Propaganda sense ocupes

Per a sorpresa de ningú, l’Oficina antiocupació de Palma ha rebut només mitja dotzena de consultes des de la seva obertura. L’experiència de Castella i Lleó (on governen el PP i Vox) hauria d’haver posat en alerta el batle de Palma per evitar aquest ridícul, fet només per satisfer els socis d’extrema dreta. El PP va cedir i va arribar –com sol fer– a una solució intermèdia: rebatejar l’oficina existent amb la paraula ‘antiocupació’ perquè Vox col·locàs el seu missatge.

Els d’Abascal es caracteritzen per ignorar els marcs competencials, als quals anteposen les seves propostes ideològiques sense aplicació pràctica. Ho fan, paradoxalment, quan reclamen el desmantellament d’institucions de govern senceres. Per això potser no els ha importat assessorar els que tenen un habitatge ocupat amb una guia en la qual recomanen contractar un advocat, denunciar-ho a la Policia i contractar una alarma. Per tot això no calia anar tan lluny.

Les xifres de l’oficina són eloqüents: el gruix dels usuaris hi acudeix per problemes derivats del lloguer. Per resoldre’ls, podrien començar per declarar zona tensada la ciutat o exigir al Consell més mitjans per combatre el lloguer turístic il·legal. El drama real resideix en tots aquells a qui rendistes avariciosos volen doblar el lloguer per renovar-ne el contracte o en els que, desnonats pel mercat desbocat, barallen per aconseguir, almenys, una habitació pel que costava llogar un pis fa només uns anys.

L’ocupació d’un habitatge és, per descomptat, un drama, i la Policia i la Justícia tenen mecanismes per combatre-la. Però no és massiva (les dades parlen) i la que existeix es produeix en pisos de fons voltor que, des de l’opacitat i la connivència dels bancs i el sistema financer, varen expulsar propietaris caiguts en desgràcia.

Vox es vana de parlar el llenguatge del carrer, de defensar els interessos dels ciutadans, però basa la seva força en la desinformació i la crispació. Allò perillós és que el discurs està ben traçat per arribar a qui vol arribar i sap com fer-ho. Encara que sempre és més fàcil convèncer amb la mentida que amb la veritat. L’ocupació no és el problema. Igual que no ho és la immigració. I menys en els termes simplistes (farcit de dades falses) amb els quals els planteja. Les alarmes que se’ns haurien de disparar no són precisament les de les cases.