Posar la catifa vermella als antivacunes

“Jo preferesc arriscar-me a agafar el covid abans que tenir una trombosi!”, pontificava divendres horabaixa un home de mitjana edat a la plaça del Mercat de Palma. Dret, gesticulava tant que esquitava cervesa de la llauna que duia a la mà. Parlava amb dues dones més joves a qui no concedia l’oportunitat de dir res: predicava un discurs antivacunes que ho barrejava tot. Exagerava el perill de trombosi –una possibilitat entre 300.000–, fabulava una possible manipulació genètica via ARN i s’inventava que la vacuna contagia per força el covid-19 a qui la rebi. Fins i tot insinuava que amb la vacunació (per ara poc) massiva es podien estar injectant “altres coses” –no deia quines, però segur que es referia a nanoxips màgics per controlar-nos la ment o alguna idea semblant.

Aquests són alguns dels principals arguments que fan servir els antivacunes, un grup heterogeni en el qual es barregen hippies passats de voltes, negacionistes influïts per QAnon que creuen que la pandèmia és una conspiració, seguidors habituals de qualsevol moda social i gent que, senzillament, desconfia dels científics, dels polítics o del sistema en general.

Val a dir que els constants canvis de criteri amb la vacuna d’AstraZeneca, l’escassetat d’arguments per justificar-los i els intermitents problemes de subministrament són com posar una catifa vermella als antivacunes. Les institucions europees i estatals estan fallant en el procés clau per superar la pandèmia i això només afavoreix els que escampen les teories més inversemblants. Desconfiar del poder no és dolent per se, fins a cert punt és sa i necessari –hauria de ser més habitual entre els periodistes–, però no té sentit fer-ho a partir d’arguments il·lògics.

Enric Borràs és el director de l'ARA Balears