La revolució de les coses gratis

PalmaQuè passaria si la majoria de la gent aprofitàs el seu temps d’oci per coses gratis, per deixar els euros descansar? No seria un acte revolucionari? Com reaccionaria el nostre amic capitalisme?

Un dissabte matí, per exemple, podríem anar a seure a un banc amb un llibre de la biblioteca preparat per al gaudi. Podríem mirar la gent passar, imaginar coses de les seves vides, posar l’antena per escoltar converses alienes i llegir una estona. Encara més, si el banc que triàssim estigués sota un arbre, també podríem gaudir d’una mica d’aire relativament fresc (dic relativament perquè les previsions meteorològiques no són molt esperançadores). Aquesta situació seria gairebé perfecta amb un berenar que haguéssim preparat a casa. Fins i tot podríem donar menjar als coloms, que ens farien companyia (si no us agraden els coloms, per què no provau de conèixer-los millor? Són llestos i divertits, més que moltes persones que conec).

També podríem fer una passejada. Com que no és temps de gastar benzina, la podríem fer pel nostre municipi. Mirar al nostre voltant, redescobrir carrers, reactivar records, saludar qualque conegut... I tot sense haver de pagar un d’aquests gimnasos ridículs on la gent camina just davant d’una finestra.

Les migdiades també tenen un cost zero. I amb música guanyen molts de punts. Quan el meu cos era jove, m’agradava molt adormir-me amb el ‘Duo de les flors’, de l’òpera Lakmé (és un hit de Delibes, res d’original). Semblava que aquelles dones cantaven només perquè jo em posàs tranquil·la, i gràcies a elles viatjava en somnis a mons llunyans.

Podríem pensar, imaginar coses. Arribarem als 100 anys? Com ens agradaria arribar-hi? Com serà el món llavors? Potser en aquest punt ens posam molt negatius i és millor deixar-ho córrer. Però això va de coses gratis, i l’angoixa de moment no s’ha de comprar enlloc i la podem aconseguir amb facilitat.

Què passaria si no invertíssim el temps lliure a gastar els doblers que tant ens ha costat guanyar durant el temps no lliure? Hi ha despeses inevitables. Però, tot ha de ser una despesa? De vegades faig la prova i pas uns dies sense gastar res de manera proactiva (les factures segueixen el seu curs natural, que no ho puc impedir). La sensació és estranya, com si em faltàs alguna cosa. Just com quan vaig deixar de fumar. Però també és satisfactòria, perquè és revolucionària a petita escala.