l'atac a Rushdie, igual que l'assassinat dels ninotaires de Charlie Hebdo a França el 2015, busca posar límits a la llibertat de pensament a tot el món, pretén socialitzar el temor a tenir idees diferents, vol emmordassar-nos perquè no ens atrevim a fer servir la nostra llibertat. Llibertat, per exemple, per dissentir, però també per satiritzar, ridiculitzar o fer humor. Aquesta llibertat és una victòria de la civilització que ara està amenaçada pels enemics de la llibertat i dels valors associats a la Il·lustració i la democràcia. En aquest cas no s'ha de tenir por a ser acusat d'eurocentrisme o supremacisme occidental, perquè són valors d'abast universal que el mateix Rushdie és el primer a defensar. I no podem deixar que guanyin els que ens volen fer retrocedir en el temps i renunciar a una de les conquestes més importants de la humanitat: la llibertat de pensament, que és, en realitat, el que ens fa humans.