En el BOIB del 25 d'agost, la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, disposà el cessament de la directora insular d'Inclusió Social, adscrita a l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), Sandra Martínez Fernández, que va ser nomenada per a aquest càrrec el 18 de juliol de 2019.
La pedra de toc de la capacitat de gestió de Sandra Martínez durant aquests tretze mesos va ser el confinament decretat per mirar d'aturar els estralls del covid-19, que s'inicià el 15 de març d'enguany i s'aixecà el 21 de juny. Noranta-vuit dies crítics per a tothom i molt més per a les persones que viuen al carrer o s'arreceren a centres que miren d'atendre dignament la seva marginalitat. Un gruix gens menyspreable de persones considerades, llavors com ara, d'altíssim risc de contagi per la gravetat de les patologies que presenten.
Sandra Martínez, molt atenta a aquesta realitat exclosa, s'hi comprometé personalment, assumí la responsabilitat en la gestió de la crisi de la Direcció Insular d'Inclusió Social que dirigia i, com a primera mesura i immediata per tal d'espaiar els centres, fer més suportable el confinament i preservar del contagi les persones al marge, aconseguí habilitar i dotar dels serveis essencials dos espais públics més: el poliesportiu Sant Ferran i l'hipòdrom de Son Pardo. Treballant sempre i estretament amb les entitats que atenem la població marginal i amb aquestes mesures d'emergència que dirigí, s'aconseguí que durant el confinament cap persona, cap!, atesa als centres d'exclosos es contagiàs.
I encara més: durant el confinament també aconseguí per a tota la població exclosa proves PCR tot i que eren excepcionals. I més: passat el confinament gestionà l'obertura de tres centres més per continuar atenent els allotjats a Son Pardo i Sant Ferran i no sobreocupar Ca l'Ardiaca, el centre de referència.
Basta atendre aquest relat breu –que podria ser més extens– perquè sorprengui molt el cessament de Sandra Martínez. Almenys a Can Gazà ens deixa garratibats i perplexos que es pagui amb el cessament la gestió més que notable de la pitjor crisi sanitariosocial que s'ha viscut a l'illa en més de cent anys i de la qual encara no se li intueix la fi.
És per això que des de Can Gazà consideram que mereixem una explicació clara i convincent de les raons que han pesat a l'hora de prescindir dels serveis de Sandra Martínez. Segons fonts informatives, des del Consell es diu que aquesta cessació es deu a motius de “canvi de línies”. Si és cert, s'haurien d'aclarir aquestes línies noves quan sols fa un any de la legislatura per determinar si Sandra Martínez és capaç o no de gestionar-les. I, de passada, seria convenient explicar de quines línies noves es tracta i participar-les tot d’una a les entitats implicades en els programes de la Direcció Insular d'Inclusió Social adscrita, com s’ha dit, a l’IMAS.
Creim, finalment, que si aquestes raons no s'exposen es podrà reafirmar que la decisió de destituir la fins ara directora insular d'Inclusió Social no és més que una desraó, una arbitrarietat i, en definitiva, una desconsideració intolerable a les persones vulnerades.
