Ningú coneixerà Mallorca
Més que un Govern, el que tenen PP i Vox és una promotora immobiliària amb capacitat per legislar. En poc temps han aprovat dues mesures que, si s'arriben a aplicar, poden desfigurar definitivament la fesomia de Mallorca, fins a fer-la irreconeixible.
D'una banda, els partits de la dreta nacionalista han inclòs la serra de Tramuntana dins la seva amnistia urbanística. Teniu els detalls a la informació de Maria Llull per a l'ARA Balears, però a la pràctica això vol dir que no tan sols es poden acollir a l'amnistia les construccions il·legals que ja existeixin en sòl protegit, sinó també que d'ara endavant es podrà construir en una zona que ha tingut el màxim nivell de protecció: la Serra va ser declarada Paisatge Pintoresc l'any 1972, i el 1985 Bé d'Interès Cultural (BIC). L'any 2011, la Unesco la va declarar Patrimoni Mundial de la Humanitat, en la categoria de Paisatge Cultural.
Tot això no impressiona la nostra dreta ni els nostres especuladors: al contrari, les mesures protectores els desperten l'avarícia i un curiós (per deformat) sentit de la transgressió. Si ningú s'hi ha atrevit, nosaltres sí que ens hi atrevirem, sembla que es diguin a ells mateixos. Tenen les idees transparents: per a ells, la serra de Tramuntana és un decorat bonic per construir-hi resorts de turisme d'alta gamma, complexos residencials, centres comercials i oferta complementària a voler. La Serra és plena d'indrets idonis per construir-hi restaurants cuquis, bungalous per a les escapades romàntiques de parelles riques o quasi riques o no tan riques d'arreu d'Europa, discoteques i locals nocturns de fantasia en què sigui possible prendre les copes amb una vista de privilegi que permeti abastar simultàniament el mar, la muntanya i la immensitat de la volta celeste. Amb carreteres ben construïdes i ben senyalitzades, serà possible arribar a tot arreu. I en els pobles de la Serra, i a les noves urbanitzacions que s'hi construeixin, s'hi podran obrir negocis “mallorquins”, decorats amb roba de llengües, amb empleats indígenes vestits a l'ample i en què el català, o el mallorquí, s'hi senti de tant en tant, però només com una cosa per fer riure.
L'altra mesura és la incorporació (en el darrer moment i per la porta del darrere) d'una esmena que permetrà construir en rústic sense haver esgotat prèviament el sòl disponible. La mesura afectarà els municipis de Palma, Calvià, Marratxí, Inca, Manacor, Llucmajor i Alcúdia, i només d'esmentar-los (són els més extensos de Mallorca) ja s'entén què es persegueix. Podem prendre Llucmajor com a exemple: fa temps que existeix la idea visionària de construir tot el terreny possible a banda i banda dels trams d'autopista que uneixen el poble amb s'Arenal, per un costat, i Campos, per l'altre, unint també les catorze urbanitzacions que hi ha dins el municipi. El resultat podria multiplicar la població actual per quatre. Fer operacions equivalents a tots els altres municipis esmentats seria una pilotada urbanística que deixaria tot el que s'ha construït fins ara a Mallorca en un joc de Lego per a infants. Venuda a altres especuladors i fons voltor d'arreu del món, significaria de fet la desaparició de Mallorca tal com l'hem coneguda fins ara.
El Govern de Marga Prohens du camí de convertir-se en el que ha pres les mesures més pernicioses per a l'interès general de la ciutadania d'aquestes Illes, en benefici de l'avarícia i els interessos d'uns pocs, que, per cert, són perfectament reconeixibles i identificables. Les seves polítiques en matèria de territori van deliberadament en contra del més mínim indici de sensibilitat mediambiental i de progrés i benestar social. Es tracta de convertir Mallorca en una enorme urbanització de luxe en què hi visqui molt bé una minoria i hi malvisqui tota la resta. Dins el seu cap, no troben que sigui mala idea.
