Quina Palma volem?

Encara que el calendari s'obstini a dir que l'any comença al gener, totes sabem que la veritable pàgina en blanc s’ha obert al setembre, amb l’inici de curs. Nirvis, il·lusió i ganes de fer moltes coses. 

I aquest curs que hem començat no és un curs qualsevol: finalitza amb una cita electoral importantíssima per decidir quin model de ciutat volem per Palma. Quina Palma volem i quin paper hi volem tenir.

A nivell urbanístic, davant un model de ciutat-aparador, que entén la ciutat com a una eina productiva, un parc temàtic transformable segons la voluntat del client, a Més per Palma apostam per un model de ciutat per viure-hi, una Palma viva i amb personalitat on l’habitatge es consideri un dret fonamental. Sovint es critica que som el partit del “no”, i, en aquest cas, els hi don la raó: som el partit del no als pisos buits, no al lloguer turístic i no a l’especulació. Les cases són per viure-hi. Que hi hagi més d’un miler de ciutadans i ciutadanes vivint als carrers de Palma o a caravanes o que els nostres joves hagin de deixar la ciutat per la impossibilitat d’accedir a un habitatge hauria de ser la principal preocupació (i vergonya) de l’equip de Govern de Cort.

A nivell econòmic podrem triar entre un model de monocultiu i descontrol, amb creixement il·limitat, infraestructures saturades, pressió sobre els recursos, el medi ambient i les persones, basat en l’explotació laboral i del què es beneficien només uns pocs, i un model diversificat i sostenible, on es posin i gestionin límits, on es prioritzi la diversificació econòmica, el comerç local i de proximitat i, sobretot, millorar la qualitat de vida de la gran majoria social. No tenim por a xerrar de decreixement turístic. És necessari un canvi de model productiu que aposti per mantenir la idiosincràsia de Palma, posi les persones al centre i no precaritzi els treballadors i treballadores. El sentit de tenir uns governants és que treballin per equilibrar les diferències entre poderosos i vulnerables. 

A nivell democràtic es potencia un model individualista i centralitzat, on les decisions es prenen a despatxos tancats i d’esquena a la gent, sovint en contra de la voluntat dels veïns i veïnes, on es posen traves i impediments a qualsevol tipus d’iniciativa popular i catifes vermelles a esdeveniments privatitzats i macroprojectes turístics. El nostre model de ciutat no només és una Palma per viure-hi, sinó també per conviure-hi. El nostre model es basa en la transparència, la participació, l’escolta activa i la col·lectivització de les decisions, en fomentar la ciutadania organitzada, les iniciatives populars i el teixir xarxa als barris. Noltros no tenim por d’una ciutadania mobilitzada, articulada i crítica, una ciutadania que estimi i defensi la ciutat, el seu espai públic i les persones que hi vivim.

No hem començat un curs qualsevol. Com diuen els Amics de les arts, “es decideix si demà tot això és nostre o si demà ja no som res”. El 23 de maig triarem entre un model de ciutat que ens vulgui fer callar i ens expulsi i un model de ciutat que ens doni la veu i ens escolti.