El PP i l'adversari
PalmaEl PP faria bé de vigilar amb segons quins èxits que es pensa tenir. Hi ha batalles que, encara que les guanyis, poden acabar deixant-te davant un adversari molt més fort (i molt més perillós) que aquell que pretenies derrotar. Això és el que li pot estar passant amb l’extrema dreta. En la seva batalla contra Pedro Sánchez, el PP ha anat assumint part dels postulats, del llenguatge i, sobretot, de la manera d’explotar les pors de Vox. I li està multiplicant l’electorat.
El mateix dia i quasi a la mateixa hora que al cementeri de Llubí acomiadàvem Celestí Alomar, a Palma –i a molts pobles– els líders populars convocaven una concentració “en solidaritat amb el poble de Ceuta”. Tot i que la suposada solidaritat va perdre protagonisme davant tants de “Pedro Sánchez, fill de puta” que s’hi varen sentir, els crits, símbols i consignes varen fer veure fins a quin punt l’extrema dreta està guanyant carrer.
Fa tremolar. Però el PP també hauria de passar pena. El partit de Marga Prohens, en el seu intent de contribuir a la derrota de Sánchez, de cada vegada recorre més al terreny de joc de l’extrema dreta: la por, la inseguretat, l’enemic, la sospita, la simplificació. Però quan normalitzes una idea perquè et resulta útil contra el teu adversari, no pots decidir després qui se’n quedarà els beneficis. Igualment, la compareixença extraordinària de Prohens per acusar Sánchez d’amagar informació a les Balears n’és un exemple. Atiar la por davant una amenaça a la seguretat de les Illes que es presenta incerta és demagògia. I la demagògia és una de les eines amb què l’extrema dreta aconsegueix créixer. Si un governant la incorpora al seu repertori, li fa la feina. El PP pot pensar que, si parla de seguretat, immigració o inseguretat en els mateixos termes que Vox, recuperarà els votants que Vox li ha pres. Però aquí hi ha el risc de les pròximes eleccions autonòmiques. És evident que la principal amenaça del PP no li arribarà per l’esquerra, sinó per la dreta. Haurà contribuït a fer més fort l’adversari que acabarà disputant-li el poder. Pot ser que el PP s’estigui pegant un tret al peu.
En tot cas, hi ha una qüestió més important que el futur electoral dels populars. Quan els governants converteixen la por en una eina política i recorren a la simplificació just per mobilitzar l’electorat, la democràcia es va fent més feble.
Costa no pensar en Celestí Alomar aquests dies. En la seva defensa de la democràcia i de la justícia social, però també en aquella manera seva d’entendre la política tan allunyada de la demagògia. Acomiadar-lo mentre assistim a aquesta degradació del debat públic fa encara més gran la preocupació pel que pugui venir. Potser molts de nosaltres ja tremolam davant l’avenç de l’extrema dreta. Però, en un altre sentit, per mi que el PP també té motius per estar preocupat. No només perquè pugui créixer Vox, sinó perquè quan per combatre l’esquerra adoba el terreny de l’extrema dreta, ell mateix haurà alimentat el monstre amb el qual haurà de governar.