La prudència va eclipsar el caos
Hi havia motius per témer el pitjor: un eclipsi total de Sol excepcional coincidia amb un dels dies de més pressió humana de l’any i amb les Illes, especialment Mallorca, convertides en centre d’atenció del món. Era com una prova d’estrès per a unes illes que viuen al límit de la seva capacitat. I, tanmateix, el balanç del 12 d’agost és, malgrat les incidències, molt positiu.
Ho és, sobretot, pel comportament dels ciutadans. Els residents varen fer un exercici de prudència i pragmatisme que s’ha de valorar. Molt conscients que tots els 12 d’agost les Balears ja estan desbordades de gent i sumant l’expectació per l’eclipsi, molts varen entendre que no tenia gaire sentit afegir més pressió a carreteres, cales i miradors per veure durant un minut i mig un fenomen que es podia contemplar des de llocs més propers. I així, en comptes d’anar a cercar el lloc perfecte, molts varen triar un lloc possible: un tros de terra al Pla de Mallorca, el terrat de casa, el del veí o qualsevol indret proper amb vistes a la posta de sol. Encara que la perspectiva no fos la millor. Perquè, en aquest cas, veure l’eclipsi no exigia necessàriament desplaçar-se. I molts d’illencs, cansats dels embossos habituals, varen preferir no convertir una experiència excepcional en una altra jornada atrapats dins un cotxe.
El Govern, per la seva banda, va reaccionar tard i amb por davant l’expectació generada i va acabar adoptant mesures molt restrictives, més pròpies d’un estat policial que d’una administració que hauria pogut anticipar-se al fenomen amb una actitud més propositiva. Dit d’una altra manera: hauria estat desitjable arribar-hi abans i amb més propostes i menys prohibicions. Però seria injust negar que la prevenció era necessària. Les restriccions varen tenir també un efecte dissuasiu i probablement varen contribuir a evitar situacions més complicades. La normalitat del balanç no és només mèrit del dispositiu, però tampoc se’n pot desvincular.
L’eclipsi no era només un fenomen excepcional. Era una prova que arribava en el pitjor moment possible, quan les Balears suporten la màxima pressió sobre territori i població. Durant unes hores, les Illes varen estar al centre de les mirades. I això va posar encara més de manifest el problema de fons: vivim tan saturats que qualsevol espurna pot encendre el territori.
La mar en va ser una bona mostra. Si les carreteres varen aguantar millor del que alguns pronosticaven, la pressió es va desplaçar cap a la mar. La concentració d’embarcacions per observar l’eclipsi va ser una imatge eloqüent d’un espai que també té límits i que sovint queda fora del debat sobre la massificació.
Per això, més enllà de celebrar que l’eclipsi no acabàs en caos, convé quedar-nos amb la lliçó. La ciutadania ha demostrat que pot actuar amb seny quan té informació, és conscient dels límits i entén que no tot s’ha de fer a qualsevol preu.