El presumpte assassinat del ‘FAQS’

Dissabte s’acabava el FAQS. Un programa que des del primer dia, el 2017, va reanimar la franja televisiva dels dissabtes a la nit, que la cadena tenia abandonada. La majoria de vegades el programa ha sigut més sorollós que interessant, i la prova és que han fet de Twitter la seva benzina, malgrat els laments del mateix programa per les crítiques virtuals.

El programa va voler donar un caràcter festiu a l’última edició traslladant-se al terrat de la Fundació Miró per poder convocar la claca. El resultat no va ser del tot reeixit. La posada en escena no lluïa gaire, estava mal il·luminat i els problemes de so van ser constants. Tot l’esforç el van dipositar en preparar la paròdia delCrims on representava que Cristina Puig buscava el culpable de l’assassinat del FAQS i on alguns col·laboradors feien teatret per alimentar la teoria d’una mà negra que fulminava el programa.

“ElFAQS és nyordo o indepe?”, li va demanar la presentadora a Xavier Sardà, que era la primera vegada que assistia al programa. Com que els detractors del programa no s’han posat mai d’acord, el dilema servia per erigir-se subtilment en una mena d’equidistància que hauria d’avalar el seu periodisme. Sardà, però, va tenir una actitud foteta, desdramatitzant el victimisme en pròpia porta del FAQS. També hi va assistir Risto Mejide. La presència d’aquests dos convidats l’últim dia semblava una manera pòstuma de desmentir el biaix independentista, de desactivar en última instància les acusacions de sectarisme de la cadena, deixant que la capacitat de Sardà i Mejide per pontificar desmentís qualsevol tesi acusatòria prèvia. Tots dos entrevistats van ser exhibits com a titelles per demostrar llibertat ideològica. Perquè en cap dels dos casos l’entrevista va ser interessant. Puig va establir-hi una conversa endogàmica mentre els feia la gara-gara. No hi va faltar Pilar Rahola, que li va demanar a Risto Mejide quina pregunta li faria a Puigdemont si el pogués entrevistar. Un cop el publicista la va formular, Rahola es va encarregar de contestar-la en nom de Puigdemont. Una al·legoria perfecta del paper de la col·laboradora en els últims anys a TV3. En el darrer FAQS hi va haver dosi de coronavirus i de presos polítics, les vitamines essencials que han nodrit el programa en els últims anys. I finalment es va compensar el paper dels analistes de pedra habituals, deixant-los fer unes preguntes ben llargues. La claca aplaudia les afirmacions més sibil·lines que apuntaven a l’espanyolisme opressor.

Però al final els espectadors ens vam quedar sense saber qui ha assassinat el FAQS. Si existeix un culpable o culpables polítics hauria estat bé revelar-los. Perquè tantes insinuacions al final van semblar un joc interessat per inflar el gos i disfressar un final ensopit. Un recurs que s’ajusta a la tendència del programa a estar més pendent d’exaltar l’audiència hiperventilada de tuit ràpid, la polèmica fàcil o agra i anar a remolc del soroll més obvi que a demostrar capacitat per marcar les diferències, aprofundir en l’actualitat i despertar més credibilitat que espectacle.