Que es prohibeixi el màrqueting telefònic
Ho diré clar: el màrqueting telefònic s’hauria de prohibir per llei. No limitar, ni regular, ni moderar. Prohibir. No ho dic com una reacció visceral a una trucada molesta. Ni a les dues-centes o tres-centes que rebo cada any. Perquè ens truquen més d’un cop al dia, de mitjana.
El primer argument, i el més greu, és que les empreses estan vulnerant les normes sistemàticament. T’inscrius a la Llista Robinson i continuen trucant. Els demanes que t’eliminin de la seva base de dades i tornen a marcar el teu número. Et diuen que no tornaran a molestar… fins a la propera. Canvien d’empresa, de subcontracte o de nom comercial, i tornem-hi. És esgotador. És una burla a la legislació i al dret de no ser interromput en la teva vida privada sense consentiment.
Segon, ja no té cap sentit econòmic que ens interrompin a qualsevol hora del dia per oferir-nos un canvi de companyia elèctrica, una nova tarifa de dades o una assegurança de defunció. És a dir, per vendre’ns alguna cosa que no hem demanat, que no necessitem i que no volem. Perquè, si ens interessés, ja ho hauríem buscat. I si no ho hem fet, serà per alguna raó. I és que a l’era d’internet, de les apps, dels comparadors de preus, dels fòrums i de les xarxes socials, qui vol buscar una millor oferta ho fa per iniciativa pròpia. Qui vol canviar de companyia, ho fa. Qui busca una promoció, la troba. No necessitem ningú que ens ho expliqui per telèfon. No cal que ens informin. Sabem buscar. Sabem comparar. Sabem decidir.
Tercer, aquest tipus de màrqueting tenia sentit fa trenta anys. Quan no hi havia internet, ni telèfons intel·ligents, ni plataformes digitals. Quan la informació era limitada i el canal telefònic et permetia descobrir alguna novetat. Avui és just al contrari: estem saturats d’informació. L’últim que necessitem és una trucada més per oferir-nos allò que ja hem rebutjat tres vegades per altres canals i que sabem perfectament que existeix. Hi haurà qui dirà que no es pot prohibir perquè genera ocupació. Però també en generaven les cabines telefòniques o els venedors ambulants, i vam saber trobar-los substituts quan van quedar obsolets.
Si les empreses volen robar clients, que ho facin pels canals adequats: publicitat tradicional, mitjans digitals, xarxes, anuncis segmentats… Hi ha moltes formes lícites i respectuoses de vendre sense envair. Qui vulgui canviar de tarifa o de companyia ja se n’assabentarà. No cal que li truquin dues o tres vegades al dia per dir-l’hi.
Això ja mereix una prohibició total. I ho diu un liberal.
