Per què no vot

Alerta! Alarma! Vade retro, Satanàs! Una abstencionista! Pitjor encara, una abstencionista satisfeta, perquè les poques vegades que he votat, en un marc temporal d’innocència juvenil, després me n’he penedit i empegueït durant anys. És així, haver tingut un bri d’esperança em fa vergonya. Com que vull ser una cínica conseqüent, les jornades electorals em tanc a casa, segura de la meva decisió, però també amb la voluntat de no contemplar els altres amb condescendència, perquè ningú no es mereix que una senyora amargada com jo ho faci.

Hi ha algú a la sala que pensi que llavors no em puc queixar? Em sap greu dir-li que sí que puc. Fa dècades que no vot i sempre em queix, i no m’han vingut a detenir encara. De tota manera, en aquest punt m’agradaria fer un parell de recordatoris.En primer lloc, el vot és un dret, no una obligació, a l’estat espanyol. Un dret implica que podem decidir no exercir-lo. Hi ha altres drets que no he exercit ni exerciré, sense que ningú no es posi les mans al cap escandalitzat.

Així les coses, la meva carta de ciutadania no depèn del vot. Pag impostos, per exemple. Que potser és més digna que jo una persona que vota cada quatre anys i que es dedica a l’evasió fiscal? Aquesta sí que es pot queixar?

Si votàs, seria tan hipòcrita que no sé si l’endemà em podria contemplar en el mirall. Conec massa polítics de prop i moltes vegades em costa mantenir cert respecte intel·lectual per ells. No és que em cregui més que aquestes persones, és que esperava més d’elles. Un elevat percentatge dels polítics són decebedors. És trist? És trist.

També podem parlar del sistema, si us fa ganes. Ens podem fer una pregunta: votam qui comanda o qui obeeix? El món és tan complicat, hi ha tantes superestructures que influeixen en la més petita decisió d’un ajuntament que és legítim plantejar-se quin és el rol dels governants a hores d’ara. També hi ha elements terriblement desdemocratitzadors. Quan un govern incrementa la seva despesa militar perquè així li ha exigit l’OTAN, per exemple, ho fa obeint els dirigents d’una entitat que no ha votat absolutament ningú.

No negaré que les urnes són útils cada quatre anys per a una cosa: per ficar por als partits, perquè es preocupin, perquè pateixin. La festa de la democràcia per a ells és un drama. Per mi, és un reducte del passat, de quan el món era més senzill.