El puu de Formentor
En política, succeeix que de vegades fins i tot els elements pitjors diuen, sense fer-ne comptes, alguna cosa certa. És el que va passar amb la portaveu de Vox a les Balears, el nom de la qual obviarem perquè de tota manera els mateixos polítics de Vox renuncien a cap idea pròpia i remeten sempre al seu líder suprem, Santiago Abascal. Tanmateix, durant el debat de política general aquesta portaveu va aconseguir dir una veritat: “Prohens és presidenta del Govern gràcies als vots de Vox”. Tristament, és així. És la primera vegada (i hauria de ser la darrera) que les Balears tenen una presidenta condicionada per les exigències d'un partit feixista, que pugui bravejar que, si és al càrrec, és perquè ells li ho permeten. Hi haurà qui tot d'una digui que Armengol estava condicionada per l'extrema esquerra, però aquesta és una fal·làcia que cal acostumar-se a desmuntar: no hi ha, a la política de les Balears, cap actor polític que s'acosti a res semblant a l'extrema esquerra. Afortunadament, cal afegir-hi. Per tant, les equivalències entre l'extrema dreta de Vox i una suposada extrema esquerra representada per MÉS, o per Podem o Sumar, són mentideres i farien riure si no contribuïssin a la confusió que, precisament, afavoreix l'extrema dreta.
Una altra veritat involuntària la va amollar el portaveu del Partit Popular, Sebastià Sagreras, quan va sortir a lloar, com té per costum, el discurs de Prohens. Per fer-ho, va afirmar que havia fet “un discurs com ella mateixa”. No en digui d'altra. Va ser un discurs mediocre, falsari, en què una vegada més Prohens no va treure a rotlle ni una sola idea pròpia i es va limitar a seguir les instruccions i l'argumentari d'un PP cada dia més obsessionat per la seva competició amb Vox, que a la vegada és l'únic soci amb què es pot plantejar de governar les Espanyes. Si tots els barons i baronesses del PP fossin tan aplicats a l'hora de seguir ordres com ho són Prohens i el PP de les Balears, segur que el lideratge de Feijóo no aniria tan musti com ara.
Seguint aquest patró, els ciutadans de les Balears ens vam haver d'empegueir sentint com la primera autoritat del país es rebaixava a defensar una indecència com les proves dentals als immigrants, que constitueixen un vertader atac a la dignitat humana. De fet, en general el discurs de la presidenta va consistir en un intens i sòrdid assenyalament dels immigrants com a causants dels problemes d'aquestes illes, començant pel de la sobrepoblació. Ni una paraula sobre les causes principals, amb diferència, del canvi demogràfic i de l'emergència habitacional a les Balears: l'especulació urbanística i territorial i el turisme de masses, dos fenòmens estretament lligats entre ells que causen una accelerada degradació social i mediambiental, que pot tenir conseqüències greus en un futur pròxim. Com que aquestes són les activitats a les quals està lligat el PP, la sortida fàcil és atiar l'odi contra els que arriben en pasteres, avivant així la fractura social i la crispació als carrers.
Tampoc es pot esperar molt més de qui intenta adornar el seu discurs amb cites de llustre, però acaba dient que El Pi de Formentor, l'immens poema de Miquel Costa i Llobera, va ser escrit per mossèn Alcover. Potser en comptes d'un pi volia parlar del puu, un material que trobarà descrit al Diccionari Català-Valencià-Balear, el magnífic diccionari del qual sí que va ser autor Antoni Maria Alcover, juntament amb Francesc de Borja Moll. Després de més de mitja legislatura d'atacs contra la llengua catalana voler agafar-se al Decret de mínims i a un clàssic de la literatura mal citat, és ben revelador de qui governa a les Balears, i de com ho fa.