Una escola per a alumnes excel·lents?
PalmaEl Govern de Marga Prohens crearà un Batxillerat de l’Excel·lència –nom triat per ells mateixos, amb tota la càrrega ideològica que implica– i aixecarà un institut específic per reunir-hi els alumnes “excel·lents”. Costa trobar una iniciativa més antipedagògica. O pitjor encara, més profundament reaccionària.
Fa dècades que el món educatiu treballa per una escola inclusiva. S’han invertit esforços immensos a integrar els alumnes amb més dificultats, a evitar segregacions per origen social, per capacitats, per llengua o per situació econòmica. S’entén que la convivència entre diferents enriqueix tothom, que l’escola no és només un lloc on adquirir coneixements, sinó també un espai on aprendre a viure amb els altres. I ara resulta que hem de separar els “excel·lents”.
Què és exactament un alumne excel·lent? El que treu millors notes? El que memoritza més? El que encaixa millor dins un sistema d’avaluació concret? I què passa amb l’estudiant brillant en creativitat, en sensibilitat artística o en intel·ligència emocional, però mediocre davant un examen de Física? Què passa amb els alumnes que necessiten més temps o més suport?
L’escola, com la societat, hauria d’incloure tant els qui excel·leixen per habilitats acadèmiques com els qui excel·leixen per les dificultats que han de superar cada dia. Hi ha d’haver atenció específica, reforços i estímuls per a tots. Perquè ningú no es quedi aturat, que ningú no quedi enrere. Però això s’ha de fer dins un mateix ecosistema humà, no construint compartiments estancs. Perquè els guetos sempre són una mala idea. Tant si es creen per pobresa com si es creen per privilegi.
Aquest institut de l’Excel·lència recorda aquelles urbanitzacions tancades on els més rics s’aïllen de la realitat per no contaminar-se amb la resta del món. O aquells vagons de primera classe on sembla que el valor d’una persona depèn del bitllet que pot pagar. És un model educatiu que lliga amb l’elitisme, amb una idea profundament classista de la societat i amb aquell vell aroma d’escola per a elegits, tan propi de determinats ambients confessionals i conservadors. Un model Opus Dei, dit ras i curt.
Sincerament, fan una certa llàstima aquests adolescents convertits en fills oficials de l’excel·lència. Pobres alumnes excel·lents. Es perdran una de les experiències més valuoses de la vida: créixer entre la diversitat. Compartir aula amb qui pensa diferent, amb qui té altres ritmes, amb qui ve d’altres mons. Aprendre que la intel·ligència no sempre du matrícula d’honor i que hi ha lliçons essencials que no entren a Selectivitat.
Potser tindran notes impecables, però també pot ser que siguin una mica repel·lents, educats dins la bombolla confortable de saber-se seleccionats. I una democràcia decent no pot educar els seus joves dins la idea que hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona. Això no va de separar els millors. Va de garantir oportunitats perquè tothom pugui arribar tan lluny com sigui capaç.